“No puc aturar-me, no m’ho puc permetre.”

Quan el temps es converteix en moneda de canvi perdem l’oportunitat de reflexionar, interioritzar tot el que succeeix al nostre voltant i es coarta la capacitat de tenir pensament crític. Vivim en una societat on la immediatesa és una constant i un valor en alça, on queda el temps per la reflexió? Ens estan robant el temps i no ens adonem. Ja no mesurem les distàncies en kilòmetres o metres sinó en hores o minuts. La nostra producció està sotmesa en paràmetres de temps.
Parar per respirar, parar per observar, parar per escoltar, parar per dialogar. Una mirada feminista envers la conciliació dels temps.
Les onades feministes fomenten reflexions de molts temes, això encara incomoda en alguns sectors de la societat. La paciència, la perseverança dona els seus fruits, però quan de la reflexió passem a l’acció llavors és quan sorgeixen els menyspreus, les crítiques sense fonament. Si la meitat d’un tot s’atura, s’atura tot i no és perdre el temps. Cal treballar per recuperar els espais de diàleg i els espais propositius.
Atureu-vos perquè les desigualtats salarials no cobreixen les necessitats bàsiques de les persones i les llars i castiguen a les més vulnerables.
Aturem-nos per les que ja no ho poden fer. Cal tallar de socarrell la xacra dels feminicidis mitjançant l’educació, la cooperació i amb intel•ligència emocional.
Atura’t perquè t’ho mereixes, perquè el món et vol empoderada no submisa.
Quan t’atures pots visualitzar que el canvi és possible i si anem totes juntes tenim més força per fer-lo realitat. Cal posar en el centre a les persones i treballar pel seu benestar.
Aquest 8 de març aturem-ho tot. Per elles, per nosaltres, per tu.

Núria Larroya, membre del Grup Motor d’En Comú Podem Santa Coloma i candidata d’En Comú Podem a les eleccions municipals.

Article publicat al diari Elmirall.net