Orins de gossos a la ciutat

La proliferació de gossos es fa notar als carrers i places públiques. Encara que tots tinguin amo, s’han creat problemes que cal tractar.

Com tothom sap, els gossos tendeixen instintivament a marcar territori. L’abundància d’orins fa malbé arbres i instal·lacions com fanals, papereres o façanes d’edificis. La gent es queixa de les males olors dels compostos amoniacals. I ja es comencen a prendre mesures noves que van més enllà de l’antiga manera d’escampar sofre a la vorera. Una de les mesures és que la persona que passeja el gos porti una ampolleta d’aigua i vaigi ruixant les pixades.

L’orina dels mamífers terrestres aporta quantitats apreciables d’urea, substància que es descompon formant amoníac (NH3) o amoni (NH4+). De fet, aquest binomi NH3 / NH4+ és una fase inevitable del cicle biològic del nitrogen. I encara que els dos compostos siguin dues formes intercanviables d’una mateixa cosa, tenen una diferència que ens interessa: l’amoníac és un gas que passa a l’atmosfera, mentre que l’amoni és un ió que es manté en solució amb la condició que aquesta solució tingui algun grau d’acidesa. I l’orina perd la seva acidesa inicial en emetre CO2 amb la descomposició referida.

Així, segons la teoria exposada, per evitar l’emissió de NH3 a l’atmosfera i les males olors, anirà bé afegir una mica de vinagre a l’aigua que s’utilitza per regar els orins.

I els atacs als materials que acaben rovellant-se? No serà pitjor afegir un àcid? No en aquest cas. L’explicació està en que no és l’amoníac el que rovella els materials metàl·lics. L’agent oxidant és l’oxigen de l’aire. L’amoníac el que fa és netejar la superfície, eliminant pintures, greixos o brutícia que recobreix el metall i deixant aquesta superfície preparada per que actuï l’oxigen. En el cas dels arbres, l’alcalinitat de l’amoníac actua directament destruint la matèria orgànica, i per tant, podem evitar-ho neutralitzant aquesta alcalinitat amb un àcid feble com el vinagre.

De les consideracions anteriors es desprèn que no hi ha cap necessitat d’afegir sabó a la mixtura anti-orins, ja que el sabó no faria sinó potenciar el caràcter agressiu de l’amoníac.

Altres mesures complementàries serien: 1) Construir més espais tipus pipican; 2) Educar els gossos en relació al tema; 3) Defensar convenientment els arbres, edificis i instal·lacions, tal com s’ha fet amb el recobriment de la part baixa dels fanals al barri de Singuerlín.

Josep Ramon Aragó és Ambientòleg jubilat