Crònica del Ple Municipal d’octubre 2019. Llibertat, diàleg, solucions.

El Ple Municipal del mes d’octubre ha estat marcat per alguns factors que ens han fet viure moments de molta tensió que poc o res ajuden a construir un clima de treball en benefici per la ciutat. La sentència del procés als líders independentistes, així com la detenció a primera hora de la tarda de l’activista colomenc Juan Pastor, carregaven l’atmòsfera de la sala de plens de l’Ajuntament de Santa Coloma d’un clima enrarit.
La voluntat del nostre grup municipal d’En Comú Podem i la de la nostra organització és la de treballar per una alternativa per Santa Coloma i fer-ho a partir de la idea de que Santa Coloma no pot esperar més per entomar les necessitats de tanta gent que espera mesures efectives que ajudin a viure més dignament el present i el futur.
Al llarg de bona part del Ple vam assistir amb indignació als retrets entre el grup municipal del PSC, que governa l’Ajuntament de Santa Coloma, i el grup municipal d’ERC, que governa la Generalitat. Uns i altres es passen la pilota sobre la gestió dels problemes de la ciutadania i es refugien en la inacció de l’altre per justificar les seves mancances. I la població de Santa Coloma ja no pot esperar més i així ho vam manifestar des d’En Comú Podem.
El Ple va començar per la nostra part amb el record i la denúncia de la situació gravíssima que va patir en Juan Pastor i demanant la seva llibertat, així com saludant a les treballadores de la Fundació Segle XXI, presents a la sala. El nostre primer posicionament va ser en relació al nomenament del Gerent Fernando Hernàndez Baena. La nostra regidora Nuri Larroya, a més d’assenyalar l’inflat del seu sou, que supera els 100.000€ anuals, vam fer esment d’un model de gestió de l’Ajuntament, el gerencial què, tot i emprar-se en d’altres municipis, en aquest cas comporta una pèrdua del paper dels regidors com a càrrecs polítics passant a ser el Gerent qui governarà de fet la ciutat.
En aquest Ple es va fer la proposta d’aprovació inicial del Pressupost 2020 i com que és una aprovació inicial, ens vam abstenir. Com va dir la Nuri Larroya, considerem no obstant què els pressupostos que ens presenta el govern del PSC no tenen en compte la situació real de la ciutat. Augmenten partides com Alcaldia, Promoció Econòmica, Publicitat o Cicle festiu, però no es toquen les que tenen a veure amb les de Serveis Socials, aquelles destinades a solucionar els problemes de la gent a les portes d’una nova més que probable recessió econòmica. No hi cap previsió extraordinària per promoció de Salut, o prevenció de drogodependències, cultura, centres cívics, biblioteques… La partida de Solidaritat i Cooperació baixa, a més. Des d’En Comú Podem treballarem per fer esmenes en aquest pressupost, tot i que no confiem gaire en que el PSC accepti cap suggerència, tal i com han fet els últims anys.
En aquesta mateixa línia des d’En Comú Podem vam assenyalar l’erràtica política en matèria d’habitatge. La supressió del programa d’ajudes per Mil·lenials pel lloguer i la seva substitució per un altre tipus d’ajuts, la vam votar en contra. Ja en el seu temps vam advertir que aquell programa d’ajuts no tenia gaire sentit a la nostra ciutat i el temps ens ha donat la raó. Com que la nova mesura prové de la Generalitat, a ERC li va semblar bé. I així estem. Segons quin sigui el pare o la mare d’una mesura, així es vota.
Es van presentar dues declaracions institucionals. Amb la recentment convocada Vaga de Fubtolistes, es va presentar una Declaració per la Plena Igualtat de l’Esport Femení i en suport a les demandes de l’Associació de Dones Futbolistes Espanyoles. Una demanda de justícia per equiparar les condicions laborals de les futbolistes professionals en un moment en que l’esport està sent una bona prova de que la lluita feminista vol trencar el sostre de vidre, la bretxa salarial i tot el que es posi per davant per tal d’assolir els seus drets. També es va aprovar la Declaració Institucional pel Dia Internacional de la Infància i el 30 Aniversari de la convenció sobre els drets de la infància.
Es va presentar una moció de Cituadans de condemna de la violència i recolzament de les forces i cossos de seguretat de l’Estat que el PSC va esmenar en la seva totalitat, suavitzant-la. Va ser llavors quan es va viure un moment de tensió i agres retrets entre l’alcaldessa Núria Parlon i la portaveu d’ERC. La moció del PSC es va aprovar. Vam votar en contra per una senzilla raó. Tal com va dir el nostre regidor Jesús Sànchez, en aquests moments no es necessiten mocions per polaritzar més la societat catalana, es necessita empatia, diàleg, i ens van semblar innecesari contribuir en aquest clima.
Entenem que la situació no és la més idònia per mantenir la calma, però els representants polítics hem de donar exemple a la ciutadania i no perdre els nervis.
Vam presentar una moció contra la Llei Aragonés, que pretén, des del govern de la Generalitat obrir la porta a la privatització dels serveis públics tal i com va dir el nostre regidor Jesús Sánchez. ERC va presentar una esmena a la totalitat que no va ser votada a favor. Com sempre, per ERC la responsabilitat de Governar és d’uns altres i en aquest cas la van passar també als Ajuntaments. El Partit Socialista no va votar a favor de la nostra moció i es va donar un empat. Les intervencions de les entitats com l’Assemblea Groga o Santako Diu Prou no van servir per desequilibrar la balança. La moció no va prosperar. ERC i PSC es van situar al mateix eix, però des d’En Comú Podem vam demanar que les entitats coneguessin el sentit del vot de cada grup per que coneguin on es situa cadascú.
I finalment, vam presentar una moció en relació a la sentència dels líders independentistes. ERC va presentar una altra. La nostra moció encaixa dintre de la nostra tesi de Diàleg, llibertat i Solucions. Considerem injusta la condemna, però no compartim el full de ruta d’ERC. Des d’En Comú Podem creiem fermament que és el moment d’explorar vies efectives per alliberar els presos i preses, com l’indult o la reforma del codi penal. I és l’hora de dialogar, de fer política i deixar de banda el frontisme i vam reivindicar, com va fer Jonatan Fornés, el valor de l’equidistància i el respecte per les diferents formes de pensar. ERC finalment van votar favorablement la nostra moció, que no va ser aprovada pels vots contraris de Ciutadans i PSC.
Finalitzant el Ple els membres de la PAHV i familiars de Juan Pastor que reclamaven la seva llibertat es van reunir amb l’equip de govern, el nostre grup i el d’ERC i es va pactar un comunicat conjunt i fer les accions necessàries per interessar-se per la situació de l’activista colomenc, que ja és al carrer en llibertat amb càrrecs. π