Els joves i la política en els darrers temps

34%. Aquesta és la dada d’atur juvenil a Catalunya al 2020. A Espanya la dada és encara més cruenta: un 40%. La manca d’oportunitats del jovent a Catalunya és part del problema que patim els i les joves des de fa anys. I no és perquè no estiguem formades. Si bé és cert que la pandèmia ha agreujat la situació del ja problemàtic mercat laboral espanyol, pel jovent aquest problema és molt pitjor. I un dels grans problemes és la demanda d’experiència per part de les empreses. A més a més, l’atur comporta un altre inconvenient: la impossibilitat de sortir de casa, d’independitzar-se.

Doncs bé, sota el meu parer, la política tradicional no ha estat capaç de canalitzar aquests greus problemes, formar un missatge clar i concís que il·lusioni als i les joves per tal que pensis que la política és la solució. Perquè sí, des de la política es poden fer moltes accions per millorar la situació, només cal voluntat i valentia. Per tant està clar que la baixa participació dels més joves a les eleccions del 14 F té una raó: els i les joves veuen el seu futur molt negre i no creuen que la política sigui una solució als seus problemes.

Aquesta desconnexió entre joves i política provoca el que per mi és més greu: que altres decideixin per tu. En part la manca de propostes polítiques concretes pel jovent ve donada, precisament, per la seva manca de participació política de forma activa. I és molt preocupant que l’extrema dreta hagi aconseguit tant de vot jove i més amb les problemàtiques descrites anteriorment. A Santa Coloma, la nostra ciutat, el problema no és diferent. Amb els resultats a la mà, 3.319 persones van votar a VOX i si veiem les dades de tota Catalunya, més de 217.000 vots. Si la participació dels menors de 30 anys hagués estat més elevada i les forces d’esquerra haguéssim tingut un missatge més clar i proper al jovent, potser avui VOX no tindria 11 escons al Parlament de Catalunya.

La pandèmia ha provocat també que moltes joves associin la política com la culpable de les prohibicions derivades de les mesures de contenció del virus. Aquest pot ser un motiu més del problema dels i les joves amb la política: la poca socialització durant aquests mesos, el tancament de universitats i definitivament de tots aquells espais on ens trobem. I per això també moltes joves pateixen d’ansietat i d’angoixa. Som, sota el meu parer, els grans perjudicats de la pandèmia i les dures (però necessàries) mesures de contenció de la pandèmia. Per això, les protestes que s’estan produint darrerament a Catalunya tenen també molt a veure amb aquestes raons.

No podia deixar de mencionar l’eix independentista – no independentista. És trist però sembla que a la política catalana això sigui el més important. Però potser és el que ens han volgut fer creure alguns polítics: que no podem aspirar a res més, que l’eix esquerra-dreta no existeix, que la independència solucionaria tots els problemes. I no és cert. Crec que la política a Catalunya és molt més que la independència i que per tant, els partits d’esquerres hem de centrar-nos en oferir propostes reals i tangibles als joves.

Tot això que he comentat potser és com fum perquè, com ho podem fer? Doncs bé, només hi ha una manera, convèncer, apropar els joves, proposant solucions viables. Els i les joves han de sentir que a l’altra banda hi ha algú que els escolta, fent-los saber que no estan sols. Personalment em vaig enlluernar amb la política, participant potser de forma no tant activa com m’agradaria, perquè vaig veure que és l’única manera que la classe obrera pugui lluitar pels seus drets. Per mi, els Comuns representen les polítiques que, com a jove, més m’interessen: ecologisme, feminisme, polítiques d’habitatge justes, definitivament polítiques progressistes. Només cal que la connexió amb els joves sigui més forta.

Cap partit ni associació és perfecte i et representarà al 100% però el jovent podem fer molt, només cal que ens impliquem, que no deixem que altres decideixin el nostre futur. D’aquesta manera aconseguirem que els que estan adalt vegin la forma de fer política d’una altra manera i nosaltres puguem aconseguir una millora de les nostres condicions a la societat, perquè al final, sense nosaltres no hi ha futur, no hi ha res!

Víctor Delgado és membre de la Confluència Jove