La Salut Mental, una prioritat

La salut, en un sentit ampli, no és només la carència de malaltia sinó un cert equilibri en el benestar físic, mental, emocional, social, mediambiental a la nostra vida diària. Dins del concepte de salut, la salut mental sempre ha estat la més oblidada.

L’absència d’un trastorn mental reconegut tampoc és un indicador per comptar amb una bona salut mental, ja que la salut mental implica quelcom més ampli: el nostre estil de vida, la nostra biologia, el medi ambient, el sistema sanitari, els aspectes psicosocials i socioculturals, etc. Totes aquestes circumstàncies són susceptibles d’afectar a les nostres capacitats cognitives, emocionals, etc., que derivin en un deteriorament mental o bé en una situació de crisi del nostre estat mental.

Arran de la pandèmia s’ha evidenciat la importància de gaudir d’un bon estat de salut mental i també de les seqüeles que ha ocasionat a aquelles persones que per diferents motius (soledat, manca de seguiment mèdic, pobresa, precarietat, etc.) han vist agreujada la seva situació.

A nivell estatal, Unidas Podemos ha presentat la Ley de Salud Mental i espera obtenir el suport del Ministerio de Sanidad i d’altres forçes parlamentàries per dur-la a terme. La ràtio de professionals a Espanya és de 6 psicòlegs i 10 psiquiatres per cada 100.000 habitants, molt allunyada de la ràtio europea, el que fa que les llistes d’espera siguin molt llargues. Està clar que per dotar de més professionals fa falta més finançament a la sanitat pública.

Aquesta llei també actuarà a l’àmbit laboral on es desencadenen molts problemes de salut mental, fruit de les situacions que es donen a la feina i dels riscos psicosocials que tan poc es valoren.

A nivell autonòmic, també s’ha anunciat que el Govern de la Generalitat vol posar en marxa un Pla integral de salut mental i emocional. Es complirà amb la ràtio i per fi deixarà de ser un recurs privat només per les persones que poden costejar-lo?

L’impacte de la pandèmia en la salut mental, especialment dels infants, adolescents i joves durant el 2020 es va incrementar en el cas dels trastorns d’ansietat i de depressió i d’altres trastorns mentals. En el cas dels trastorns de conducta alimentària hi hagut també un increment, així com en les temptatives de suïcidi que han pujat enormement respecte a l’any anterior.

A nivell local, a Barcelona el govern d’Ada Colau es va posar ràpidament en marxa per crear un Pla de Xoc de Salut Mental i ha creat una nova eina per la prevenció del suïcidi amb un telèfon gratuït (900 92 55 55) que ja ha atès a més de 200 persones.

A les escoles i instituts hi ha molts joves i infants sense diagnòstic, sense dictamen, sense recursos. De qui és la responsabilitat? Del Departament d’Educació, del Departament de Salut, del CSMIJ, de l’EAP, dels Serveis Socials, o de ningú?

Calen més recursos de rehabilitació comunitària i més accions encaminades a la millora de la salut mental, les dades ho demostren i també ho demanen en primera persona els col.lectius amb trastorns mentals, com per exemple a la nostra ciutat, a través del PAM, es va demanar la creació d’habitatges tutelats pel col.lectiu. La lluita de col.lectius, com SOS Gent Gran, ha permès la construcció dels pisos per a gent gran a la nostra ciutat, esperem que la voluntat política del nostre Ajuntament també permeti a la llarga aquesta nova demanda.

A nivell polític i des de totes les administracions, la salut mental ha de ser una estratègia de treball transversal, prioritària i englobada a totes les àrees ocupació, educació, salut. Es tracta de trencar amb l’estigma i visibilitzar els trastorns mentals o el patiment emocional presents a la nostra vida quotidiana i donar sortides a les diferents situacions i no anar fent nyaps que no serveixen de res. Descuidar els aspectes mentals i emocionals de les persones és construir una societat emmalaltida.

Maika Herrero forma part del Consell Nacional de Catalunya en Comú