El Besòs, un cop més contaminat

Després de l’incendi d’ahir al polígon industrial de Montornés del Vallès he vist les imatges del riu i els peixos morts i m’he indignat altra vegada.

Que fa molts anys que tenim una pila de lleis i normes sobre el medi ambient que les empreses han d’aplicar obligatòriament. Des del 1991 que comptem amb una normativa avançada que aplica les directives europees sobre residus industrials. Una pila de normes que, any rere any, es van detallant i ampliant… i que no serveixen de res si no s’apliquen adequadament.

Tampoc serveixen per combatre la contaminació química les modes sobre “augmentar la resiliència mitjançant la renaturalització” de les vores del riu. S’ha de tenir en compte que no hi ha cap espècie multicel·lular vegetal o animal que resisteixi els hidrocarburs. És il·lusori confiar únicament en la intervenció humana sobre els tipus de vegetació a la llera si no s’assegura convenientment el control de les empreses potencialment contaminants. El gener del 2020 ja vam tenir un episodi molt greu al Besòs. Ara, contents i confiats per la recuperació, repetim l’experiència.

Que no cal que ens posem a fer la feina que fa espontàniament i gratuïtament la natura mentre no siguem capaços de limitar el poder destructor de les substàncies que manegem. I les aigües residuals han de passar processos de depuració. I si volem protegir les lleres, deixem-les-hi més espai allunyant els focus de contaminació.

Josep Ramon Aragó és activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú