comuns

Comunicat Grup Municipal En Comú Podem Santa Coloma

Comunicat Grup Municipal En Comú Podem Santa Coloma

El Grup Municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet viurà en els pròxims dies un canvi en la seva composició. El company Jonatan Fornés abandona la seva activitat política per retornar a la seva professió. Així, fa un pas al costat, després d’uns anys de dedicació completa a la política municipal i alhora com a portaveu del grup d’En Comú Guanyem a la Diputació de Barcelona.

Al llarg d’aquests anys en que el company Jonatan Fornés ha estat regidor, primer formant part de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa entre els anys 2015 a 2019, i després amb En Comú Podem des del 2019 fins ara, ha demostrat una implicació i sensibilitat molt especials amb els problemes de la ciutadania colomenca.

El company Fornés s’ha caracteritzat durant tots aquests anys pel seu bon tarannà i la seva disposició per ajudar a qualsevol col·lectiu o ciutadà que necessités el seu ajut, la capacitat d’establir consensos i diàleg amb d’altres formacions polítiques, i el seu treball incansable difícil de superar, per tal de fer del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma la veu dels colomencs i colomenques que lluiten per la seva dignitat. I segur que la ciutadania colomenca, sigui quin sigui el seu color polític, no oblidarà la seva contribució a millorar la vida dels i les colomenques. Segur que el tornarem a veure aviat lluitant per les persones més vulnerables des del teixit associatiu de la ciutat.

En el pròxim Ple Municipal del 31 de maig es farà oficial la seva renúncia.

Santa Coloma de Gramenet 21 de Maig de 2021

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
Una foto amb Garcia Albiol

Una foto amb Garcia Albiol

Fa unes setmanes l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, organitzava un acte a la nostra ciutat junt amb l’alcalde de Sant Adrià del Besòs, Joan Callau i l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. L’objectiu públic era reclamar una sèrie de polítiques socials i la recuperació d’un organisme com el Consell Comarcal del Barcelonès Nord com a mitjà per a que aquestes tres ciutats tinguessin una eina per combatre les desigualtats a les seves ciutats. Com a leit motiv per aquesta mena de reedició de la foto del Trío de las Azores local, el mantra de l’atac contra l’Ajuntament de Barcelona, governat per la companya Ada Colau. Segons aquest nou trident, les ciutats que representen no volen ser ‘el pati del darrera’ de Barcelona.

Uns dies després, eren ajuntaments també del PSC i de Junts per Catalunya del segon arc de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, els que feien una proclama similar: denunciar una suposada política des de Barcelona que margina aquestes ciutats. L’objectiu és clar, fer un treball conjunt, no importa les sigles, per carregar contra la feina de l’Ajuntament d’Ada Colau. I si és amb Garcia Albiol, és igual.

Com a colomenc i persona d’esquerres, més enllà del partit o l’organització a la que pertanyo, em fa mal veure a l’alcaldessa de la meva ciutat, una persona que s’autodefineix d’esquerres, fent front comú amb un personatge polític com Xavier García Albiol, que es troba a les antípodes de qualsevol política mínimament progressista. Però, sembla ser que contra Ada Colau i per fer fora als Comuns de l’Ajuntament de Barcelona tot s’hi val.

Però, si hi ha hagut una institució que ha fet un esforç per aplicar polítiques de protecció social cap els seus ciutadans ha estat l’Ajuntament de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant. Totes les xifres d’inversió en despesa social, superen en molt les que ha fet la pròpia Generalitat de Catalunya. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’han fet propostes en polítiques d’habitatge, de polítiques mediambientals, que han situat a la ciutat veïna com un referent en polítiques progressistes inclús en temps excepcionals com aquest.

Per això, no s’entén, des de l’esquerra, què un Equip de Govern com el que comanda Núria Parlon, no hagi posat fil a l’agulla per teixir complicitats amb l’Ajuntament de Barcelona i hagi aprofundit en les polítiques de cohesió de les ciutats de la llera del Besòs. I més encara, que busqui complicitats amb un polític de la dreta més dura, com és Garcia Albiol, un polític del Partit Popular que fa bandera de la seva racaneria en polítiques socials, amb un populisme dretà que hauria de ser combatut en lloc de ser recolzat.

Que la situació de Santa Coloma necessita de l’atenció i el recolzament de les diverses institucions, és evident. Les ciutats com Badalona, Sant Adrià i la nostra, és clar que necessiten inversions i despesa social. Però, la idea de recuperar una institució com el Consell Comarcal, suprimida perquè no era més que un artefacte sense utilitat més enllà de ser una font de despesa més sense realització visible per la ciutadania, sembla més una excusa per atacar Colau i els Comuns que una aposta per res concret.

Des dels Comuns de l’eix del Besòs treballem per posar en contacte les necessitats de les nostres ciutats, estudiant els projectes que posin en valor el que som i el que tenim. I buscant respostes des de l’esquerra, des de posicions progressistes, a la pregunta de com combatre les desigualtats que es viuen en diverses zones de les nostres ciutats. Treballem en iniciatives que ens semblen molt útils per adquirir una perspectiva de la situació que es viu a Santa Coloma, la seva relació amb Barcelona i les ciutats que tenim al nostre costat.

Ens calen polítiques socials, ens cal aprofundir en una visió de l’eix Besòs que ens nodreixi de projectes en positiu. No ens cal i no ens fa cap favor com a ciutat anar de la mà de les polítiques dretanes de Garcia Albiol, profundament antisocials. No ens ho podem permetre. Ni per fins electorals. S’ha de pensar en la ciutat i en l’eix Besòs amb perspectiva progressista.

Foto del Full Informatiu de Santa Coloma de Gramenet del 9 d’abril de 2021

Antonio Molina és Conseller Nacional de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Aquest 14 de febrer, Santa Coloma necessita En Comú Podem

Aquest 14 de febrer, Santa Coloma necessita En Comú Podem

El pròxim 14 de febrer, si les condicions sanitàries ho permeten, es celebren unes eleccions al Parlament de Catalunya que seran transcendentals pel futur del país. Realment, totes les eleccions ho són, i del resultat de tots els comicis se’n deriven decisions que ens afecten a totes en les nostres vides quotidianes.

Aquestes eleccions però, són importants perquè per primera vegada en anys, podem trencar el cercle viciós en el que s’ha ficat la política catalana. Per primera vegada en anys, parlem de coses que interesen a la gent, d’aspectes de l’acció dels governs que tenen conseqüències en la nostra vida.

La gestió de la pandèmia i els seus efectes en el nostre dia a dia, en la nostra salut, en la nostra economia, ens ha de fer tornar a la gestió dels recursos, a preocupar-nos per com gestionem la sanitat, l’educació, l’economia, els recursos públics, aspectes que en els últims anys, el Govern de la Generalitat de JXC i ERC ha posat en un segon terme sempre més pendents de les cortines de fum i la política simbòlica que de preocupar-se realment del que necessita tota la població de Catalunya.

En aquest context, per a mi és un motiu de gran responsabilitat formar part de la llista d’En Comú Podem per aquestes eleccions. Tot i que tinc un lloc testimonial, penso què és necessari que totes expressem perquè hi participem i què esperem d’aquestes eleccions.  Tinc la convicció de que és el moment de que la gent comuna tingui veu al Parlament i no sols a la cambra, també al Govern de la Generalitat. És el moment de trencar amb governs que no gestionen, que no s’ocupen dels problemes reals de les persones com nosaltres, colomencs i colomenques, i que sols ens tenen en compte si formem part del seu projecte polític.

A Santa Coloma vivim persones que necessiten molts recursos, molta política, molta implicació de les administracions per garantir la dignitat de la seva gent. I això només es pot fer amb un Govern des de l’esquerra. Un Govern que trenqui amb les dinàmiques de la sociovergència i del simbolisme estèril dels darrers anys. Si volem polítiques diferents, necessitem majories diferents i per això, necessitem que la força dels comuns sigui decisiva. Volem un Govern que reculli l’experiència que s’està portant a terme en el Govern de l’Estat.

Com dic, per la nostra ciutat, per Santa Coloma, aquestes eleccions són fonamentals. Tant la companya Clari Organvidez com jo mateix, presents en aquesta llista, volem que les circumstàncies especials de la nostra ciutat, treballadora, molt colpejada per les crisis econòmiques, i amb necessitat d’atenció per part de les administracions, estiguin presents en la proposta política dels Comuns per aquestes eleccions.

És evident que ni el PSC, amb molts anys al front del govern municipal de la ciutat, ni ERC, al govern de la Generalitat, han posat tota la força des de les seves responsabilitats amb la ciutat. És evident que el vot a Ciutadans no ha servit absolutament per res.

Per això, crec que el vot cap a En Comú Podem, amb una candidata valenta com la Jèssica Albiach, és el camí per fer un canvi que demanem des de Santa Coloma. Un canvi per polítiques feministes, per polítiques per la gent comú, per fer política que no busqui situar en blocs de bons i dolents, de catalans de primera i de segona. Necessitem un canvi per Catalunya i per Santa Coloma.
Necessitem En Comú Podem.

Antonio Molina és membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú i forma part de la llista per Barcelona d’En Comú Podem.

Posted by in Articles, Sin categoría
Responsabilitat social i confinament

Responsabilitat social i confinament

Sembla que els ànims estan més alts durant aquests dies i que la primavera està portant nous aires d’il.lusió i optimisme a aquesta situació de confinament que ja veu l’inici de la seva fi…

Aquests dies de confinament m’han permès poder participar en diferents iniciatives solidàries o de cert activisme social, a part de teletreballar…

Jo volia parlar-vos d’aquestes iniciatives solidàries o accions d’activisme, sense confondre solidaritat amb voluntariat, jo entenc la solidaritat com la responsabilitat social vers els altres i que a vegades no es correspon amb la neutralitat que pot tenir el voluntariat, això fa que en ocasions hi hagi gent que vulgui treure profit d’aquestes causes.

Aclarit això, la virtualitat a les xarxes ha permès que sorgissin iniciatives de diferent índole a la ciutat, des dels músics locals que han fet festivals i música en directe a diferents iniciatives solidàries com la Xarxa Solidària Gramenet, Xarxa Colze a Colze del Raval, Tuseros Solidarios, o altres entitats que ens han ofert debats i manifestacions virtuals, recollides d’aliments, etc… Tot això, han estat mostres de que estem a una ciutat viva amb molt de potencial.

Participant en alguna d’aquestes iniciatives he pogut copsar la vulnerabilitat de moltes famílies de la nostra ciutat, que malauradament i amb molta probabilitat el desconfinament agreujarà encara més les situacions d’urgència habitacional, alimentària i social que estan patint. Aquests fets constaten la urgència d’un Pla Local d’Emergència Social.

La meva participació col.laborant també de forma virtual amb la Marea Blanca des de Santako diu Prou, recolzant l’esclariment de les responsabilitats vers la situació a les residències d’avis i de la crisi sanitària que estem patint, constata també que hem de sortir al carrer d’una forma unànime a reclamar una sanitat pública sense retallades.

Per últim, no vull oblidar la feina que hem fet els docents, no és una feina solidària però si d’una gran responsabilitat social, des de les nostres llars, amb els nostres propis recursos, destinant molt de temps hem sabut donar resposta al nostre alumnat, malgrat les improvisacions per la tardança i manca d’efectivitat d’ instruccions clares des de l’Administració competent.

Maika Herrero forma part de l’Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma i del Consell Nacional de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Experiències primaverals en la sanitat pública

Experiències primaverals en la sanitat pública

 No conec prou bé l’evolució de la sanitat pública com per generalitzar. Simplement puc aportar un petit comentari personal, com a usuari de molts anys.

 Com que la meva malaltia no té relació amb el COV-19, era lògic que m’aplacessin una intervenció pendent. Cosa comprensible donada la força amb que s’estava estenent la pandèmia i la gran quantitat d’energies que calia mobilitzar per frenar-la.

 Ja se sap que no totes les malalties infeccioses són iguals, i que davant d’una cosa nova no hi ha experts en el tema ni solucions ràpides i no es pot fer altra cosa que anar fent proves fins trobar les mesures més adequades.

Realment, em trobava més pendent de resoldre els problemes de la situació de confinament i del seguiment de l’evolució global del coronavirus que de la urgència de la meva operació. Ja em conformava amb l’aplaçament i no em molestava gens que m’anul·lessin les visites prèvies. De cop em telefonen des de Can Ruti que tinc dia i hora assenyalat.

Això volia dir que, tot i la feinada de tractar centenars de casos de virus, existia un sector de l’Hospital desinfectat i em podien operar al cap de pocs dies. L’operació va ser plantejada buscant la forma més adequada a la malaltia concreta i al pacient, i va ser un èxit que posava de manifest una excel·lent feina professional. Ja passat a la 6ª planta em vaig trobar amb poca gent als passadissos i amb un ambient de feina tan competent i eficaç com no havia vist en tota la vida. Gent ben organitzada, la majoria dones, disposades a fer un treball de qualitat, que no estan per punyetes però saben cuidar els detalls importants, i fins i tot són comprensives i amables. Com exemple diré que a la nit, per no despertar-nos a tots, a vegades entrava la infermera amb una llanterna per solucionar qualsevol problema.

Torno a casa, restablint-me poc a poc. Havia de concretar una visita indispensable al CAP de Singuerlín. Pateixo perquè no sé a quin telèfon trucar i que poden estar comunicant tot el matí. Faig una prova i…Oh sorpresa, a la primera! M’atén una persona humana, que entén perfectament el que busco i em diu que passarà la nota al centre que em correspon i m’avisaran des d’allà. Doncs, oh miracle! No em va donar ni temps d’angoixar-me que ja m’estaven telefonant, amb el meu expedient obert allà al davant, donant-me a escollir les opcions d’horari.

Aquest mes d’abril ha estat tan intens que, a més de lamentar els morts i aplaudir l’abnegació de les treballadores i treballadors de la sanitat pública, tots hem tingut ocasió d’aprendre alguna cosa. Es veu que els hospitals funcionen millor si les famílies es limiten a aportar un sol representant per cada malalt, si s’extremen les mesures higièniques i es respecta el silenci, etc. Cadascú ha de complir la seva responsabilitat. El que m’ha semblat veure clar, l’alegria primaveral guanyada, és pensar que sí, que es pot millorar, que es poden revertir les retallades (i el mal rotllo que generen), que es poden canviar les estructures obsoletes, que es pot separar el gra de la palla i avançar cap una situació en què totes i tots col·laborem en la salut pública, no només com a beneficiaris, sinó també participant-hi amb una actitud responsable.

Josep Ramon Aragó, és activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Es parla de resiliència

Es parla de resiliència

Els diccionaris diuen que resiliència és la capacitat de recuperació d’una comunitat o d’un ecosistema després d’una pertorbació. No és estrany, doncs, que aquesta paraula s’apliqui a la situació actual de la població humana després de l’impacte del coronavirus.

Però, amb la paraula, no tenim més que una idea abstracta. A més, la capacitat de sortir-nos-en depèn del tipus de pertorbació: els virus no afecten les construccions, i els terratrèmols no modifiquen el funcionament de l’organisme.

El tema és complex, però, com que la societat humana consisteix en un conjunt de relacions que sorgeixen sobre la base econòmica, i aquesta base econòmica no és altra cosa que l’explotació dels recursos naturals, l’experiència històrica ens proporciona valuoses orientacions:
1) A l’Antic Testament s’explica que, si no estalviem en les èpoques d’abundància (les vaques grosses), quan arriben els temps de penúria (les vaques flaques) ho passarem malament. És un exemple de resiliència condicionada a una conducta previsora de la societat humana.
2) La tradició egípcia va tenir més llarga durada que la grega degut a la monotonia del ritme estacional de les avingudes del riu Nil, en una zona deltaica sense terratrèmols ni incendis. En canvi, l’alternança de diversos tipus de catàstrofes a la Hélade provocava que, de tant en tant, la civilització grega hagués de tornar a començar (està explicat al Timeu de Plató). Aquí tenim un exemple de com una causa externa com la geografia condiciona la resiliència d’una
societat.
3) La Història de les revolucions i les guerres ens ha deixat claríssim que els sistemes socials poden esclatar per contradiccions generades per causes internes i externes alhora, quan els conflictes s’aguditzen en cas de crisi econòmica. La capacitat de recuperació, en determinats casos, ha estat sorprenent, però, en general, els imperis acaben caient.
4) El domini de la natura per part de l’espècie humana no és complet (diria que no pot ser-ho, ja que som part de la natura) ni tan sols en l’època actual. No controlem els terratrèmols, ni els tsunamis, ni els virus.
5) Ens és difícil controlar-nos a nosaltres mateixos, tal com demostren els vessaments de sang inútils, el continuat malbaratament de recursos, les destruccions de ciutats i infraestructures, o accidents com el de Txernòbil o del Prestige, per posar uns pocs exemples. També cal dir que hi ha valuoses mostres d’autocontrol, com els tractats internacionals que han funcionat, el control de natalitat a la Xina, etc.

Com en el cas de Santa Bàrbara, ens recordem de la Resiliència quan trona. Deixant de banda els components externs, que fan que la resiliència depengui de la sort, anem a veure si som capaços de corregir els defectes crònics que ens aboquen a nous desastres. Cal que ens dotem d’una estratègia a llarg termini per prevenir-los i superar-los.

Tal com entenc l’Ecosocialisme, es tracta d’aprofundir i consolidar dos tipus de pactes:
– Pacte entre els humans sobre la natura per ajustar-nos a un model respectuós.
– Pacte de col·laboració entre persones i països per actuar de forma pacífica, democràtica,
justa, eficaç, coordinada i sostenible.

Fa més de quaranta anys que es defensen propostes ecosocialistes. En aquest sentit caben les aportacions de tota mena. Per exemple, proposo abandonar el culte a l’eficiència en l’aspecte que té de subproducte de la competitivitat capitalista, i substituir-lo per la cultura de treballar i ser feliços.

Crec que un dels factors de la resiliència és treballar amb un marge, afavorint la creativitat i permetent les redundàncies (tal com fa la natura). Això té molt a veure amb el repartiment del treball, la valoració de totes les formes de treball, la reducció de la mobilitat, la reorganització territorial i la diversificació de les economies. Un altre aspecte seria l’eliminació de factors de risc perillosos com les armes i centrals nuclears, i la reducció dràstica dels pressupostos d’armament per dedicar més diners a les despeses socials. I el millorament de l’ONU, cosa que també fa anys que se’n parla. No seria més lògic, en la situació actual, per exemple, substituir França per la Comunitat Europea i substituir Anglaterra per l’Índia, com a membres permanents del Consell de Seguretat, i alhora establir que pel dret a vetar siguin necessaris tres en lloc d’un? Com sempre passa, si no hi ha una transformació gradual, hi haurà un daltabaix, però canviar, canviarà.

Josep Ramon Aragó, abril de 2020.

Josep Ramon Aragó es activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú.

Posted by in Articles, Sin categoría
Sobre els ajuts als Autònoms de la Generalitat de Catalunya

Sobre els ajuts als Autònoms de la Generalitat de Catalunya

 

Just quan es va decretar el confinament i les mesures de l’Estat d’Alarma començaven a rodar, el Govern de la Generalitat es va apresurar en anunciar uns ajuts al col·lectiu d’autònoms que ascendien a un màxim de 2.000€ en el cas de que aquestes persones es vegin afectades per una pèrdua de facturació.

Aquestes línia d’ajuts compta amb un pressupost de 7,5 milions d’euros i segons les previsions del Departament de Treball i Afers Socials arribarien a unes 4.500 persones. El termini per demanar aquestes ajudes estava previst el dia 1 d’abril. És a dir avui.

Però en la pàgina web del Departament on s’havien de fer els tràmits, encara no hi ha res preparat per fer aquests tràmits i es diu que serà a principis de mes quan es podran començar a fer les demandes.

Pensem que, sent aquests uns ajuts amb un pressupost límit i que poden exhaurir-se en un període de temps molt breu, no ens sembla gaire clar el procediment per a fer l’anunci d’aquestes sense tenir preparat el mecanisme.

La Generalitat de Catalunya ha de ser més curosa en el moment de fer aquests anuncis en un moment d’extrema necessitat per part del col·lectiu d’autònoms, sobretot si no està preparada per cobrir després aquestes demandes.

Posted by in Articles, Sin categoría
ENS VOLEN EN SOLITUD, ENS TINDRAN EN COMÚ

ENS VOLEN EN SOLITUD, ENS TINDRAN EN COMÚ

 

CATALUNYA EN COMÚ fa una crida a participar en la VAGA FEMINISTA del dia 8 de març i omplir places i carrers per a fer front a les estructures d’opressió patriarcal.

Formem part d’aquesta marea de força, pensament i canvi i continuarem portant les reivindicacions del moviment feminista a les institucions. Tal i com expressa el Manifest de la Vaga Feminista 8 de Març a Catalunya:

 

DENUNCIEM L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. Denunciem la invisibilització i la desvalorització dels processos de sosteniment de la vida vinculats a la Terra i als cicles naturals. Som cossos que depenem d’altres cossos, però com sempre, els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes. Els efectes més durs s’exporten a les perifèries urbanes i globals, al Sud, a les futures generacions, i a les dones i identitats dissidents. Per això, denunciem el capitalisme i l’heteropatriarcat extractivistes i neoliberals, els quals ens fan viure d’esquena a la Terra, a la Mediterrània i a la nostra pròpia existència.

 

Denunciem la pèrdua de la sobirania social, política i econòmica, juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió que vivim en una democràcia de creixement capitalista il·limitat, la qual respecta els DDHH i ambientals, però que a l’ombra destrueix les bases materials que ens permeten viure dignament. L’aliança d’Estats i capital ha declarat la guerra a la vida. Denunciem que l’escalada autoritària i reaccionària del capitalisme salvatge amenaça territoris, animals i comunitats, especialment, a les dones indígenes i als pobles originaris. Aquesta criminalitza la protesta i mata, a més d’accelerar els fenòmens climàtics extrems com ara les sequeres, els incendis, els huracans i les inundacions, amb la consegüent expulsió de pobles sencers, tot ocasionant processos migratoris i l’expansió de malalties climàtiques i encara més pobresa energètica, les quals ens afecten especialment.

 

EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL I CLIMÀTICA. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista, la qual recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, la qual garanteixi l’accés universal dels serveis bàsics, com ara l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ens posicionem contra les empreses transnacionals i les corporacions financeres, agents directes del capital, que avancen sobre els nostres cossos i territoris, pobles i barris, monopolitzant, controlant, mercantilitzant i privatitzant els béns naturals i comuns (com la terra, l’aigua, l’aire, l’energia, la biodiversitat, l’habitatge, la salut, l’educació o les pensions, entre d’altres).

Rebutgem els Tractats de Comerç i Inversió, instruments del projecte capitalista del segle XXI el qual es caracteritza per ser heteropatriarcal, extractivista, racista i colonial, perquè ataca les nostres vides i blinda el poder de les transnacionals i multinacionals, enfront dels nostres drets i les decisions democràtiques de les comunitats i dels pobles. EXIGIM que la defensa de la vida digna se situï al centre de l’economia i de la política.”

 

 

 

“CRIDEM A LA LLUITA PER LA CENTRALITAT DE LA VIDA, PER LA DESPATRIARCALITZACIÓ DELS NOSTRES COSSOS I DESITJOS, PER UNES VIDES DIGNES I LLIURES DE VIOLÈNCIES!”

“VOLEM ACOMPANYAR LA DIVERSITAT AFECTIVA-SEXUAL, CORPORAL I DE GÈNERE A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, per construir rols que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu, i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives.”

El feminisme és un posicionament polític vertebrador del nostre espai i en comú ens comprometem a no cessar fins a derrotar aquest sistema patriarcal. ENS VOLEN EN SOLITUD,  ENS TINDRAN EN COMÚ.

Podeu consultar les convocatòries a https://www.vagafeminista.cat/ i el manifest a (https://www.vagafeminista.cat/manifest-8m/).

 

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
El camí per una nova dècada ha començat

El camí per una nova dècada ha començat

L’Assemblea Local d’En Comú Podem Santa Coloma va aplegar ahir al CC Riu de la nostra ciutat unes 40 persones que van escoltar a la Diputada al Congrés dels Diputats, Laura Lòpez i el Diputat al Parlament de Catalunya, David Cid. Ambdos van fer un repàs de la situació política tant a l’Estat com a Catalunya.

Va obrir l’acte la diputada Laura Lòpez que va fer primer de tot esment a l’alegria per haver aprovat la Llei del ‘Sí és sí’, la Llei de Llibertat Sexual i tot seguit va fer una enumeració dels diferents àmbits en que està actuant ja el Gobierno de coalició de PSOE i Unidas Podemos junt amb les confluències. Va quedar clar que en aquests primers dies d’acció és important i significatiu que siguin precisament els departaments on hi han ministres de Unides Podemos on s’estan prenent les primeres mesures.


Laura Lòpèz va fer incidència en el fet que no som la força majoritària d’aquest Gobierno, però que s’està desenvolupant una tasca important des dels primers dies per a no decebre ni desaprofitar una oportunitat històrica. Tot i que en un primer moment algunes mesures no siguin definitivament les esperades, s’ha fet el primer pas i es continuarà avençant.

Per la seva part, el diputat al Parlament David Cid va fer menció a la bona acceptació que té aquest Gobierno a Catalunya i com és de necessari que es conformin noves majories a Catalunya per a consolidar un Govern de progrés en sintonia amb el de Madrid. A més, va explicar el treball que s’ha fet entorn dels Pressupostos per tal de sortir del bloqueig primer ‘ d’anys de retallades després.

Finalment hi va haver un torn de debat amb el públic, que va mostrar l’esperança en què aquest Gobierno funcioni i tingui també el recolzament del carrer, així com es van poder fer preguntes sobre els temes d’actualitat que els ponents van contestar. Una excel·lent manera de que les nostres companyes que treballen a les institucions retin comptes i posin en comú el que s’està fent i el que es pot fer.

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
Assemblea En Comú Podem Santa Coloma amb la presència de la Diputada al Congrés Laura López i el Diputat al Parlament David Cid

Assemblea En Comú Podem Santa Coloma amb la presència de la diputada al Congrés Laura López i el diputat al Parlament David Cid.

Aquest dimarts 3 de març a les 19.00h. tindrà lloc al Centre Cívic Riu l’Assemblea Local d’En Comú Podem Santa Coloma, que comptarà en aquesta ocasió amb la presència de la diputada al Congrés Laura López i el diputat al Parlament de Catalunya David Cid.
El motiu de la presència dels dos representants dels Comuns a Santa Coloma té a veure amb la campanya #UnaNovaDècada en la que s’explica al territori la situació política tant a l’Estat amb el Gobierno de Coalición com a la Catalunya amb la situació política i la feina de desencallament en matèria de pressupostos que es duu a terme des de la formació.
Aquesta Assemblea Oberta té com a objectiu conèixer de primera mà la feina que es fa tant a Madrid com a Catalunya en un moment en què per primera vegada compartim un Gobierno de Coalición amb el PSOE junt amb Unidas Podemos. La presència d’un ministre com Manuel Castells al front del Ministerio d’Universidades i la tasca que des dels Comuns es farà en aquest departament, així com el clima polític que es respira a Madrid i la resta de l’Estat amb aquesta experiència nova e il·lusionant, podrà ser contrastada amb Laura López, diputada per Girona, que va aconseguir recuperar la representació dels Comuns en aquesta província.
Per altra part, la situació de provisionalitat que es viu al Govern de Catalunya, l’aprovació d’uns pressupostos que terminin amb el cicle de retallades i que tant afecten a Santa Coloma, la represa d’un diàleg polític, i la imminència de les eleccions, així com la confirmació de la candidatura de Jèssica Albiach per la Presidència de la Generalitat, seran els temes que tractarà la intervenció de David Cid, diputat al Parlament de Catalunya.
Com ja sabem, la política municipal colomenca està estretament lligada amb el que ocorre amb els pressupostos estatals i catalans, és per això que aquesta Assemblea d’En Comú Podem Santa Coloma serà una excel·lent oportunitat per sentir el pols de l’actualitat i comprovar la feina que fan els Comuns arreu. Una feina que comença a donar els seus fruits.

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría