coronavirus

Malos tiempos para la lírica

Malos tiempos para la lírica

“El día o la noche en que por fin lleguemos
Habrá que quemar las naves” Mario Benedetti

Día -1

Es viernes por la tarde y hay presentación del nuevo disco de mis amigos de DePop, ya han decretado el Estado de Emergencia y mañana tendremos que estar confinados.

La incertidumbre y cierto miedo generalizado hacen que el aire de la sensación de estar más denso, como si costará más inspirarlo.

Día 0

Nunca había tenido dolor de espalda, ni tampoco ciática, debe ser una señal. La primera semana me quedo teletrabajando.

Quizás es una buena oportunidad para poner en orden las poesías en castellano, las poesías escritas en catalán, comenzar aquel relato que está en la cabeza desde hace unos cuantos años, y que de vez en cuando retorna a la mente, como llamando a la puerta para salir.

Día 3

Inicio la colaboración con Boca Radio, programa La Mascarilla en Streaming que conduce Dani Míster Rodriguez. Un corte de voz donde incluyo una escena de una película y finalmente una poesía con alguna relación con la película.

Primera Semana

En casa, cuatro paredes, es un buen momento para leer el último libro que compré para Sant Jordi, ‘Sueños Polares’, o quizás ‘Por el bien del Imperio’ de Josep Fontana con más de 1.200 páginas (casi 200 de bibliografía).

Veo que hay una oferta de Disney Chanel, una semana gratuita, veré The Mandalorian y la última última de Star Wars. De Mandalorian solo dan un capitulo a la semana y de una duración de unos treinta minutos y la de Star Wars todavía no la han estrenado. No hay mucho más contenido interesante, a no ser que tengas entre 0 y 12 años y te guste la Sirenita.

Voy compartiendo en Facebook poesías y fotografías antiguas, alguna nueva, versos muy de neblina, poco relucientes.

Segunda Semana

He vuelto al trabajo, poca gente circulando y distancia entre compañeros, se agradece ver el amanecer, las nubes y el puerto lleno de barcos sin salida.

Si te das de alta en Amazon Prime, tienes un mes gratuito, ya estuve de alta en Diciembre pero hago una trampilla y entro con email diferente. Esta la cuarta temporada de The Expanse, las tres anteriores me parecieron muy completas y la tensión entre cinturonianos, marcianos y terrícolas da mucho juego. También está la serie inspirada en las novelas negras de Michael Connolly, ‘Bosch’.

Sigo conciertos en Streaming de grupos y cantantes de Santa Coloma, hemos de apoyarnos.

Sexta semana

Varias series más de Amazon, Hunters con Al Pacino, y alguna película, fin de la suscripción. Vuelvo a HBO, se está acabando La conjura contra América, una distopía basada en un libro de Philip Roth, si Charles Lindbergh el aviador, conocido filonazi hubiera ganado las elecciones en Estados Unidos, y en FOX la última temporada de Homeland.

Todo está parado, parece que ni el viento se mueve, hasta las 20h donde el Parc Fluvial junto al río Besòs se llena. Como dirían Golpes Bajos, son malos tiempos para la lírica, y aunque quizás este confinamiento sea inspirador, solo me inspira desolación.

Inicio de Fase 1

No he recopilado poesías, no he leído los libros. Pero si he iniciado el relato en prosa, pagina 22. Algo sí que ha florecido.

 

Suma y sigue…

La situación de la cultura en este momento es preocupante, los cantautores, escritoras, pintores, escultoras algunas habrán tenido inspiración en estos momentos difíciles y tiempo para la creación, aunque se ven frustrados e impotentes de no poder exteriorizarlas, y algunos llevan mucho tiempo sin ingresos.

Porque, seamos claros, el Streaming no es una alternativa a las propuestas en directo. Las plataformas de Streaming, nos pueden salvar un día, pero no nos salvaran la vida. Son negocios tecnológicos, no muy diferentes a Cabify, Uber o Amazon.

Son innumerables también los profesionales que desde las artes escénicas a la música, se ven privados de ingresos, no solamente aquellos que vemos, que son protagonistas, sino todas aquellas profesionales  ‘invisibles’ que hacen posibles los espectáculos, los montadores de escenarios, los técnicos de luz, las técnicas de sonido.

Y hemos de poner en primer plano a la cultura popular, los artistas que a nivel local se dejan la piel ante 5, 10, 15 espectadores, las editoriales que se arriesgan a tener pérdidas porque saben que va la vida en ello.

Y sabemos que se puede hacer más por defender a los pequeños creadores, a las salas que ponen a su disposición espacios para la difusión. Se puede hacer más para la concienciación social, para que los vecinos y vecinas hagan suyas las propuestas culturales y las defiendan sabiendo que son mucho más importantes que un partido de futbol.

Hay que añadir el ataque sin precedentes a la cultura que supuso el IVA cultural del 21%, actualmente en el 10%. Fue un ataque ideológico de los gobiernos de la derecha y en estos tiempos solo puede compensarse con la anulación del IVA cultural, es decir al 0%.

El mundo de la cultura es uno de los que más sufre y más ha sufrido. Y, sin embargo todas sabemos que sin ella no somos, porque la cultura nos da los elementos para afrontar los días tristes y para hacernos felices, para conocer un mundo desconocido o para llevarnos a galaxias lejanas.

Cultura, educación y ciencia son pilares fundamentales para la construcción y cohesión social, piedras angulares del desarrollo humano, y demasiadas veces las olvidadas en los presupuestos, pues no se les da la prioridad imprescindible.

Cuando una sociedad invierte más en presupuestos militares que en apoyar a la cultura o a la educación pública se está definiendo a ella misma.

Ángel Pla es poeta y activista d’En Comú Podem Santa Coloma 

Posted by in Articles, Sin categoría
A Santa Coloma, amb el comerç local

A Santa Coloma, amb el comerç local

Les conseqüències de la COVID-19 es patiran a la nostra ciutat. No només ho veurem en l’increment dels col·lectius més vulnerables, malauradament també les patirà el nostre comerç local. La realitat derivada de la pandèmia fa que haguem de tractar amb molta cura aquells comerços que han entrat en un ERTO, aquells que s’han mantingut oberts amb moltes dificultats o aquells que malauradament han baixat la persiana.

Amb aquesta preocupació per tal de cercar solucions i fer propostes per ajudar al comerç, el grup municipal En Comú Podem Santa Coloma ens hem trobat amb l’ACI per compartir preocupacions sobre la situació de la ciutat i del comerç local en concret, ja siguin locals comercials, mercats municipals o mercats ambulants.

En aquests moments d’incertesa hi ha diferents aspectes que ens angoixen a totes, com per exemple:

  • Aquells comerços que han decidit cessar la seva activitat; la manca de recursos per donar resposta i com garantir el suport suficient a les PIMES i persones autònomes. Creiem que la solució no només passa per ajornar els impostos, la ciutadania i els comerços necessiten més recursos per subsistir i garantir les necessitats més bàsiques. Per això, l’Ingrés Mínim Vital és una bona notícia per a tota la població, no es tracta de “una paguita”, com l’extrema dreta ens vol fer veure, es tracta de garantir drets. I aquesta garantia de drets, dona peu a que moltes més persones puguin dignificar el seu projecte de vida i accedir més fàcilment al comerç local, per exemple.
  • L’aposta per un canvi de model econòmic, que es vertebri dins d’una economia circular i que beneficiï el teixit comercial local.
  • La dicotomia creada amb la proposta d’ampliació dels espais d’oci com les terrasses dels establiments d’hostaleria amb el dret a tota persona a circular de manera que pugi mantenir la distància de seguretat.
  • Considerem que la peatonalització dels carrers de la nostra ciutat ha d’anar vinculada amb una reducció dels vehicles a motor i de conscienciació de la població. Aquesta pacificació dels barris garanteix una millora en la qualitat de vida.

Des d’En Comú Podem Santa Coloma considerem primordial establir un acord municipal entre l’Ajuntament i el comerç local per tal donar resposta a les seves necessitats, i això passa per la seva activa participació en la pressa de decisions d’una manera conjunta.

Necessitem retrobar-nos, recuperar l’esperit colomenc de viure al carrer com les festes majors, l’open night, els corre-tapas… però necessitem fer-ho amb garanties sanitàries i s’ha de proposar des de l’Ajuntament colze a colze amb el comerç local com a peça indispensable.

 

Jonatan Fornés és Regidor d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Portaveu d’En Comú Guanyem a la Diputació de Barcelona.

Posted by in Articles, Sin categoría
Covid-19 y su impacto en la mujer

Covid-19 y su impacto en la mujer.

Este texto está basado en el Informe Impacto de Género del Covid-19 realizado por el Instituto de la Mujer.

La pandemia que nos azota está afectando de manera diferente a mujeres y hombres en diversos aspectos como son por ejemplo: la sobrecarga del trabajo sanitario y servicios sociales; la centralidad de las tareas de cuidados; el hecho de que las mujeres sufrimos mayor precariedad y pobreza laboral y por tanto sufrimos más las consecuencias de esta situación; así como el aumento de las violencias machistas.

En contextos de confinamiento como el que vivimos, las mujeres que sufren violencia de género, las mujeres víctimas de trata y explotación sexual, así como las trabajadoras sexuales, constituyen colectivos especialmente vulnerables.

En el caso de las mujeres víctimas de violencia de género sus riesgos se agravan, ya que se ven forzadas a convivir con su agresor. En este sentido, la ONU ha realizado un llamamiento mundial para actuar frente al repunte de la violencia de género durante la pandemia y en situaciones de aislamiento.

Los datos recogidos a nivel estatal durante el periodo de confinamiento por la COVID-19 reflejan el aumento de las peticiones de ayuda por violencia de género.

La crisis generada por el Coronavirus ha situado a los cuidados en el centro y a las mujeres en la primera respuesta a la enfermedad. Esta crisis tiene además una dimensión social importante en el ámbito privado que actúa como amortiguador de aquella y que, nuevamente coloca a las mujeres al frente de la respuesta a la enfermedad, ya que son las que realizan la mayor parte del trabajo doméstico: el 70% de las tareas de cuidado recae en las mujeres.

Además, a las dificultades habituales de conciliación y falta de corresponsabilidad debe sumarse el cierre de los centros educativos, el teletrabajo y el confinamiento de la población en sus domicilios, provocando una sobrecarga de trabajo si no se ponen en marcha mecanismos de corresponsabilidad desde todos los ámbitos; administraciones, empresas y hogares. Especialmente afectadas son las familias monoparentales, ocho de cada diez encabezadas por mujeres.

Esta situación también está generando, en ocasiones, un aumento de la brecha digital de género, sobre todo en aquellos hogares más vulnerables con dificultades de acceso a internet y a dispositivos electrónicos que impiden el mantenimiento del empleo en un contexto en que el teletrabajo se muestra como una de las pocas vías para ello. Opción de la que no disponen las personas con empleos precarios o en la economía informal, muchas de las cuales son mujeres. El confinamiento de la población y la paralización de la actividad empresarial tendrán repercusiones negativas en el empleo de las mujeres. Las trabajadoras del hogar son uno de los colectivos a quien más afecta la crisis del coronavirus.

En conclusión, los condicionantes de género determinan la diferencia del impacto de la crisis en mujeres y hombres. El rol tradicional de cuidadoras asignado a las mujeres les otorga un grado de presencia en la respuesta a la enfermedad que debe ser tenido en cuenta en el abordaje de la crisis. Ignorar el impacto de género en las consecuencias económicas y sociales agravará las desigualdades.

Para evitarlo, las mujeres deben formar parte tanto de la respuesta directa como de la toma de decisiones, es decir no pueden ser solo quienes proporcionan salud global mientras los hombres lideran. Así se ha entendido al constituir el Comité Científico COVID-19, integrado por tres mujeres y tres hombres de reconocido prestigio profesional y técnico.

Clari Organvídez es responsable de Dones En Comú Podem (artículo basado en el informe de Impacto de Género del Covid-19 del Instituto de la Mujer)

 

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
Polítiques socials per viure dignament

Polítiques socials per viure dignament

Tot apunta que tornarem a entrar en una crisis económica i social per la paralització de l’economia per combatre la Covid19, quan encara no hem superat conseqüències de la crisis del 2008. Les receptes que es van aplicar aleshores s’han mostrat fracasades, l’aplicació de polítiques neoliberals ha deixat a l’intempèrie a moltíssima gent. La situació creada per la pandèmia ha posat sobre la taula la necessitat de disposar d’uns serveis públics forts i això és el que reclamem també quan sortim a fer un reconeixement a totes les treballadores essencials cada tarda a les 20.00h.

A Santa Coloma som una ciutat molt vulnerable a les crisis. Les dades que tenim respectes als nivells d’atur, de les taxes de pobresa o el número de desnonaments, però sobretot la realitat als carrers, ens permeten fer-nos una idea de la gravetat de la situacions que viuen moltes veïnes i veïns. Per donar resposta a aquesta situació es requereixen mesures extraordinàries i contundents que permetin atendre totes les necessitats socials, econòmiques i sanitàries, ara agreujades per les que ha provocat la pandèmia.

Just abans de la pandèmia en un altre article titulat “Necessitem Serveis Socials per la gent” ja parlàvem de la necessitat d’incrementar els recursos en Serveis Socials. Ara és fa esencial no abandonar a les persones més vulnerables. I per això, des del Grup Municipal d’En Comú Podem després de parlar amb moltes entitats que treballen sobre el terreny hem proposat al govern municipal crear un escut social amb els següents eixos.

  • Un Pla de Garantia de la cohesió social mitjançant el reforç de personal als equips professionals de serveis socials, l’atenció a situacions urgents i de greu necessitat social, i la incorporació de les targetes moneder per dignificar el suport alimentari a les famílies més vulnerables.
  • Foment de l’ocupació local. Per a la contractació de persones aturades (plans locals d’ocupació) especialment els col·lectius més vulnerables.
  • Incrementar el seguiment dels casos de violència masclista, donat l’increment que hi ha hagut en aquests dies de confinament.
  • Implementar les mesures per facilitar l’empadronament en una situació de necessitat com la que pateixen moltes persones de la nostra ciutat, en línea amb la nova normativa aprovada pel govern de l’estat.
  • Mesures d’impuls del lloguer social i ampliació del parc públic d’habitatge, adient a les característiques i necessitats de la nostra Ciutat.
  • Finançament extra de les escoles bressol municipals, així com disposar d’un Estiu Viu amb suport a les activitats culturals, educatives i de lleure de la infància. Cal elaborar un ampli programa durant tot l’estiu que ajudi a reduir les desigualtats educatives.

Durant aquests dies el teixit associatiu i les xarxes de solidaritat han donat el millor de si, treballant com sempre de forma invisible amb les invisibles. Aquesta experiència i els coneixements que tenen no podem desaprofitar-los. La nova situació requereix de totes per sortir-ne endavant. L’administració haurà de ser molt més permeable, creant nous mecanismes de participació, per escoltar al teixit social i així donar una resposta molt més integral.

Ara la crisi no la poden pagar les persones més vulnerables, per sortir-ne plegades s’han d’aplicar polítiques socials.

Jesús Sánchez és Regidor i Portaveu del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
Experiències primaverals en la sanitat pública

Experiències primaverals en la sanitat pública

 No conec prou bé l’evolució de la sanitat pública com per generalitzar. Simplement puc aportar un petit comentari personal, com a usuari de molts anys.

 Com que la meva malaltia no té relació amb el COV-19, era lògic que m’aplacessin una intervenció pendent. Cosa comprensible donada la força amb que s’estava estenent la pandèmia i la gran quantitat d’energies que calia mobilitzar per frenar-la.

 Ja se sap que no totes les malalties infeccioses són iguals, i que davant d’una cosa nova no hi ha experts en el tema ni solucions ràpides i no es pot fer altra cosa que anar fent proves fins trobar les mesures més adequades.

Realment, em trobava més pendent de resoldre els problemes de la situació de confinament i del seguiment de l’evolució global del coronavirus que de la urgència de la meva operació. Ja em conformava amb l’aplaçament i no em molestava gens que m’anul·lessin les visites prèvies. De cop em telefonen des de Can Ruti que tinc dia i hora assenyalat.

Això volia dir que, tot i la feinada de tractar centenars de casos de virus, existia un sector de l’Hospital desinfectat i em podien operar al cap de pocs dies. L’operació va ser plantejada buscant la forma més adequada a la malaltia concreta i al pacient, i va ser un èxit que posava de manifest una excel·lent feina professional. Ja passat a la 6ª planta em vaig trobar amb poca gent als passadissos i amb un ambient de feina tan competent i eficaç com no havia vist en tota la vida. Gent ben organitzada, la majoria dones, disposades a fer un treball de qualitat, que no estan per punyetes però saben cuidar els detalls importants, i fins i tot són comprensives i amables. Com exemple diré que a la nit, per no despertar-nos a tots, a vegades entrava la infermera amb una llanterna per solucionar qualsevol problema.

Torno a casa, restablint-me poc a poc. Havia de concretar una visita indispensable al CAP de Singuerlín. Pateixo perquè no sé a quin telèfon trucar i que poden estar comunicant tot el matí. Faig una prova i…Oh sorpresa, a la primera! M’atén una persona humana, que entén perfectament el que busco i em diu que passarà la nota al centre que em correspon i m’avisaran des d’allà. Doncs, oh miracle! No em va donar ni temps d’angoixar-me que ja m’estaven telefonant, amb el meu expedient obert allà al davant, donant-me a escollir les opcions d’horari.

Aquest mes d’abril ha estat tan intens que, a més de lamentar els morts i aplaudir l’abnegació de les treballadores i treballadors de la sanitat pública, tots hem tingut ocasió d’aprendre alguna cosa. Es veu que els hospitals funcionen millor si les famílies es limiten a aportar un sol representant per cada malalt, si s’extremen les mesures higièniques i es respecta el silenci, etc. Cadascú ha de complir la seva responsabilitat. El que m’ha semblat veure clar, l’alegria primaveral guanyada, és pensar que sí, que es pot millorar, que es poden revertir les retallades (i el mal rotllo que generen), que es poden canviar les estructures obsoletes, que es pot separar el gra de la palla i avançar cap una situació en què totes i tots col·laborem en la salut pública, no només com a beneficiaris, sinó també participant-hi amb una actitud responsable.

Josep Ramon Aragó, és activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Crònica del #PleGramenet extraordinari sobre la Crisi de la Covid-19 a #SantaColoma

Crònica del #PleGramenet extraordinari sobre la Crisi de la Covid-19 a #SantaColoma

Aquest dilluns 4 de maig va tenir lloc un Ple extraordinari telemàtic a Santa Coloma de Gramenet amb els efectes de la pandèmia de la Covid-19 al centre. Les nostres tres regidores Jonatan Fornés, Núria Larroya i Jesús Sánchez van participar des de casa, com la resta de regidores.

Aquest primer Ple municipal convocat després del Decret d’Estat d’Alarma a mitjans del mes de març va tenir una prèvia en la que es va ratificar el nomenament d’un nou gerent per Gramepark S.A., el Sr. Miquel Bagudanch. En aquest punt el nostre grup municipal d’En Comú Podem Santa Coloma ens vam abstenir. Considerem que és una decisió de l’Equip de Govern i què ens pertoca a partir d’ara fiscalitzar la seva gestió en una institució clau de la nostra ciutat.

El Ple extraordinari constava de dos punts. Un primer dedicat a una Declaració Institucional per reafirmar el compromís i la unitat d’acció en la lluita contra la COVID 19. Una Declaració què vol ser un punt de trobada en aquests temps difícils i que, sense deixar la política de banda, faci que ens concentrem totes en fer front a un escenari d’incertesa de la mateixa manera què hem entomat aquesta pandèmia. Amb responsabilitat i de manera propositiva. Us deixem aquí els acords d’aquesta Declaració institucional.:

  1.   Expressar el nostre condol per totes les víctimes de la COVID 19  a la nostra ciutat i arreu. La situació de confinament i les mesures d’aïllament amb les que estem afrontant necessàriament aquesta pandèmia han impedit realitzar els comiats de les víctimes per les seves famílies. Ens comprometem a celebrar un acte institucional de record quan les condicions sanitàries ho permetin i mostrem la nostra solidaritat amb les famílies de les víctimes, i en senyal de dol i respecte, les banderes institucionals onegen a mig pal.
  2.   Expressar el suport a totes les persones contagiades i desitjar-–lis una ràpida recuperació.
  3.   Expressar el nostre agraïment a tots els equips humans de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet al capdavant dels serveis essencials i d’atenció a les persones vulnerables (treballadores socials) així com, als treballadors i treballadores que, des dels diferents departaments desenvolupen les seves tasques a través del tele treball pel bon funcionament de l’activitat ordinària i als equips de manteniment intensiu de l’espai públic.
  4.   Expressar el nostre especial i més sincer agraïment a tot el personal sanitari, fent èmfasi en el de l’Hospital de l’Esperit Sant, a tot el personal del centres d’atenció primària, al centre Emili Mira de Torribera, al personal de les residències de gent gran, i a la resta de treballadores i treballadors de l’àmbit de les cures, al comerç de proximitat de serveis prioritaris,  a tots els cossos de seguretat, amb una menció especial per la nostra Policia Local, Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat, UME i Protecció Civil, a les entitats socials de voluntariat i empreses col·laboradores amb donacions en el pitjors moments de la crisi sanitària. La vostra tasca està sent cabdal en la lluita local contra la pandèmia.
  5.   Fem extensiu aquest agraïment a tota la ciutadania per la seva col·laboració per aturar la propagació del virus, a partir del compliment de les mesures de confinament derivades de l’Estat d’Alarma. Valorem aquesta actitud responsable i solidària davant d’aquesta situació de confinament, on totes les persones hem tingut un paper important. Amb un reconeixement destacat als nens i les nenes, i les persones grans.  
  6.   Que l’Ajuntament de Santa Coloma s’adhereixi al Manifest “Cooperacio contra el coronavirus” impulsat pel Fons Català per la Cooperació: https://www.confederaciondefondos.org/ca/cooperacio-contra-el-coronavirus/
  7.   Expressem el ferm compromís de l’Ajuntament per impulsar un gran pacte de ciutat; que contempli les mesures necessàries per a la recuperació social, econòmica i cultural de la nostra ciutat per tal que cap persona es quedi enrere. En aquesta estratègia compartida apel·lem al suport i necessària coordinació dels diferents nivells governamentals i també a la dimensió europea.

Seguidament va ser el torn del segon punt de l’ordre del dia consistent en donar compte de l’Informe de Gestió de les mesures preses pel Consistori durant aquest temps de crisi. Us deixem en aquest cas la intervenció que va fer el nostre company Jesús Sánchez:

‘En primer lloc, adrecem una abraçada molt forta en nom de tot el grup d’ECP al company Joan Calzado i a totes les persones afectades.

Tal i com s’ha expressat en la Declaració Institucional, ens hi sumem al condol per totes les persones que han mort per culpa d’aquest virus a la nostra ciutat, i volem fer arribar des del nostre grup molts ànims a la seves famílies i amistats que malauradament no han pogut fer el comiat com es mereixen.

Volem agrair, per part del nostre grup, a totes les treballadores de la casa per la seva tasca ingent en moments tan complicats com els que ens hi trobem i que sens dubte estan fent grans esforços per tal de donar cobertura a les demandes i necessitats de la ciutadania.

Entenem que és una situació que no és fàcil, pels grups que governen per la pressió a la que estan sotmesos i pels que estem a la oposició per la dificultat en tenir alguna informació més específica, per tant tot el suport i ànims per sortir d’aquesta situació complicada i que afecta, com sempre, als col·lectius més vulnerables. Agraïm també l’elaboració d’aquest informe i la incorporació en aquest d’algunes de les nostres propostes com poden ser el repartiment de material sanitari a paradistes de mercats municipals, la posada en marxa de les beques escola bressol, el seguiment d’aquestes i de les concessionàries, la situació del Centre Comarcal d’Atenció als Animals de Companyia amb la falta d’alimentació per els aquests, que els serenos puguin realitzar tasques socials i acompanyament i mantenir contactes amb el centre Petit Príncep. I també recordar d’altres propostes nostres que ens hagués agradat que s’haguessin incorporat, com per exemple camins segurs per a persones amb algun tipus de trastorn, una recollida de documentació per fer un memorial del que està passant sobretot a la nostra ciutat, així com un major lideratge de Serveis Socials per respondre a la situació d’emergència que pateixen moltes famílies colomenques i dotar de targetes moneders a totes les persones ateses pels Serveis Socials, per tal de que no hagin de recollir menjar al Banc d’Aliments i puguin anar a comprar amb més autonomia, dignificant així una mica més la seva situació. 

Sabem, com ja hem comentat, que gestionar en aquests moments no és gens fàcil, i entenem que en aquests moments totes vulguem colaborar per tal de cercar solucions per revertir la situació. El nostre grup s’ha ofert des dels inicis de la pandèmia i del confinament a participar i s’ha posat a disposició de l’equip de govern en tot allò que necessites, des d’aquest ple telemàtic volem aprofitar novament l’oportunitat per oferir les nostres mans a l’equip de govern, tot i que aquesta voluntat de treballar plegades ja ens la van fer saber a la darrera junta de portaveus, amb la intenció de crear comissions per a la gestió post-covid. 

La situació actual fa que totes estiguem a disposició de les veines i veins de la nostra ciutat i a treballar pel bé comú, i sobretot en favor dels col·lectius més vulnerables, per això el nostre grup no entén la nula actuació del govern de la Generalitat i com ha estat d’insuficient la col·laboració entre el Govern de la Generalitat amb els ajuntaments locals, relegada a un segon pla, bé sigui per ineficàcia, incompetència o per anteposar altres prioritats, però que han afectat a àmbits molt vulnerables com han estat les Residències per a Gent Gran. 

Som conscients de què en moments com aquests cal actuar amb responsabilitat política, el que no treu que mantinguem una posició crítica quan les actuacions de l’Equip de Govern o la resta d’institucions i també autocrítica quan des dels llocs on tenim responsabilitats no s’actua encertadament. Per això, volem manifestar que respecte a l’anunci d’un Pacte de ciutat per a la reconstrucció social i econòmica de la ciutat, ens mostrem disposats a tirar endavant amb polítiques que tinguin el bé comú com a objectiu i posarem tot el que som i el que tenim perquè ningú es quedi enrere.

Al nostre grup ens hagués agradat que en aquest informe, s’hagués parlat també de mesures post-confinament i plans de xoc per pal·liar la situació i començar a treballar sense demora per la pronta recuperació. Tot i així, entenem que és un informe de gestió i per donar compte de les passes fetes fins ara. 

L’objectiu de la nostra cooperació amb el govern local en la fase de transició i normalització social i institucional serà per donar resposta, de forma eficaç, ràpida i contundent, a les necessitats derivades del context de pandemia sanitària i crisis social, així com de la situació d’insuficiència financera en la què ens trobarem els diferents ajuntaments, i contribuir a fer efectiva la seva reactivació econòmica garantint la cohesió social.

És important per nosaltres i creiem que molt necessari elaborar, per exemple: 

  • Disposar d’un Estiu Viu amb suport a les activitats culturals, educatives i de lleure de la infància. Cal elaborar un ampli programa d’actuacions al llarg de tot l’estiu, que s’iniciï, des de la segona quinzena de juny fins a la primera setmana de setembre, creant un context que ajudi a reduir les desigualtats educatives i superar els efectes del confinament sobre la infància.
  • Escut Social Local – 
  • Amb un Pla de Garantia de la cohesió social que tingui com a màxima prioritat garantir l’atenció a les persones i famílies en situació de vulnerabilitat a través del suport als serveis socials bàsics i a les prestacions contra l’exclusió; així com la cobertura de necessitats socials bàsiques; reforç de personal als equips professionals de serveis socials; atenció a situacions urgents i de greu necessitat social; i la incorporació de les targetes moneder per dignificar el suport alimentari a les famílies més vulnerables..
  • Suport per garantir la prestació de serveis d’atenció domiciliària i de transport adaptat;
  • Incrementar el seguiment dels casos de violència masclista, donat l’increment que hi ha hagut en aquests dies de confinament;  
  • Implementar les mesures per facilitar l’empadronament en una situació de necessitat com la que pateixen moltes persones de la nostra ciutat… 
  • Mesures d’impuls del lloguer social i ampliació del parc públic d’habitatge, adient a les característiques i necessitats de la nostra Ciutat. 
  • Finançament extra de les escoles bressol municipals. Segurament caldrà subvencions complementàries per a compensar la interrupció del servei i la suspensió del preu públic que han de pagar les famílies. 
  • Foment de l’ocupació local. Per a la contractació de persones aturades (plans locals d’ocupació) especialment els col·lectius més vulnerables. 
  • Revisió de programes i reorientació del PAM per alinear-los amb el nou context derivat de la crisi, posant en primer terme les mesures socials i econòmiques. 
  • Redefinició dels Pressupostos municipals perquè si hem après alguna cosa d’aquesta crisis es que l’economia a d’estar al servei de la vida i del bé comú. 
  • Continuar col·laborant en la cooperació al desenvolupament d’aquells països que tenen més necessitats i han estat fortament sacsejats per aquesta pandèmia. Així com també donant continuïtat als diferents projectes que es realitzaven des del departament.
  • I per tal de que en tinguem constància de tot això, proposem l’elaboració d’un arxiu municipal per recopilar tota la informació de la pandèmia.

Al nostre grup, considerem que hem de ser extremadament sensibles i equilibrades per contenir i pal·liar els seus efectes i per estabilitzar la situació de disrupció social i econòmica que vivim en forma de pèrdua d’empreses i llocs de treball i sobretot de desemparament dels col·lectius vulnerables.

En situacions complicades com la que estem vivint, considerem que es necessita de tota la col·laboració possible, perquè treballar plegades ens fa més fortes i dóna més seguretat a una ciudadania que pateix, per tant, des d’aquí volem remarcar el nostre compromís en ajudar a construir plegades un nou futur d’esperança. Ens en sortirem!’

Així, com diem en la intervenció, entomem aquest temps que ve amb la certesa de que la responsabilitat política del nostre grup i la nostra organització ha de guiar la nostra actuació, sempre treballant pel bé comú, sense deixar de banda ni la crítica política, ni la nostra proposta ni tampoc, molt important, la capacitat d’autocrítica. Posarem tot el que som i el que tenim per aconseguir-ho.

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
Es parla de resiliència

Es parla de resiliència

Els diccionaris diuen que resiliència és la capacitat de recuperació d’una comunitat o d’un ecosistema després d’una pertorbació. No és estrany, doncs, que aquesta paraula s’apliqui a la situació actual de la població humana després de l’impacte del coronavirus.

Però, amb la paraula, no tenim més que una idea abstracta. A més, la capacitat de sortir-nos-en depèn del tipus de pertorbació: els virus no afecten les construccions, i els terratrèmols no modifiquen el funcionament de l’organisme.

El tema és complex, però, com que la societat humana consisteix en un conjunt de relacions que sorgeixen sobre la base econòmica, i aquesta base econòmica no és altra cosa que l’explotació dels recursos naturals, l’experiència històrica ens proporciona valuoses orientacions:
1) A l’Antic Testament s’explica que, si no estalviem en les èpoques d’abundància (les vaques grosses), quan arriben els temps de penúria (les vaques flaques) ho passarem malament. És un exemple de resiliència condicionada a una conducta previsora de la societat humana.
2) La tradició egípcia va tenir més llarga durada que la grega degut a la monotonia del ritme estacional de les avingudes del riu Nil, en una zona deltaica sense terratrèmols ni incendis. En canvi, l’alternança de diversos tipus de catàstrofes a la Hélade provocava que, de tant en tant, la civilització grega hagués de tornar a començar (està explicat al Timeu de Plató). Aquí tenim un exemple de com una causa externa com la geografia condiciona la resiliència d’una
societat.
3) La Història de les revolucions i les guerres ens ha deixat claríssim que els sistemes socials poden esclatar per contradiccions generades per causes internes i externes alhora, quan els conflictes s’aguditzen en cas de crisi econòmica. La capacitat de recuperació, en determinats casos, ha estat sorprenent, però, en general, els imperis acaben caient.
4) El domini de la natura per part de l’espècie humana no és complet (diria que no pot ser-ho, ja que som part de la natura) ni tan sols en l’època actual. No controlem els terratrèmols, ni els tsunamis, ni els virus.
5) Ens és difícil controlar-nos a nosaltres mateixos, tal com demostren els vessaments de sang inútils, el continuat malbaratament de recursos, les destruccions de ciutats i infraestructures, o accidents com el de Txernòbil o del Prestige, per posar uns pocs exemples. També cal dir que hi ha valuoses mostres d’autocontrol, com els tractats internacionals que han funcionat, el control de natalitat a la Xina, etc.

Com en el cas de Santa Bàrbara, ens recordem de la Resiliència quan trona. Deixant de banda els components externs, que fan que la resiliència depengui de la sort, anem a veure si som capaços de corregir els defectes crònics que ens aboquen a nous desastres. Cal que ens dotem d’una estratègia a llarg termini per prevenir-los i superar-los.

Tal com entenc l’Ecosocialisme, es tracta d’aprofundir i consolidar dos tipus de pactes:
– Pacte entre els humans sobre la natura per ajustar-nos a un model respectuós.
– Pacte de col·laboració entre persones i països per actuar de forma pacífica, democràtica,
justa, eficaç, coordinada i sostenible.

Fa més de quaranta anys que es defensen propostes ecosocialistes. En aquest sentit caben les aportacions de tota mena. Per exemple, proposo abandonar el culte a l’eficiència en l’aspecte que té de subproducte de la competitivitat capitalista, i substituir-lo per la cultura de treballar i ser feliços.

Crec que un dels factors de la resiliència és treballar amb un marge, afavorint la creativitat i permetent les redundàncies (tal com fa la natura). Això té molt a veure amb el repartiment del treball, la valoració de totes les formes de treball, la reducció de la mobilitat, la reorganització territorial i la diversificació de les economies. Un altre aspecte seria l’eliminació de factors de risc perillosos com les armes i centrals nuclears, i la reducció dràstica dels pressupostos d’armament per dedicar més diners a les despeses socials. I el millorament de l’ONU, cosa que també fa anys que se’n parla. No seria més lògic, en la situació actual, per exemple, substituir França per la Comunitat Europea i substituir Anglaterra per l’Índia, com a membres permanents del Consell de Seguretat, i alhora establir que pel dret a vetar siguin necessaris tres en lloc d’un? Com sempre passa, si no hi ha una transformació gradual, hi haurà un daltabaix, però canviar, canviarà.

Josep Ramon Aragó, abril de 2020.

Josep Ramon Aragó es activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú.

Posted by in Articles, Sin categoría
Santa Coloma Solidària

Santa Coloma Solidària

Estem vivint uns moments complicats, la situació de confinament actual per tal de frenar el Coronavirus ens obliga a donar el millor que tenim per ajudar a la resta. I la millor manera de fer-ho és quedant-nos a casa, cuidant-nos i cuidant als demés.

Avui més que mai, necessitem estendre la mà i donar suport a totes les mesures establertes per tal de garantir la cura de la gent. És cert que es podran fer les coses millor o pitjor, però ara no és el moment de batallar això, és el moment de treballar plegades per tal de fer front a aquesta pandèmia, doncs només si col·laborem unides, ens en sortirem!

Santa Coloma sempre ha estat una ciutat solidària, ho demostra des de fa anys i també en aquests moments, per exemple organitzant grups i xarxes on la gent fa de voluntària per portar el que necessita a qui no pot sortir de casa a fer la compra; veïns i veïnes que deixen un paper al portal de l’edifici oferint-se per qualsevol cosa que necessitin; obrint la wifi per tal que els i les joves i la infància tinguin accés garantit a la xarxa per tal de fer tasques educatives; persones que busquen pels armaris roba o el que faci falta per tal de fer material sanitari i fer-ho arribar allà on es necessita com farmàcies, residències… aquesta és la Santa Coloma que t’enamora, una ciutat que cuida lo millor que té, que és la seva gent.

Portem més de tres setmanes a casa només sortint per allò indispensable, ho estem fent molt bé. Totes sabem que és una situació que ens sobrepassa, però hem de continuar prestant atenció a allò que ens recomanen des del Govern. Potser ara venen els moments més complicats on la nostra situació anímica pot minvar, per això és important que parleu amb la gent, amb les vostres amistats, famílies… és important que expliquem com ens sentim i què ens passa, perquè els maldecaps si els compartim són més lleugers.

I per últim, moltes gràcies a totes aquelles treballadores que continuen fent la seva feina per cobrir les necessitats de totes. I sobretot  gràcies al professional sanitari i al personal (treballadores i educadores socials, auxiliars…) de centres de gent gran, centres de menors, de dones maltractades... MOLTES GRÀCIES! Demostreu que sou un pilar fonamental per a la nostra societat!

Jonatan Fornés, Regidor d’En Comú Podem Santa Coloma i Portaveu d’En Comú Guanyem a la Diputació de Barcelona

Posted by in Articles, Sin categoría
Nos falla la percepción

Nos falla la percepción

Hacia el año 430 antes de Cristo una terrible epidemia de peste asoló la civilizada Atenas. Tucídides describe cómo los médicos se encontraron en un principio totalmente impotentes frente a ella, debido a que ignoraban su naturaleza, y la mortandad fue en realidad más considerable entre ellos, pues eran los que más se exponían al contagio.

No nos parece tan lejano el tema, a la luz de la situación actual con el coronavirus. La diferencia es que, si bien tenemos una cierta idea científica sobre la naturaleza del virus, nos faltan mecanismos para identificarlo fácilmente. No vemos donde está. Únicamente disponemos de unos pocos tests que no cubren la demanda, y claro, también de los síntomas que aparecen en las personas que han caído enfermas.

No podemos reprochar a nuestra excelente vista humana que no perciba algo con un diámetro de una diezmilésima de milímetro. Acaso, si de algo estamos faltos, es de un buen olfato. Un perro puede distinguir un olor a cien metros y algunos insectos afinan todavía más con sus antenas. No hay más remedio que inventar un aparato que identifique virus a distancia. Nos sobra tecnología para ello.

Porque, lo de las precauciones entre personas a un metro o dos, son sin duda buenos consejos pero no están dirigidas directamente al virus. Se trata de la distancia que pueden recorrer las pequeñas gotitas producidas por la tos o el estornudo. Pero es que en una gotita de éstas caben hasta ¡un millón de virus! Hay que tener en cuenta que estos virus, tomados separadamente, pueden ser transportados por el aire y recorrer kilómetros, tal como ocurre con el polvo del Sahara que nos trae el viento del Sur. Considerando este tipo de movilidad de las partículas, puede darse el caso que nos hallemos en un espacio repleto de virus y no nos demos cuenta hasta que hayamos incorporado la cantidad suficiente de ellos para enfermar. Como en el aire los virus no se reproducen, para evitarlos es preferible situarse en un espacio abierto, donde las partículas de los virus se disipan y donde, además, actúan los rayos ultravioletas del Sol esterilizando el ambiente de forma natural.

No sirve encerrarnos en casa si no tenemos la seguridad de que está limpia de virus. De hecho, las principales concentraciones de virus se dan en sitios cerrados como hospitales y residencias. El meollo de las medidas de confinamiento consiste en que no van dirigidas contra el virus, como sería el caso de una medicina, sino que van dirigidas contra el contacto humano, por el peligro de contagio. Con estas medidas evitamos el contacto en la calle y lo favorecemos en casa, donde se hace necesario un mecanismo de identificación de virus seguro y rápido.

Josep Ramon Aragó, 2 de marzo de 2020

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Posted by in Articles, Sin categoría
Exigim que la Generalitat de Catalunya intervingui en les Residències de la Gent Gran

Exigim que la Generalitat de Catalunya intervingui en les Residències de la Gent Gran

La situació que estem vivint en les darreres setmanes requereix de totes nosaltres el màxim d’implicació en el seguiment de les mesures decretades en l’Estat d’Alarma i a més, com a ciutadanes, ens sentim profundament agraïdes a totes aquelles que, en primera línia, ens cuiden i s’exposen personalment en aquests moments tan difícils.

És per això que, de la mateixa manera, des d’En Comú Podem Santa Coloma, reclamem a les administracions que ho posin tot per a garantir el benestar de la gent. A Santa Coloma de Gramenet, com també passa en d’altres municipis, s’està vivint una situació desesperada en les residències per a la gent gran, però en especial a la Residència Ramon Berenguer.

De les 144 persones residents, 72 es troben aïllades per coronavirus i en les darreres hores s’han produït 4 morts, dos d’elles confirmades per positiu en coronavirus. A més, el 65% de les treballadores no poden prestar els seus serveis en estar afectades o aïllades per la Covid-19. Aquestes treballadores s’estan substituint per personal que es troba absolutament desbordat i angoixat.

Tant nosaltres com el nostre grup Parlamentari de Catalunya En Comú Podem, exigim a la Generalitat de Catalunya, en concret a la Consellera de Salut, Alba Vergès que es trobi una solució immediata per a la gravíssima situació que es viu en aquesta residència de Santa Coloma, que es pensi en la salut i el benestar d’aquelles persones que tant i tant han donat per la nostra vida, que es posi tota la capacitat de qui té les competències per actuar d’una vegada després de setmanes de no actuar.

Demanem, tal i com ha fet l’Ajuntament de la nostra ciutat i també han denunciat d’altres alcaldes i alcaldesses en d’altres municipis, que es prenguin mesures urgents com la medicalització de la residència, el trasllat de pacients i totes aquelles mesures destinades a l’atenció sanitària dels i les seves residents. També que des d’Afers socials es prenguin les mesures per a desinfectar les residències.  

Just amb un col·lectiu què necessita de tantes cures, no podem trobar-nos en aquesta situació i demanem també l’adopció d’aquestes mesures a totes les residències, ja siguin públiques o privades, que es troben en una situació semblant.

Donem suport a les accions que porti a terme l’Ajuntament així com continuarem traslladant les nostres peticions al nostre grup parlamentari per tal de denunciar les situacions que pateix la nostra població, davant de la inacció del Departament d’Afers Socials i Família.

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría