coronavirus

Per una Santa Coloma verda

Per una Santa Coloma verda

Article publicat a Elmirall.net del mes d’abril 2021

Després d’un any de pandèmia queden dues coses clares, la necessitat de reforçar els serveis públics i la importància de poder gaudir d’espais segurs per a la ciutadania.

A Santa Coloma necessitem espais que permetin l’esbarjo a l’entorn natural segur i sense congestió, per la qual cosa no podem permetre’ns tenir un espai erm i tancat al mig de la ciutat com és el parc de Can Zam. Hem de retirar les tanques, com demanem en cada Ple Municipal i finalitzar el parc que permetria incrementar els espais de zones verdes i millorar ecològicament la nostra ciutat. I pel que fa als concerts, caldria repensar els formats i adequar-los a la nova situació.

La finalització del parc de Can Zam és una de les mesures del Pacte Local per la Reconstrucció de Ciutat que vam signar totes les forces polítiques i que creiem que és prioritària per descongestionar una ciutat densament poblada que necessita espais pel gaudi ciutadà. Com bé diu el recent comunicat de la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam, després de l’anunci de suspensió dels festivals previstos per aquest estiu, ja no hi han excuses. Cal seguir avançant i crear un corredor natural que conecti els espais verds de la nostra ciutat (el Parc Fluvial del Besòs, el Parc de Can Zam i la Serralada de Marina). Un corredor tant per la fauna, per les esportistes, i pels ciutadans en general de Santa Coloma que cada cap de setmana busquen espais per caminar en contacte amb la naturalesa.

I reclamem més polítiques mediambientals, com implementar els barris de vianants per tota la ciutat per tal de millorar la qualitat de vida de les veïnes i veïns, pacificant més carrers i reduint així la contaminació tant acústica com atmosfèrica, o bé adherir-nos a les Zones de Baixes Emissions i aplicar la ciutat a 30km/h que vam aprovar en el Ple. Santa Coloma no pot quedar fora de la marea verda que ja recorre Europa. Ens hi va la vida.

Jesús Sánchez és regidor d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Sanitat Pública forta i de qualitat

Sanitat Pública forta i de qualitat

Ja fa un any que el terrabastall que ha suposat la pandèmia de la Covid ens va canviar la vida i des d’aleshores s’han fet més que evidents els problemes de la sanitat pública per poder fer hi front a una situació tan excepcional.
I això passa perquè a Catalunya, les polítiques neoliberals han estat presents a la Sanitat, on sempre han primat els interessos economicistes i ideològics per sobre dels interessos sanitaris. Les retallades que la Generalitat ha vingut realitzant a la Sanitat Pública des de fa molts anys no han permès donar una bona resposta a una situació crítica com la que hem patit.

Una vegada més el personal sanitari malgrat la precarietat i les males condicions laborals han estat l’eina indispensable per compensar les retallades. També s’ha demostrat que la sanitat pública és l’única que funciona oferint la qualitat que mai pot oferir la sanitat privada. Per aquest motiu, es fa evident la defensa de la sanitat pública front a l’onada privatitzadora (dels 68 centres hospitalaris només 8 hospitals pertanyen a l’Institut Català de la Salut).

La Marea Blanca juntament amb els moviments socials han aconseguit aturar la Llei Aragonès, el copagament de l’euro per recepta, la cancel.lació del contracte amb Ferroser pel rastreig de la Covid, etc, així com, aconseguir la Llei d’Universalització de l’Assistència Sanitària, entre moltes altres demandes. Aquí també es demana als Ajuntaments que compleixin la llei d’empadronament perquè només d’aquesta manera es permet a les persones en situació administrativa irregular disposar de la targeta sanitària.

No podem permetre que Catalunya se situï a la cua de l’estat en finançament sanitari, igual que no podem permetre que l’Atenció Primària (els nostres ambulatoris) tinguin insuficiència financera i de recursos i no se’ls tracti des de les administracions amb el rigor que mereixen.

Tampoc podem permetre que la telemedicina arribi per quedar-se, volem visites presencials, no hem de substituir el vincle entre professional i pacient per una trucada. I tant de bo puguem gaudir de dentistes i psicòlegs públics per atendre la nostra salut mental.

Des d’En Comú Podem reclamem un nou sistema nacional de salut de gestió plenament pública i sense cabuda a l’ànim de lucre. I per aquest motiu recolzem les mobilitzacions que a la nostra ciutat es fan i es faran, si la situació ho permet, des de Santako Diu Prou cada últim dimecres del mes a les portes del CAP de Can Mariner per a reclamar com hem fet aquest mes de març la recuperació de les visites presencials, el 25% del pressupost sanitari a l’AP, més rapidesa en la vacunació i l’alliberament de les patents de les vacunes per arribar a tothom, així com, l’obertura de quiròfans a les tardes per reduir les llistes d’espera.

Maika Herrero és Consellera Nacional de Catalunya en Comú i forma part de l’Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
El preu de la desescalada

El preu de la desescalada

Sens dubte, la notícia, la sensació de la setmana, és la de tornar a tenir els bars oberts. Encara que les restriccions continuïn, que el toc de queda es mantingui i que la crida al teletreball sigui encara vigent, el fet de tenir els bars i restaurants, -a més dels gimnasos i espais culturals-, encara que sigui només amb un 30% de la seva ocupació a l’interior, suposa un impuls d’ànim i de represa d’una mica de normalitat en una societat que vivim en un estat d’alarma perenne. A Santa Coloma de Gramenet, a més, les notícies recents d’establiments que han hagut de tancar en els darrers dies, així com les dificultats que travessen d’altres, suposen un motiu de debat i de preocupació molt gran en amplis sectors de la ciutat.

I és que, a la nostra ciutat, petita en superfície, però amb una gran densitat de població, destaca el sector de l’hostaleria, el bar i el restaurant, com un espai de socialització molt important que trobem a faltar en aquests moments en què no podem sortir de casa o si sortim, ‘no sabem on anar’. El seu pes en l’economia local tampoc s’ha de menystenir, així com la projecció per Santa Coloma què significa aquest sector.

Però, en aquests moments d’emergència social, crida l’atenció que la mesura de la situació de la nostra societat giri entorn de si tenim els bars oberts o no, enfront de l’exigència primera d’uns serveis sanitaris forts i per extensió, d’uns serveis públics potents per fer front a les conseqüències de la pandèmia. Crida l’atenció que sigui el mateix Departament de Salut de la Generalitat qui ens avisi que la situació hospitalària no és bona, però que s’empren la desescalada igualment.

Sembla que en aquest partit entre economia i salut ha guanyat el Madrid. La Comunitat de Madrid, en concret, i la seva manera d’entomar aquesta pandèmia. És a dir, mantenir l’activitat econòmica assumint que l’evolució del virus i els contagis seguiran el seu curs i, sense augmentar recursos, ‘salvar’ les campanyes de Nadal així com la importància dels sectors de l’hostaleria i l’oci, amb uns carrers fent vida quasi normal.

Però, ens assalta una pregunta. Ens hem de resignar a assumir que tenim un Estat, unes administracions febles que, víctimes de les polítiques austericides i les retallades, no poden assumir les restriccions i els tancaments, les subvencions, els ERTOS, i les prestacions d’atur? Ens hem de resignar a què no s’augmenti el personal per atendre la Sanitat, l’Educació, l’atenció dels Serveis Socials? Hem d’assumir que som un país que no és el que ens havíem cregut?

Just en el moment en què tot això passa, són precisament els patriotes de banderita d’un i d’altre signe, qui aborden noves polèmiques de distracció, per tal de fer trontollar un Govern de coalició a Madrid on la presència d’Unidas Podemos no la poden suportar les dretes reaccionàries, o fer caure l’alcaldia de Barcelona on tampoc es pot suportar que la companya Ada Colau i el seu equip estigui destapant les vergonyes de gestió d’una Generalitat on no es governa, més aviat es juga una partida d’escacs amb les eleccions catalanes a la vista.

A Santa Coloma tot va bé. No podem dir una altra cosa després d’haver signat un Pacte per a la Reconstrucció el passat mes de juliol sense que haguem tornat a tenir notícies sobre l’estat en què es troben les mesures anunciades. Senyal que tot va com ha d’anar. I tampoc preguntarem gaire, no fos cas que enutgem l’Equip de Govern més del que ja ho està.

Així doncs, encarem aquesta gradual represa de la normalitat encara amb moltes incerteses. Amb un Govern de la Generalitat en descomposició. Esperant en l’àmbit estatal que els pressupostos generals de l’Estat s’aprovin i puguem disposar d’ingressos per enfortir en la mesura que es pugui una Administració afeblida i en molts casos no preparada per fer front una situació excepcional. Fet que paguen, com sempre, els més vulnerables. I Santa Coloma de Gramenet amb un govern municipal (PSC) sempre a la defensiva i que no troba la manera de fer valer la seva majoria absoluta per fer polítiques innovadores. La prova la tenim en la proposta de Pressupost municipal pel 2021, on el govern municipal (PSC) prioritza en polítiques de seguretat en un moment en què potser s’espera una altra cosa per la ciutat amb la renda més baixa de les 10 ciutats de l’AMB.

Des d’En Comú Podem Santa Coloma entenem que la situació de molts sectors econòmics i de capes senceres de la població mereix que les administracions fem un esforç i gastem en els pressupostos i en les ajudes per enfortir la salut i l’economia. Amb unes administracions públiques fortes, amb recursos, som capaces de sortir en defensa tant de la ciutadania en general com d’aquells sectors econòmics què es vegin afectats per les conseqüències de la pandèmia.

És per això que reclamem polítiques transformadores, emprar els recursos públics en modernitzar l’administració i ampliar la seva força, per ajudar i impulsar el benestar de totes.

Antonio Molina, és membre de l’Executiva d’En Comú Podem Santa Coloma i Conseller Nacional de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Crònica del Ple Extraordinari de Juliol. Pla de Reconstrucció i Modificació de càrrecs directius.

Crònica del Ple Extraordinari de Juliol. Pla de Reconstrucció i Modificació de càrrecs directius.

El Ple Extraordinari del passat dilluns estava precedit per la signatura el dimecres anterior del Pacte per la Reconstrucció Social, Econòmica i Cultural de Santa Coloma. Un document treballat durant els darrers mesos per part dels partits que formem part del consistori i que des d’En Comú Podem entenem com un acord de mínims sobre el que seguir treballant

De fet, el Ple Extraordinari va servir per explicar el posicionament de les diferents organitzacions respecte a aquest Pla i el procés d’elaboració del mateix i, així mateix, pràcticament totes les forces, fins i tot el PSC, van reconèixer que aquest no és un document fixe i que, tal i com diem, s’haurà de seguir avançant en la incorporació de noves mesures.

I és que des d’En Comú Podem, vam aportar 90 propostes per ser valorades en aquest pacte local i la gran majoria no van ser acceptades per part d’un equip de Govern que va apartar-se molt poc del seu document original. 

Però, des d’En Comú Podem, tal i com va dir al Ple Extraordinari el nostre company regidor i portaveu Jesús Sánchez, considerem que tot i així hem de seguir donant la batalla per temes urgents com l’empadronament de totes les persones que visquin a Santa Coloma, l’increment de la inversió en serveis d’atenció domiciliària social i dependència, la pressió per a l’activació urgent del CIAPE per fer els tràmits d’estrangeria, garantir polítiques públiques contra el sensellarisme, o l’extensió del Bicing a la nostra ciutat.

Creiem que aquest Pacte recull un esperit de treball col·lectiu que pot ser molt profitós si s’estén també a les entitats de la ciutat, tal i com hem fet com a organització política, i si som capaços de tenir l’empenta necessària per afrontar les reformes que necessita l’actuació municipal en aquests temps, a més de reclamar a les administracions com la Generalitat o el Govern de l’Estat que posin els recursos necessaris per poder fer front a una situació què a Santa Coloma és greu.

Des d’En Comú Podem hem estat i seguim estant disposades a posar tot el bo i millor de la nostra organització per una Santa Coloma que no deixi ningú enrere, sense renunciar a la nostra política i les nostres propostes i per això, amb la signatura del pacte, volem seguir avançant en una millora de les condicions de vida dels i les colomenques. Així ho hem dit al llarg d’aquests mesos i així ho continuarem fent. 

Pel que fa als punts 2 i 3 de l’ordre del dia, vam votar en contra i no sols això, vam fer notar que no ens semblava adient el fet de vincular aquests punts al Pacte tal i com volia fer el PSC. Els punts en qüestió giraven entorn de la modificació dels càrrecs directius de l’Ajuntament, fet que ja estava previst en la presentació del cartipàs municipal i que també vam votar en contra.

Votem en contra perquè pensem que el PSC vol (i de fet ja fa funcionar l’Ajuntament així) una estructura jeràrquica que no compartim, i tampoc compartim el seu model gerencial què insisteix en aquest fet. El que veiem amb les modificacions que es van aprovar ahir és que el PSC continua fent de l’Ajuntament una maquinària per controlar la societat colomenca en favor del seu partit, en lloc de fer de l’Ajuntament una institució que treballi en benefici dels colomencs i colomenques. 

Fins i tot la pròpia presentació d’aquests punts i els problemes a nivell normatiu que presenten, tal i com va fer esment el propi Secretari de l’Ajuntament, ens dona proves què s’ha aprofitat una escletxa a la legalitat per introduir aquests canvis que no van a favor de la ciutat de Santa Coloma. 

No entenem tampoc què, en una situació com la que vivim en aquests mesos, es proposi un augment dels sous de les assesores directives, anteriorment dites càrrecs de confiança.

I és que, tot i haver signat el Pacte per la Reconstrucció de la ciutat de Santa Coloma, ens sembla que tot no s’hi val. I així ho diem i així ho venim dient nosaltres i els grups que ens van precedir al consistori.

Seguirem treballant per una ciutat més justa i digna, pel bé comú.

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
Propostes d’En Comú Podem al Pacte per la Reconstrucció Social, Cultural i Econòmica de Santa Coloma

Propostes d’En Comú Podem al Pacte per la Reconstrucció Social, Cultural i Econòmica de Santa Coloma

Una vegada feta la signatura del Pacte Local per a la reconstrucció Social, Econòmica i Cultural de Santa Coloma de Gramenet per part de tots els grups polítics del Consistori i aprovat pel Ple Municipal, us deixem les propostes d’En Comú Podem Santa Coloma per aquest Document.

Des d‘En Comú Podem Santa Coloma continuarem treballant per què aquest pacte sigui més complet i aconseguir que ningú es quedi enrere.

Posted by in Articles, Sin categoría
Compromiso Animalista de En Comú Podem

Compromiso Animalista de En Comú Podem

El 29 de Enero de 2020, fue creada “La Dirección General de Derechos de los Animales” (DGDA), dirigida por el compañero Sergio García (Unidas Podemos) y dependiente del Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030.

Su creación se vincula al Pacto de Gobierno como demanda desde Unidas Podemos, con el principal propósito de llevar a cabo el punto 3.16 del pacto: “La Ley de Protección Animal, incorporando al cuerpo jurídico nacional, las directivas europeas sobre maltrato”, entre otras muchas medidas que iremos ampliando.

Quiero incidir en la importancia de la DGDA ya que la regulación en el ámbito animalista de las normativas, información y asesoramiento en el COVID, hubiera sido muy diferente sin la actividad de este Departamento. La oleada sin precedentes de nuevos casos de abandono derivados del COVID, que nos hacen llegar desde entidades, asociaciones y centros comarcales de animales de compañía, nos lleva a tomar conciencia de la alarmante situación que tienen que soportar, trabajando estoicamente con el incremento de animales en sus instalaciones, sin recursos suficientes para ello y donde prima el voluntariado y su amor por los animales.

Me gustaría señalar también el papel indispensable del Centro Comarcal de Animales de Compañía del Barcelonés (C.C.A.A.C.) y el trabajo que llevaron a cabo las compañeras Marga Dordella, Loli Gómez y Pepi Sánchez para su creación, que no debió ser nada fácil, hace varias décadas dependiendo de tres municipios: Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Adrià de Besòs. Este Centro, que desde hace dos años está gestionado por la Fundación Daina viene realizando de manera impecable su trabajo, profesionales de vocación y voluntari@s de corazón.

Desde En Comú Podem Santa Coloma hemos seguido sus necesidades desde el primer día de confinamiento. Instando al Gobierno municipal a seguir la evolución de la situación y demandando que se cubrieran las necesidades derivadas del incremento de animales por abandonos, maltratos y, por desgracia, fallecimiento de propietari@s, derivadas del COVID.

Por ello desde En Comú Podem proponemos:

a) Reimpulsar  campañas de sensibilización y concienciación a la ciudadanía, en pro de la adopción y en contra del abandono de animales. Por desgracia, estamos en la época anual de incrementos en el abandono. Entidades y (C.c.a.a.c) ya están saturados por la emergencia sanitaria.
b) Incrementar la partida de ayuda económica para alimentación y veterinaria en entidades, colonias de gatos ferales y (C.c.a.a.c) en proporción a la cantidad de animales que están atendiendo, debido a la oleada de casos que sumen provocados por la pandemia y que se incrementarán en estos meses.
c) Creación de una mesa de trabajo animalista para coordinar, conocer necesidades y situaciones de alarma. Santa Coloma de Gramenet es rica en fauna salvaje, animales ferales y domésticos que requieren de un buen protocolo de trabajo y compromiso entre administraciones, entidades i ciudadanía.

Los animales también forman parte de Santa Coloma de Gramenet.

 

Noemí Quin, forma part del Consell Nacional de Catalunya en Comú i de l’Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Malos tiempos para la lírica

Malos tiempos para la lírica

“El día o la noche en que por fin lleguemos
Habrá que quemar las naves” Mario Benedetti

Día -1

Es viernes por la tarde y hay presentación del nuevo disco de mis amigos de DePop, ya han decretado el Estado de Emergencia y mañana tendremos que estar confinados.

La incertidumbre y cierto miedo generalizado hacen que el aire de la sensación de estar más denso, como si costará más inspirarlo.

Día 0

Nunca había tenido dolor de espalda, ni tampoco ciática, debe ser una señal. La primera semana me quedo teletrabajando.

Quizás es una buena oportunidad para poner en orden las poesías en castellano, las poesías escritas en catalán, comenzar aquel relato que está en la cabeza desde hace unos cuantos años, y que de vez en cuando retorna a la mente, como llamando a la puerta para salir.

Día 3

Inicio la colaboración con Boca Radio, programa La Mascarilla en Streaming que conduce Dani Míster Rodriguez. Un corte de voz donde incluyo una escena de una película y finalmente una poesía con alguna relación con la película.

Primera Semana

En casa, cuatro paredes, es un buen momento para leer el último libro que compré para Sant Jordi, ‘Sueños Polares’, o quizás ‘Por el bien del Imperio’ de Josep Fontana con más de 1.200 páginas (casi 200 de bibliografía).

Veo que hay una oferta de Disney Chanel, una semana gratuita, veré The Mandalorian y la última última de Star Wars. De Mandalorian solo dan un capitulo a la semana y de una duración de unos treinta minutos y la de Star Wars todavía no la han estrenado. No hay mucho más contenido interesante, a no ser que tengas entre 0 y 12 años y te guste la Sirenita.

Voy compartiendo en Facebook poesías y fotografías antiguas, alguna nueva, versos muy de neblina, poco relucientes.

Segunda Semana

He vuelto al trabajo, poca gente circulando y distancia entre compañeros, se agradece ver el amanecer, las nubes y el puerto lleno de barcos sin salida.

Si te das de alta en Amazon Prime, tienes un mes gratuito, ya estuve de alta en Diciembre pero hago una trampilla y entro con email diferente. Esta la cuarta temporada de The Expanse, las tres anteriores me parecieron muy completas y la tensión entre cinturonianos, marcianos y terrícolas da mucho juego. También está la serie inspirada en las novelas negras de Michael Connolly, ‘Bosch’.

Sigo conciertos en Streaming de grupos y cantantes de Santa Coloma, hemos de apoyarnos.

Sexta semana

Varias series más de Amazon, Hunters con Al Pacino, y alguna película, fin de la suscripción. Vuelvo a HBO, se está acabando La conjura contra América, una distopía basada en un libro de Philip Roth, si Charles Lindbergh el aviador, conocido filonazi hubiera ganado las elecciones en Estados Unidos, y en FOX la última temporada de Homeland.

Todo está parado, parece que ni el viento se mueve, hasta las 20h donde el Parc Fluvial junto al río Besòs se llena. Como dirían Golpes Bajos, son malos tiempos para la lírica, y aunque quizás este confinamiento sea inspirador, solo me inspira desolación.

Inicio de Fase 1

No he recopilado poesías, no he leído los libros. Pero si he iniciado el relato en prosa, pagina 22. Algo sí que ha florecido.

 

Suma y sigue…

La situación de la cultura en este momento es preocupante, los cantautores, escritoras, pintores, escultoras algunas habrán tenido inspiración en estos momentos difíciles y tiempo para la creación, aunque se ven frustrados e impotentes de no poder exteriorizarlas, y algunos llevan mucho tiempo sin ingresos.

Porque, seamos claros, el Streaming no es una alternativa a las propuestas en directo. Las plataformas de Streaming, nos pueden salvar un día, pero no nos salvaran la vida. Son negocios tecnológicos, no muy diferentes a Cabify, Uber o Amazon.

Son innumerables también los profesionales que desde las artes escénicas a la música, se ven privados de ingresos, no solamente aquellos que vemos, que son protagonistas, sino todas aquellas profesionales  ‘invisibles’ que hacen posibles los espectáculos, los montadores de escenarios, los técnicos de luz, las técnicas de sonido.

Y hemos de poner en primer plano a la cultura popular, los artistas que a nivel local se dejan la piel ante 5, 10, 15 espectadores, las editoriales que se arriesgan a tener pérdidas porque saben que va la vida en ello.

Y sabemos que se puede hacer más por defender a los pequeños creadores, a las salas que ponen a su disposición espacios para la difusión. Se puede hacer más para la concienciación social, para que los vecinos y vecinas hagan suyas las propuestas culturales y las defiendan sabiendo que son mucho más importantes que un partido de futbol.

Hay que añadir el ataque sin precedentes a la cultura que supuso el IVA cultural del 21%, actualmente en el 10%. Fue un ataque ideológico de los gobiernos de la derecha y en estos tiempos solo puede compensarse con la anulación del IVA cultural, es decir al 0%.

El mundo de la cultura es uno de los que más sufre y más ha sufrido. Y, sin embargo todas sabemos que sin ella no somos, porque la cultura nos da los elementos para afrontar los días tristes y para hacernos felices, para conocer un mundo desconocido o para llevarnos a galaxias lejanas.

Cultura, educación y ciencia son pilares fundamentales para la construcción y cohesión social, piedras angulares del desarrollo humano, y demasiadas veces las olvidadas en los presupuestos, pues no se les da la prioridad imprescindible.

Cuando una sociedad invierte más en presupuestos militares que en apoyar a la cultura o a la educación pública se está definiendo a ella misma.

Ángel Pla es poeta y activista d’En Comú Podem Santa Coloma 

Posted by in Articles, Sin categoría
A Santa Coloma, amb el comerç local

A Santa Coloma, amb el comerç local

Les conseqüències de la COVID-19 es patiran a la nostra ciutat. No només ho veurem en l’increment dels col·lectius més vulnerables, malauradament també les patirà el nostre comerç local. La realitat derivada de la pandèmia fa que haguem de tractar amb molta cura aquells comerços que han entrat en un ERTO, aquells que s’han mantingut oberts amb moltes dificultats o aquells que malauradament han baixat la persiana.

Amb aquesta preocupació per tal de cercar solucions i fer propostes per ajudar al comerç, el grup municipal En Comú Podem Santa Coloma ens hem trobat amb l’ACI per compartir preocupacions sobre la situació de la ciutat i del comerç local en concret, ja siguin locals comercials, mercats municipals o mercats ambulants.

En aquests moments d’incertesa hi ha diferents aspectes que ens angoixen a totes, com per exemple:

  • Aquells comerços que han decidit cessar la seva activitat; la manca de recursos per donar resposta i com garantir el suport suficient a les PIMES i persones autònomes. Creiem que la solució no només passa per ajornar els impostos, la ciutadania i els comerços necessiten més recursos per subsistir i garantir les necessitats més bàsiques. Per això, l’Ingrés Mínim Vital és una bona notícia per a tota la població, no es tracta de “una paguita”, com l’extrema dreta ens vol fer veure, es tracta de garantir drets. I aquesta garantia de drets, dona peu a que moltes més persones puguin dignificar el seu projecte de vida i accedir més fàcilment al comerç local, per exemple.
  • L’aposta per un canvi de model econòmic, que es vertebri dins d’una economia circular i que beneficiï el teixit comercial local.
  • La dicotomia creada amb la proposta d’ampliació dels espais d’oci com les terrasses dels establiments d’hostaleria amb el dret a tota persona a circular de manera que pugi mantenir la distància de seguretat.
  • Considerem que la peatonalització dels carrers de la nostra ciutat ha d’anar vinculada amb una reducció dels vehicles a motor i de conscienciació de la població. Aquesta pacificació dels barris garanteix una millora en la qualitat de vida.

Des d’En Comú Podem Santa Coloma considerem primordial establir un acord municipal entre l’Ajuntament i el comerç local per tal donar resposta a les seves necessitats, i això passa per la seva activa participació en la pressa de decisions d’una manera conjunta.

Necessitem retrobar-nos, recuperar l’esperit colomenc de viure al carrer com les festes majors, l’open night, els corre-tapas… però necessitem fer-ho amb garanties sanitàries i s’ha de proposar des de l’Ajuntament colze a colze amb el comerç local com a peça indispensable.

 

Jonatan Fornés és Regidor d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i Portaveu d’En Comú Guanyem a la Diputació de Barcelona.

Posted by in Articles, Sin categoría
Covid-19 y su impacto en la mujer

Covid-19 y su impacto en la mujer.

Este texto está basado en el Informe Impacto de Género del Covid-19 realizado por el Instituto de la Mujer.

La pandemia que nos azota está afectando de manera diferente a mujeres y hombres en diversos aspectos como son por ejemplo: la sobrecarga del trabajo sanitario y servicios sociales; la centralidad de las tareas de cuidados; el hecho de que las mujeres sufrimos mayor precariedad y pobreza laboral y por tanto sufrimos más las consecuencias de esta situación; así como el aumento de las violencias machistas.

En contextos de confinamiento como el que vivimos, las mujeres que sufren violencia de género, las mujeres víctimas de trata y explotación sexual, así como las trabajadoras sexuales, constituyen colectivos especialmente vulnerables.

En el caso de las mujeres víctimas de violencia de género sus riesgos se agravan, ya que se ven forzadas a convivir con su agresor. En este sentido, la ONU ha realizado un llamamiento mundial para actuar frente al repunte de la violencia de género durante la pandemia y en situaciones de aislamiento.

Los datos recogidos a nivel estatal durante el periodo de confinamiento por la COVID-19 reflejan el aumento de las peticiones de ayuda por violencia de género.

La crisis generada por el Coronavirus ha situado a los cuidados en el centro y a las mujeres en la primera respuesta a la enfermedad. Esta crisis tiene además una dimensión social importante en el ámbito privado que actúa como amortiguador de aquella y que, nuevamente coloca a las mujeres al frente de la respuesta a la enfermedad, ya que son las que realizan la mayor parte del trabajo doméstico: el 70% de las tareas de cuidado recae en las mujeres.

Además, a las dificultades habituales de conciliación y falta de corresponsabilidad debe sumarse el cierre de los centros educativos, el teletrabajo y el confinamiento de la población en sus domicilios, provocando una sobrecarga de trabajo si no se ponen en marcha mecanismos de corresponsabilidad desde todos los ámbitos; administraciones, empresas y hogares. Especialmente afectadas son las familias monoparentales, ocho de cada diez encabezadas por mujeres.

Esta situación también está generando, en ocasiones, un aumento de la brecha digital de género, sobre todo en aquellos hogares más vulnerables con dificultades de acceso a internet y a dispositivos electrónicos que impiden el mantenimiento del empleo en un contexto en que el teletrabajo se muestra como una de las pocas vías para ello. Opción de la que no disponen las personas con empleos precarios o en la economía informal, muchas de las cuales son mujeres. El confinamiento de la población y la paralización de la actividad empresarial tendrán repercusiones negativas en el empleo de las mujeres. Las trabajadoras del hogar son uno de los colectivos a quien más afecta la crisis del coronavirus.

En conclusión, los condicionantes de género determinan la diferencia del impacto de la crisis en mujeres y hombres. El rol tradicional de cuidadoras asignado a las mujeres les otorga un grado de presencia en la respuesta a la enfermedad que debe ser tenido en cuenta en el abordaje de la crisis. Ignorar el impacto de género en las consecuencias económicas y sociales agravará las desigualdades.

Para evitarlo, las mujeres deben formar parte tanto de la respuesta directa como de la toma de decisiones, es decir no pueden ser solo quienes proporcionan salud global mientras los hombres lideran. Así se ha entendido al constituir el Comité Científico COVID-19, integrado por tres mujeres y tres hombres de reconocido prestigio profesional y técnico.

Clari Organvídez es responsable de Dones En Comú Podem (artículo basado en el informe de Impacto de Género del Covid-19 del Instituto de la Mujer)

 

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
Polítiques socials per viure dignament

Polítiques socials per viure dignament

Tot apunta que tornarem a entrar en una crisis económica i social per la paralització de l’economia per combatre la Covid19, quan encara no hem superat conseqüències de la crisis del 2008. Les receptes que es van aplicar aleshores s’han mostrat fracasades, l’aplicació de polítiques neoliberals ha deixat a l’intempèrie a moltíssima gent. La situació creada per la pandèmia ha posat sobre la taula la necessitat de disposar d’uns serveis públics forts i això és el que reclamem també quan sortim a fer un reconeixement a totes les treballadores essencials cada tarda a les 20.00h.

A Santa Coloma som una ciutat molt vulnerable a les crisis. Les dades que tenim respectes als nivells d’atur, de les taxes de pobresa o el número de desnonaments, però sobretot la realitat als carrers, ens permeten fer-nos una idea de la gravetat de la situacions que viuen moltes veïnes i veïns. Per donar resposta a aquesta situació es requereixen mesures extraordinàries i contundents que permetin atendre totes les necessitats socials, econòmiques i sanitàries, ara agreujades per les que ha provocat la pandèmia.

Just abans de la pandèmia en un altre article titulat “Necessitem Serveis Socials per la gent” ja parlàvem de la necessitat d’incrementar els recursos en Serveis Socials. Ara és fa esencial no abandonar a les persones més vulnerables. I per això, des del Grup Municipal d’En Comú Podem després de parlar amb moltes entitats que treballen sobre el terreny hem proposat al govern municipal crear un escut social amb els següents eixos.

  • Un Pla de Garantia de la cohesió social mitjançant el reforç de personal als equips professionals de serveis socials, l’atenció a situacions urgents i de greu necessitat social, i la incorporació de les targetes moneder per dignificar el suport alimentari a les famílies més vulnerables.
  • Foment de l’ocupació local. Per a la contractació de persones aturades (plans locals d’ocupació) especialment els col·lectius més vulnerables.
  • Incrementar el seguiment dels casos de violència masclista, donat l’increment que hi ha hagut en aquests dies de confinament.
  • Implementar les mesures per facilitar l’empadronament en una situació de necessitat com la que pateixen moltes persones de la nostra ciutat, en línea amb la nova normativa aprovada pel govern de l’estat.
  • Mesures d’impuls del lloguer social i ampliació del parc públic d’habitatge, adient a les característiques i necessitats de la nostra Ciutat.
  • Finançament extra de les escoles bressol municipals, així com disposar d’un Estiu Viu amb suport a les activitats culturals, educatives i de lleure de la infància. Cal elaborar un ampli programa durant tot l’estiu que ajudi a reduir les desigualtats educatives.

Durant aquests dies el teixit associatiu i les xarxes de solidaritat han donat el millor de si, treballant com sempre de forma invisible amb les invisibles. Aquesta experiència i els coneixements que tenen no podem desaprofitar-los. La nova situació requereix de totes per sortir-ne endavant. L’administració haurà de ser molt més permeable, creant nous mecanismes de participació, per escoltar al teixit social i així donar una resposta molt més integral.

Ara la crisi no la poden pagar les persones més vulnerables, per sortir-ne plegades s’han d’aplicar polítiques socials.

Jesús Sánchez és Regidor i Portaveu del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría