feminisme

Les nostres propostes d’acció social per Santa Coloma

Les nostres propostes d’acció social per Santa Coloma

Fa unes setmanes vam participar com En Comú Podem Santa Coloma en el plenari de Serveis Socials de la nostra ciutat, on hi van participar també altres grups polítics així com diferents entitats del tercer sector de la ciutat. Aquesta setmana vam participar també de la primera trobada del PAM dedicada a Serveis Socials, però d’aquesta no parlaré en aquest escrit perquè no vaig fer intervenció. Se’m va tallar l’allioli, com popularment es diu, en el moment en que un regidor de l’equip de govern va dir que farien el que posava al seu programa electoral, i clar… jo no m’he presentat a unes eleccions amb el PSC i el meu programa és diferent, segurament millor.

Si rescatem aquella trobada que vam tenir al plenari de Serveis Socials, el nostre grup va traslladar algunes de les nostres propostes per revertir la situació actual dels col·lectius més vulnerables, algunes d’aquestes propostes sorgides de converses mantingudes amb entitats del tercer sector de la nostra ciutat que coneixen la realitat empíricament. Algunes d’aquestes propostes són:

  • Incrementar del servei d’àpats a domicili per facilitar els confinament a les persones especialment vulnerables.
  • Realitzar un fons especial per a augmentar la intensitat del Servei d’Ajuda a Domicili per a situacions d’alta dependència.
  • Augmentar considerablement la inversió en serveis d’atenció domiciliària social i dependència via contractes programa que garanteixi l’aplicació de nou conveni català en el SAD, la qualitat del servei, incorporar perfils especialitzats de suport a casos complexos (educador social, psicòlegs, terapeutes ocupacionals) i la formació necessària de les professionals adaptant-se a les noves realitats.
  • Realitzar i fer efectiu un pla de suport a la consolidació d’equips i estructures als serveis socials bàsics: cobertura territorial i homogeneïtzació dels estàndards de centre de serveis socials; visió de diversitat de necessitats per barris i per complexitat de la població, estructuració equips especialitzats; incorporació de nous professionals (tant perfils del treball social com de l’educació social); revisió de ratios; solucions tecnològiques per a nous models d’atenció, etc.
  • Oferir un telèfon gratuït per a Serveis Socials, així com l’increment de personal en l’atenció directa.
  • Desenvolupar una campanya específica contra els abusos a infants.
  • Elaborar un protocol, adaptat a la nova realitat, de detecció de maltractament i abusos sexuals a menors a les seves llars.
  • Reforçar a tots els nivells polítiques de suport a les iniciatives i xarxes sorgides per al suport mutu i el desenvolupament comunitari.
  • Incorporar la salut mental comunitària com a eix fonamental de treball en els plans d’acció comunitària en els propers mesos.
  • Realitzar una atenció específica als menors tutelats i/o no acompanyats.
  • Dissenyar i implementar un programa de salut mental en infants i joves.
  • Garantir recursos d’acollida per a persones LGTBI que visquin situacions de violència en el marc de les relacions afectives i sexuals, i recursos habitacionals en general (persones trans, joves LGTBI de 15 a 18 anys que viuen situacions d’LGTBIfobia en l’àmbit familiar, persones grans).
  • Treballar intensament per garantir les beques menjador:
    • Garantint trobades comunitàries amb la xarxa d’entitats socials.
    • Exigint a la Generalitat la continuïtat de les beques menjador fins a setembre.
    • Continuant amb les beques menjador municipals fins a l’inici del curs vinent.
  • Oferir targetes moneder per dignificar la rebuda d’alimentació de totes les famílies vulnerables ateses pels Serveis Socials municipals.
  • En relació a la violència de gènere:
    • Garantir el normal funcionament dels centres d’emergència, acollida, pisos tutelats, i allotjaments segurs per a víctimes de violència de gènere i tracta amb fins d’explotació sexual.
    • Dotar de recursos a la CIBA.
    • Reforçar les campanyes d’acompanyament i protecció en els casos de violència de gènere i protecció a la víctima i la infància.
  • Promoure l’empadronament d’ofici a totes les persones que viuen al municipi segons es recull al dictamen de la resolució de 29 d’abril de 2020, de la Subsecretaria.
  • Crear un programa de ciutat cuidadora de la gent gran.
  • Garantir un pla de xoc urgent que prioritzi una atenció de qualitat tant a la residència pública i les residències privades de la ciutat com als serveis d’atenció domiciliària.
  • Exigir la contractació de més professionals en l’àmbit de l’atenció sociosanitària.

 

No hi són totes les propostes que tenim com a organització, però les anirem desenvolupant y publicant al llarg d’aquests dies, així com també podran veure’s modificades en funció de les diferents trobades que tinguem amb les entitats de la nostra ciutat.

A cap persona se li escapa que la nostra organització té com a bandera el suport a la classe treballadora i les seves reivindicacions, la defensa dels col·lectius més vulnerables i la garantia de drets per tal que tota persona pugui realitzar el seu projecte de vida amb dignitat. És per això que continuarem treballant per què Santa Coloma sigui una ciutat de justícia social, en la que ningú quedi enrere.

Jonatan Fornés és Regidor d’En Comú Podem a Santa Coloma i Portaveu d’En Comú Guanyem a la Diputació de Barcelona.

Posted by in Articles, Sin categoría
Covid-19 y su impacto en la mujer

Covid-19 y su impacto en la mujer.

Este texto está basado en el Informe Impacto de Género del Covid-19 realizado por el Instituto de la Mujer.

La pandemia que nos azota está afectando de manera diferente a mujeres y hombres en diversos aspectos como son por ejemplo: la sobrecarga del trabajo sanitario y servicios sociales; la centralidad de las tareas de cuidados; el hecho de que las mujeres sufrimos mayor precariedad y pobreza laboral y por tanto sufrimos más las consecuencias de esta situación; así como el aumento de las violencias machistas.

En contextos de confinamiento como el que vivimos, las mujeres que sufren violencia de género, las mujeres víctimas de trata y explotación sexual, así como las trabajadoras sexuales, constituyen colectivos especialmente vulnerables.

En el caso de las mujeres víctimas de violencia de género sus riesgos se agravan, ya que se ven forzadas a convivir con su agresor. En este sentido, la ONU ha realizado un llamamiento mundial para actuar frente al repunte de la violencia de género durante la pandemia y en situaciones de aislamiento.

Los datos recogidos a nivel estatal durante el periodo de confinamiento por la COVID-19 reflejan el aumento de las peticiones de ayuda por violencia de género.

La crisis generada por el Coronavirus ha situado a los cuidados en el centro y a las mujeres en la primera respuesta a la enfermedad. Esta crisis tiene además una dimensión social importante en el ámbito privado que actúa como amortiguador de aquella y que, nuevamente coloca a las mujeres al frente de la respuesta a la enfermedad, ya que son las que realizan la mayor parte del trabajo doméstico: el 70% de las tareas de cuidado recae en las mujeres.

Además, a las dificultades habituales de conciliación y falta de corresponsabilidad debe sumarse el cierre de los centros educativos, el teletrabajo y el confinamiento de la población en sus domicilios, provocando una sobrecarga de trabajo si no se ponen en marcha mecanismos de corresponsabilidad desde todos los ámbitos; administraciones, empresas y hogares. Especialmente afectadas son las familias monoparentales, ocho de cada diez encabezadas por mujeres.

Esta situación también está generando, en ocasiones, un aumento de la brecha digital de género, sobre todo en aquellos hogares más vulnerables con dificultades de acceso a internet y a dispositivos electrónicos que impiden el mantenimiento del empleo en un contexto en que el teletrabajo se muestra como una de las pocas vías para ello. Opción de la que no disponen las personas con empleos precarios o en la economía informal, muchas de las cuales son mujeres. El confinamiento de la población y la paralización de la actividad empresarial tendrán repercusiones negativas en el empleo de las mujeres. Las trabajadoras del hogar son uno de los colectivos a quien más afecta la crisis del coronavirus.

En conclusión, los condicionantes de género determinan la diferencia del impacto de la crisis en mujeres y hombres. El rol tradicional de cuidadoras asignado a las mujeres les otorga un grado de presencia en la respuesta a la enfermedad que debe ser tenido en cuenta en el abordaje de la crisis. Ignorar el impacto de género en las consecuencias económicas y sociales agravará las desigualdades.

Para evitarlo, las mujeres deben formar parte tanto de la respuesta directa como de la toma de decisiones, es decir no pueden ser solo quienes proporcionan salud global mientras los hombres lideran. Así se ha entendido al constituir el Comité Científico COVID-19, integrado por tres mujeres y tres hombres de reconocido prestigio profesional y técnico.

Clari Organvídez es responsable de Dones En Comú Podem (artículo basado en el informe de Impacto de Género del Covid-19 del Instituto de la Mujer)

 

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
ENS VOLEN EN SOLITUD, ENS TINDRAN EN COMÚ

ENS VOLEN EN SOLITUD, ENS TINDRAN EN COMÚ

 

CATALUNYA EN COMÚ fa una crida a participar en la VAGA FEMINISTA del dia 8 de març i omplir places i carrers per a fer front a les estructures d’opressió patriarcal.

Formem part d’aquesta marea de força, pensament i canvi i continuarem portant les reivindicacions del moviment feminista a les institucions. Tal i com expressa el Manifest de la Vaga Feminista 8 de Març a Catalunya:

 

DENUNCIEM L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA. Denunciem la invisibilització i la desvalorització dels processos de sosteniment de la vida vinculats a la Terra i als cicles naturals. Som cossos que depenem d’altres cossos, però com sempre, els impactes de la crisi socioecològica no són iguals per a totes. Els efectes més durs s’exporten a les perifèries urbanes i globals, al Sud, a les futures generacions, i a les dones i identitats dissidents. Per això, denunciem el capitalisme i l’heteropatriarcat extractivistes i neoliberals, els quals ens fan viure d’esquena a la Terra, a la Mediterrània i a la nostra pròpia existència.

 

Denunciem la pèrdua de la sobirania social, política i econòmica, juntament amb l’entramat dels poders fàctics i la falsa il·lusió que vivim en una democràcia de creixement capitalista il·limitat, la qual respecta els DDHH i ambientals, però que a l’ombra destrueix les bases materials que ens permeten viure dignament. L’aliança d’Estats i capital ha declarat la guerra a la vida. Denunciem que l’escalada autoritària i reaccionària del capitalisme salvatge amenaça territoris, animals i comunitats, especialment, a les dones indígenes i als pobles originaris. Aquesta criminalitza la protesta i mata, a més d’accelerar els fenòmens climàtics extrems com ara les sequeres, els incendis, els huracans i les inundacions, amb la consegüent expulsió de pobles sencers, tot ocasionant processos migratoris i l’expansió de malalties climàtiques i encara més pobresa energètica, les quals ens afecten especialment.

 

EXIGIM JUSTÍCIA SOCIAL I CLIMÀTICA. Exigim un decreixement econòmic, una transició ecosocial i una cultura regenerativa i feminista, la qual recuperi les sobiranies a través d’una gestió pública i comunitària, la qual garanteixi l’accés universal dels serveis bàsics, com ara l’aigua i l’energia. Exigim la defensa dels DDHH i ens solidaritzem amb les lluites de les companyes que arrisquen la seva vida per defensar l’aigua, el territori i els ecosistemes. Ens posicionem contra les empreses transnacionals i les corporacions financeres, agents directes del capital, que avancen sobre els nostres cossos i territoris, pobles i barris, monopolitzant, controlant, mercantilitzant i privatitzant els béns naturals i comuns (com la terra, l’aigua, l’aire, l’energia, la biodiversitat, l’habitatge, la salut, l’educació o les pensions, entre d’altres).

Rebutgem els Tractats de Comerç i Inversió, instruments del projecte capitalista del segle XXI el qual es caracteritza per ser heteropatriarcal, extractivista, racista i colonial, perquè ataca les nostres vides i blinda el poder de les transnacionals i multinacionals, enfront dels nostres drets i les decisions democràtiques de les comunitats i dels pobles. EXIGIM que la defensa de la vida digna se situï al centre de l’economia i de la política.”

 

 

 

“CRIDEM A LA LLUITA PER LA CENTRALITAT DE LA VIDA, PER LA DESPATRIARCALITZACIÓ DELS NOSTRES COSSOS I DESITJOS, PER UNES VIDES DIGNES I LLIURES DE VIOLÈNCIES!”

“VOLEM ACOMPANYAR LA DIVERSITAT AFECTIVA-SEXUAL, CORPORAL I DE GÈNERE A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA, per construir rols que trenquin amb els estereotips de gènere, que possibilitin l’exploració lliure i el creixement individual i col·lectiu, i que no ens obliguin a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives.”

El feminisme és un posicionament polític vertebrador del nostre espai i en comú ens comprometem a no cessar fins a derrotar aquest sistema patriarcal. ENS VOLEN EN SOLITUD,  ENS TINDRAN EN COMÚ.

Podeu consultar les convocatòries a https://www.vagafeminista.cat/ i el manifest a (https://www.vagafeminista.cat/manifest-8m/).

 

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
El camí per una nova dècada ha començat

El camí per una nova dècada ha començat

L’Assemblea Local d’En Comú Podem Santa Coloma va aplegar ahir al CC Riu de la nostra ciutat unes 40 persones que van escoltar a la Diputada al Congrés dels Diputats, Laura Lòpez i el Diputat al Parlament de Catalunya, David Cid. Ambdos van fer un repàs de la situació política tant a l’Estat com a Catalunya.

Va obrir l’acte la diputada Laura Lòpez que va fer primer de tot esment a l’alegria per haver aprovat la Llei del ‘Sí és sí’, la Llei de Llibertat Sexual i tot seguit va fer una enumeració dels diferents àmbits en que està actuant ja el Gobierno de coalició de PSOE i Unidas Podemos junt amb les confluències. Va quedar clar que en aquests primers dies d’acció és important i significatiu que siguin precisament els departaments on hi han ministres de Unides Podemos on s’estan prenent les primeres mesures.


Laura Lòpèz va fer incidència en el fet que no som la força majoritària d’aquest Gobierno, però que s’està desenvolupant una tasca important des dels primers dies per a no decebre ni desaprofitar una oportunitat històrica. Tot i que en un primer moment algunes mesures no siguin definitivament les esperades, s’ha fet el primer pas i es continuarà avençant.

Per la seva part, el diputat al Parlament David Cid va fer menció a la bona acceptació que té aquest Gobierno a Catalunya i com és de necessari que es conformin noves majories a Catalunya per a consolidar un Govern de progrés en sintonia amb el de Madrid. A més, va explicar el treball que s’ha fet entorn dels Pressupostos per tal de sortir del bloqueig primer ‘ d’anys de retallades després.

Finalment hi va haver un torn de debat amb el públic, que va mostrar l’esperança en què aquest Gobierno funcioni i tingui també el recolzament del carrer, així com es van poder fer preguntes sobre els temes d’actualitat que els ponents van contestar. Una excel·lent manera de que les nostres companyes que treballen a les institucions retin comptes i posin en comú el que s’està fent i el que es pot fer.

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
Crònica del Ple Municipal del mes de Febrer. Que no es trenqui la unitat del Feminisme #Vaga8m

Crònica del Ple Municipal del mes de Febrer

El passat Ple Municipal el recordarem com un dels moments en que la unitat del moviment feminista es va posar en dubte i en perill. Com van apuntar les companyes de Dones En Comú Podem i com quedava clar en la moció que vam presentar amb motiu del 8 de març, el moviment feminista és fort perquè es plural i divers, perquè és capaç de mobilitzar gent que no està organitzada, perquè és obert e inclusiu.

I el que queda clar és que amb intervencions com la que va fer l’alcaldessa Núria Parlon respecte al present i al futur del moviment feminista, no hi ha voluntat per part seva de que això continuï així. Des d’En Comú Podem Santa Coloma, com va dir la nostra regidora Núria Larroya, tenim la missió de continuar apostant per un feminisme que sumi, que valori el que uneix i que sigui l’eina més eficaç de transformació social que tenim en aquest moment i en aquest país.

Així que durant el passat Ple Municipal no va ser possible arribar a un acord amb la resta de grups per presentar una moció conjunta i va ser aprovada una moció que no recollia l’esperit de consens que sí tenia la nostra proposta. Però continuarem lluitant per què el feminisme resti unit i recolzem tant el manifest del 8 de març de la Coordinadora per la Vaga Feminista com les mobilitzacions de la Vaga del 8 i 9 de març.

El nostre company Jonatan Fornés va presentar la moció per la retirada de les mines del territori sahrauí i peer la defensa del poble Sahrauí. Una moció que va ser recolzada per la resta de grups i que demostra un cop més la forta vinculació de Santa Coloma amb el poble Sahrauí.

El Ple municipal va posar un altre cop de manifest que l’equip de Govern socialista queda a la defensiva en la gestió de la ciutat i no accepta cap aportació, de cap grup, ni és capaç d’entendre cap crítica. Amb una majoria absoluta suficient com per abordar temes des del consens i amb voluntat integradora, percep a la resta de grups com una amenaça i en qualsevol cas, treu el seu catàleg de triomfs o bé, s’espolsa es culpes cap a d’altres administracions.

Altres administracions que tampoc són innocents, i que, com és el cas de la Generalitat, mantenen la seva inacció a Santa Coloma. Així va quedar palès a la moció que va presentar el grup Socialista i a la que ens vam afegir en relació als equipaments escolars de Santa Coloma. Considerem intolerable, com va dir la Núria Larroya, que encara hi hagin barracons a la nostra ciutat i que nois i noies colomenques hagin de viure tot un cicle escolar en aquestes condicions en el Segle XXI. No sols la Generalitat s’ha de posar a treballar, també l’Ajuntament té la seva responsabilitat en aquest i d’altres temes relatius a l’ensenyament a Santa Coloma.

El Ple Municipal va començar amb la presa de paraula per part del sindicat EPA per tractar la situació dels treballadors de l’Àrea de Drets Socials a la ciutat, que està vivint un moment crític. Creiem que una ciutat com la nostra ha de tenir uns Serveis Socials planificats, amb un personal que tingui clares les seves funcions i que es senti recolzat per l’Equip de Govern. En una situació d’emergència social aquest és un punt clau al que no podem girar l’esquena. Tant en aquest servei com en Serveis Territorials necessitem una planificació estructural i no actuar a pedaços i atenent les necessitats i el benestar de les treballadores assignades.

També ens sobta la manera de contractar o crear llocs d’interinatge per part de l’Equip de Govern municipal, com és el cas del nomenament dels coordinadors serenos com a funcionaris interins. A més ens hauria agradat que alguna d’aquestes persones contractades fos una dona.

Vam votar en contra també de una nova bonificació de l’impost de l’IBI i l’IAE a empreses concessionàries de serveis a Santa Coloma. Defensem la municipalització de serveis d’aquestes característiques i creiem que no podem subvencionar a empreses que facturen mes d’1 milió d’euros a Santa Coloma.

Pel que fa a la resta de mocions, vam votar a favor amb reserves la moció d’Esquerra Republicana per la defensa de l’espai Públic, tot i que considerem que les seves propostes son de caràcter més aviat punitiu i no és el nostre camí per fer una ciutat més vivible. Així ho va dir el nostre regidor Jesús Sánchez, que també va insistir en el que falta per fer sobre tot en matèria de neteja de la ciutat, on s’haurien de provar nous mètodes o canviar els procediments de neteja que es demostra que no estan funcionant.

El Ple va concloure amb una sensació a l’ambient de que es va trencar un pacte tàcit en el moviment feminista i que encarem un temps que esperem que no el divideixi.

Posted by in Articles, Cròniques, Preguntes i Precs, Sin categoría
Por la Eliminación de las Violencias contra las Mujeres y Niñas, seguimos!

Por la Eliminación de las Violencias contra las Mujeres y Niñas, seguimos!

Llega el 25 de Noviembre que, cómo ya sabéis, es el Día Internacional de la Eliminación de las Violencias contra las mujeres y niñas.
La Declaración sobre la Eliminación de las Violencias contra las Mujeres emitida por la Asamblea General de la ONU en 1993, define las violencias contra las mujeres como “todo acto de violencia que tenga o pueda tener como resultado un daño o sufrimiento físico, sexual o psicológico para la mujer, así como las amenazas de tales actos, la coacción o la privación arbitraria de la libertad, tanto si se producen en la vida pública como en la vida privada”.

Vivimos en una sociedad capitalista y patriarcal en la que a las mujeres nos asesinan, violan, maltratan, menosprecian, acosan, marginan y explotan por el simple hecho de serlo.
Los feminicidios son la punta del iceberg de las violencias machistas. Los efectos psicológicos por las violencias contra las mujeres y niñas, al igual que las consecuencias negativas para su salud sexual y reproductiva afectan a las mujeres en todas las etapa de sus vidas. Hay datos que son alarmantes, por ejemplo:
En todo el mundo, una de cada tres mujeres ha sufrido violencia física o sexual.
El 71% de las víctimas de trata en todo el mundo son mujeres y niñas y 3 de 4 de ellas, son utilizadas para la explotación sexual.

La ultraderecha con sus discursos homófobos, xenófobos y machistas quiere poner freno a la lucha por los derechos fundamentales de la mitad del mundo, a la lucha de las mujeres.
Pero las mujeres ya no nos callamos, seguiremos luchando para que en ningún lugar del mundo tengamos que sufrir ninguna actitud machista y para que el heteropatriarcado no siga instalado en los puestos de mando de la sociedad, la política, etc.
Por nuestra parte, como ya sabéis cada Martes primero de mes nos concentramos en la Plaça de la Vila a las 20.00h, para condenar todo tipo de violencia machista.
Seguim!!

Clari Organvidez. Responsable de Feminismes d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
Rock Fest. Can Zam i Punts Liles.

Rock Fest. Can Zam i Punts Liles.

Rock Fest. Can Zam i Punts Liles.

I per sisè any consecutiu, Santa Coloma ha esdevingut la ‘capital del rock’. El Rock Fest Barcelona ha ocupat novament els terrenys inacabats del parc de Can Zam i molta gent ha gaudit, tant de dins com de fora de la nostra ciutat d’un festival multitudinari.
Una altra vegada hem gaudit també de les imatges de l’equip de Govern socialista fent-se les fotos oportunes gaudint de les avantatges de formar part del selecte grup de persones de la ciutat que disposa d’abonaments gratuïts per aquest tipus d’events.
Els regidors i regidores d’En Comú Podem, que quedi clar, no acceptem aquests abonaments, els retornem. I volem denunciar com a Santa Coloma encara funciona aquest sistema de regal d’entrades, d’invitacions per la cara, de compra de voluntats en definitiva.
Novament ens hem de preguntar fins quan l’equip de Govern socialista continuarà aplaçant la finalització del parc de Can Zam. Per què els interessos privats de les empreses promotores tenen més pes que els de la ciutadania que necessita un parc complet?
Per què es minimitzen els inconvenients per a la població de Santa Coloma, com els que han patit els veïns de les Oliveres amb els distintius d’aparcament?
I al fil d’aquest Festival ens volem fer ressò d’un fet que ens ha cridat l’atenció. Com a impulsores i creadores de la campanya Santako sense Violències estem alarmades amb la manca de seriositat amb que l’equip de Govern ha entomat els Punts Liles que ha disposat per les festes de barri i pel propi Rock Fest. Paradetes buides o amb personal qualificat que no ha rebut formació per part de l’Ajuntament. No sembla la millor manera de fer front a la problemàtica que pateixen les dones en llocs d’oci, més enllà del ja conegut postureo del PSC en aquest i en d’altres temes.
Quin protocol de gènere hi ha al Rock Fest? Quants recursos s’han destinat? Quina difusió s’ha fet del Protocol contra les violències de gènere? Com funcionen aquests Punts Liles? La preocupació i actuació contra les violències masclistes i homòfobes va més enllà d’una foto o un titular. Si no hi han recursos no hi ha res.
El Rock Fest, al contrari del que diu l’alcaldessa Núria Parlon, no ha canviat Santa Coloma. No ens serveix per avançar en cap política, ni cultural, ni econòmica, ni de gènere, que no sigui sortir a la foto i perpetuar el clientelisme de l’ Ajuntament.
Al pròxim Ple municipal el grup municipal d’En Comú Podem ens comprometem a fer aquestes preguntes i a demanar la documentació que correspongui.

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
El Protocolo Contra las Violencias Sexistas y Santako Sense Violències

El Protocolo Contra las Violencias Sexistas y Santako Sense Violències

Para nosotras, las mujeres, por el simple hecho de serlo, salir a la calle supone una aventura constante y si hablamos de hacerlo de noche, ni les cuento.
Pero las mujeres ya no aceptamos más que el abuso y el acoso sean ineludibles, como si formaran parte de un orden natural. Estamos cansadas de que esta sociedad heteropatriarcal nos trate como objetos. El colectivo LGTBI son también víctimas de este estado de las cosas. Recientemente hemos sufrido dos ataques homófobos en Barcelona, sin ir más lejos.
Y qué decir de las mujeres asesinadas bajo este sistema. Más de 1000 mujeres asesinadas desde el 2003.
Seguramente habrán visto en todas las fiestas de barrio el Punt Lila que l’Ajuntament de Santa Coloma pone a disposición de quienes se sientan víctimas de algún acoso o quieran recibir información. Pues os quiero contar una historia. Todo empezó un sábado noche en un local de ocio nocturno de nuestra ciudad. Ver un acto de acoso de un macho alfa hacia una mujer. Salir con ella fuera del local a la hora de cierre y vigilar que el susodicho no esté esperando a la víctima para culminar con su acoso, llamar al 112 y se nos envía un ambulancia (y no, no necesitábamos un ambulancia), necesitábamos un servicio capacitado para acompañar a la víctima a su domicilio. Decir que he tenido que llevarme alguna vez alguna víctima a casa porque no existe tal servicio y sin saber si esta mujer podría ser acechada y abordada por su cazador.
Y por este y por muchos más casos más, fue por lo que Dones En Comú Podem creó y trabajó el primer Protocolo Contra las Violencias Sexistas en los locales de ocio de la ciudad. Un protocolo que incluye también al colectivo LGTBI.
Así nació Santako Sense Violències. Acabado y presentado el proyecto en el Consell de les Dones de l’Ajuntament y con un trabajo colectivo con el CIRD, por fin se hace realidad este protocolo que en breve verá la luz.
Y así, las calles serán nuestras y siguen siendo nuestras. Saldremos todos los primeros martes de mes a protestar contra los feminicidios, saldremos cada vez que veamos o sintamos un ataque homófobo, nos violen, maten, acosen y un largo etc. Porque somos nosotras las víctimas, no nos callamos.

Clari Organvídez, Coordinadora de En Comú Podem Santa Coloma.

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
Lucia Martin i les candidates d’En Comú Podem Santa Coloma omplen el Pompeu Lab

Les Dones al Centre de la Política

L’Espai Pompeu Lab de Santa Coloma es va omplir per escoltar a la ex diputada d’En Comú Podem i ara part de la candidatura de Barcelona en Comú, Lucia Martín, i per escoltar a les candidates d’En Comú Podem Santa Coloma per a les pròximes eleccions municipals del 26 de maig. L’acte va posar, tal i com resava la convocatòria, les dones al centre de la política.
En un escenari en el que la lluita feminista viu moments decisius, amb més repercussió e incidència que mai, i també patint la reacció dels qui no volen que res canviï, l’acte d’ahir va voler donar valor i veu a les dones que es mullen en l’acció política, en l’activisme. Així, l’acte va començar amb la presentació a càrrec de la candidata número 2 d’En Comú Podem Santa Coloma Núria Larroya, que va anar passant el micro a diverses candidates de la llista, com són la Raquel Cuesta, Clari Organvidez, Noemí Quin, Carol García, Maribel Viñas, Maria Isabel Edo i Marta Cañadas. Totes elles van explicar els seus motius per participar en política i per implicar-se en la candidatura.

Després va venir el torn de Lucia Martín, que va deixar palesa la seva energia i entusiasme des del principi de la seva intervenció per l’èxit de convocatòria, que va fer un repàs d’alguns temes de la situació política actual i fent especial esment al paper de les dones que han entrat en política. Lucia Martin va voler deixar clar que el fet d’entrar a les institucions no ha de fer oblidar d’on venim, de fer feina al carrer, perquè el carrer és el nostre espai de referència.
Un acte amb que es vol reconèixer el paper d’aquelles dones que s’apropen a la política per primera vegada i també a aquelles que porten anys d’activisme. En Comú Podem portarà en les seves llistes 14 dones entre les 27 que han de constar en la candidatura.

L’acte va concloure amb l’actuació musical de la Laura Jareño.

Posted by in Feminisme, Notes de Premsa
“No puc aturar-me, no m’ho puc permetre.”

“No puc aturar-me, no m’ho puc permetre.”

Quan el temps es converteix en moneda de canvi perdem l’oportunitat de reflexionar, interioritzar tot el que succeeix al nostre voltant i es coarta la capacitat de tenir pensament crític. Vivim en una societat on la immediatesa és una constant i un valor en alça, on queda el temps per la reflexió? Ens estan robant el temps i no ens adonem. Ja no mesurem les distàncies en kilòmetres o metres sinó en hores o minuts. La nostra producció està sotmesa en paràmetres de temps.
Parar per respirar, parar per observar, parar per escoltar, parar per dialogar. Una mirada feminista envers la conciliació dels temps.
Les onades feministes fomenten reflexions de molts temes, això encara incomoda en alguns sectors de la societat. La paciència, la perseverança dona els seus fruits, però quan de la reflexió passem a l’acció llavors és quan sorgeixen els menyspreus, les crítiques sense fonament. Si la meitat d’un tot s’atura, s’atura tot i no és perdre el temps. Cal treballar per recuperar els espais de diàleg i els espais propositius.
Atureu-vos perquè les desigualtats salarials no cobreixen les necessitats bàsiques de les persones i les llars i castiguen a les més vulnerables.
Aturem-nos per les que ja no ho poden fer. Cal tallar de socarrell la xacra dels feminicidis mitjançant l’educació, la cooperació i amb intel•ligència emocional.
Atura’t perquè t’ho mereixes, perquè el món et vol empoderada no submisa.
Quan t’atures pots visualitzar que el canvi és possible i si anem totes juntes tenim més força per fer-lo realitat. Cal posar en el centre a les persones i treballar pel seu benestar.
Aquest 8 de març aturem-ho tot. Per elles, per nosaltres, per tu.

Núria Larroya, membre del Grup Motor d’En Comú Podem Santa Coloma i candidata d’En Comú Podem a les eleccions municipals.

Article publicat al diari Elmirall.net

Posted by in Articles