medi ambient

Les nostres propostes d’Acció Climàtica i per garantir el Dret a l’Habitatge a Santa Coloma

Les nostres propostes d’Acció Climàtica i per garantir el Dret a l’Habitatge a Santa Coloma

Els passats dies han tingut lloc les sessions del PAM GRUP 8: Acció climàtica i el GRUP 9: Serveis Territorials i, abans de fer esment a les nostres propostes en aquests àmbits, voldríem fer una reflexió general respecte al procés participatiu del PAM.

Entenem que l’actual procés participatiu del PAM és molt limitat i el que hem escoltat en d’altres sessions del PAM ho demostren, amb regidores de l’equip de govern del PSC que remarquen que estan allà per fer allò que posava al seu programa electoral. Aquesta actitud demostra que l’actual govern entén el procés del PAM com una mera legitimació del seu programa electoral i no com un procés per enriquir l’acció de govern.

Per aquest motiu, En Comú Podem Santa Coloma entenem que la forma de donar a conèixer les nostres propostes a la ciutadania ha de ser d’una altra manera. Participem de les sessions perquè entenem que forma part de la nostra tasca com a servidors públics ser-hi i escoltar el que les entitats proposen. Però insistim: aquest procés participatiu ens sembla insuficient.

A continuació explicaré les aportacions del nostre grup municipal respecte a dos dels grans reptes que té aquesta ciutat i la societat en general, l’Emergència Climàtica i l’Emergència Habitacional. Propostes moltes d’elles compartides amb les que van explicar entitats com el Centre d’Estudis de la Natura, Veu Animal o Rebel·lió o extinció, sobretot en matèria mediambiental i en habitatge amb entitats socials.

  • Mobilitat: 
  1. Pacificar els diferents barris de la nostra ciutat amb talls de carrers i garantir així la distància de seguretat acurada que ens hi marquen des del Ministeri. Mantenir els talls realitzats i amb la implementació del model de les superilles de Barcelona que tants èxits està tenint.
  2. Proposar el bicing com a mesura alternativa a l’ús del vehicle privat connectant-lo amb la resta de ciutats del Area Metropolitana.
  3. Foment de l’ús del transport públic. Connectar el transport públic amb la resta de Serveis públics d’atenció d’ús de les veïnes de la Ciutat com la Clínica del Carmen.
  • Entorn Natural: 
  1. Finalitzar el parc de Can Zam en la seva segona fase, començant per treure les tanques i acondicionar l’espai per l’ús de la població.
  2. Promoure l’ús social dels parcs, el Riu Besòs i el parc de la Serra de Marina i establir corredors verds que connectin els parcs per a la fauna de la nostra ciutat.
  3. Establir controls de medició de la contaminació de l’aire fiables a les zones vulnerables como ara son centres educatius i sanitaris, una vegada s’hagi establert la pacificació dels carrers prevista.
  • Habitatge
  1. Ampliar i facilitat ajuts al pagament del lloguer. Reduir la burocràcia i facilitar la tramitació on-line.
  2. Demanar a l’Agència d’Habitatge de Catalunya la convocatòria extraordinària i urgent d’una convocatòria d’ajuts per fer front als deutes en habitatge i subministraments per la situació d’emergència del COVID19.
  3. Incrementar els serveis jurídics d’intermediació lloguers i hipoteques.
  4. Millorar programes per mobilitzar habitatge privat cap a l’habitatge assequible.
  5. Expropiar als bancs aquells pisos que portin més de cinc anys tancats, i incloure’ls en la borsa d’habitatge públic.
  • Garantir polítiques actives contra el sensellarisme:
  1. Creació d’un fons econòmic per a la creació de places per a l’atenció de les persones sense llar.
  2. Implementar un projecte House-First a la ciutat amb alguna entitat local del Tercer Sector.
  3. Pla per la integració i enfortiment de l’atenció social i sanitària, especialment reforçar el suport al benestar emocional i patologia dual a persones que estan en situació de carrer.

Aquestes propostes no són tot el nostre programa electoral, són les que creiem que serien més pertinents i prioritàries davant la nova situació. Nosaltres entenem el programa com una eina dinàmica i adaptable a les noves situacions i per aquest motiu tenim un programa viu i obert a noves incorporacions segons les noves necessitats que puguem detectar o que puguin sorgir en treballar amb les entitats.

La nostra visió és la d’una proposta radical perquè va a l’arrel del problema i s’orienta a millorar la qualitat de vida de les veïnes i veïns de la ciutat. Perquè només podrem garantir el nostre futur si protegim la natura i el dret a l’habitatge per a totes.

Jesús Sànchez és regidor i portaveu del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Crònica del Ple Municipal de Juny 2020.

Crònica del Ple Municipal de Juny

El Ple Municipal del mes de juny es va celebrar novament de manera telemàtica com a conseqüència dels efectes de la pandèmia de la Covid-19. Un ple que va començar amb un record per la tècnica de Salut de l’Ajuntament de Santa Coloma, Carmen Palma, que ens va deixar la setmana passada. Per la nostra part i en boca del nostre regidor Jonatan Fornés, vam recordar també al company Antonio Serrano, activista del barri del Riu Nord, traspassat aquest dilluns.

Aquest Ple Municipal va deixar palesa la necessitat d’abordar diversos problemes estructurals de la nostra ciutat. La crisi de la Covid-19 ha deixat clar que hi ha coses que a Santa Coloma no poden continuar com fins ara. Per exemple, en l’apartat de decrets es va posar de manifest que els sistemes de contractació i de borses de treball que utilitza l’Ajuntament no presenten cap línia ni criteri aplicable entre sí, i tot dona la impressió d’estar improvisat o fer-se ad hoc. A més, resulta evident que hi ha un problema en la manera de gestionar els Serveis Socials de la nostra ciutat quan hi ha tanta rotació de personal i això, en aquests temps on l’atenció en aquest àmbit serà fonamental per fer front als temps que ens tocarà viure a Santa Coloma, s’ha de tractar amb urgència. I així ho va assenyalar durant la seva intervenció el nostre regidor Jonatan Fornés.

A més vam mostrar la nostra disconformitat amb la gestió que s’ha fet per part de l’empresa Conste durant aquests mesos, just en un moment en què el dolor per la pèrdua d’èssers estimats ha estat tan gran, no entenem com una empresa que gestiona el cementiri pot cometre abusos en els serveis funeraris.

Respecte al punt referent al servei de neteja de les dependències i edificis municipals i centres docents públics, novament vam reclamar la municipalització del servei com a garantia de drets per a les treballadores i vam exigir què, en el nou procés de licitació que es porti a terme es sigui curós amb la contractació i s’exigeixi a l’empresa que sigui la concessionària que vetlli pels drets de les treballadores. Una garantia de drets que també es responsabilitat de l’equip de govern quan no es fan les contractacions respectant les clàusules socials que el mateix consistori es va dotar.

Sobre els canvis en el reglament de la Comissió de Festes vam votar a favor, ja que es recollien algunes de les demandes fetes pels grups municipals que ens van precedir, tal i com va recollir la nostra regidora Núria Larroya. Però entenem que encara falten moltes passes per aconseguir que aquesta Comissió de Festes sigui veritablement un instrument per fer unes festes populars a la nostra ciutat.

Respecte a la proposta d’aprovació de les modificacions i la revisió de preus del contracte administratiu especial per a la recollida selectiva i residus voluminosos en el municipi, ens vam abstenir, tot insistint en la necessitat d’incrementar el servei de recollida selectiva i residus voluminosos. En els indicadors de recollida selectiva de residus, Santa Coloma presenta un dels índexs més baixos de l’AMB i creiem que s’ha de fer un esforç més gran, molta feina, i posar molts més recursos per tenir cura de la nostra ciutat. La nova realitat ens convida a aprofitar l’oportunitat de posar el medi ambient i el gaudi de la natura al centre, i per això cal voluntat política.

I finalment, a l’últim punt, sobre la suspensió del tràmit de llicències urbanístiqes per al canvi d’ús de locals d’oficines, industrials, comercials o d’altre tipus a ús d’habitatge o residencial, vam votar en contra en no veure clara la demanda específica del que es vol fer, si el que es vol és ampliar la borsa d’habitatge, tal i com va dir el nostre portaveu Jesús Sànchez. Veiem altres mesures que poden garantir aquest fet en millors condicions, relacionades amb demanar a l’Agència d’Habitatge de Catalunya la convocatòria d’ajuts per fer front als deutes en habitatge i subministrament; mobilitzar habitatge privat cap a habitatge assequible; instar a la Generalitat a que, junt amb el consistori es potenciï la incorporació al mercat, preferentment de lloguer, dels habitatges buits o permanentment desocupats; i fins i tot expropiar als bancs aquells pisos que portin més de cinc anys tancats e incloure’ls en la borsa d’habitatge públic.

Al Ple Municipal es va llegir una Declaració Institucional en suport a les treballadores de Nissan, davant la decisió de l’empresa de tancar la seva presència a Catalunya i el dany que suposa per milers de famílies treballadores, moltes d’elles colomenques.

En l’apartat de mocions, donades les característiques d’aquest ple telemàtic, no vam presentar mocions, cosa que tampoc van fer Ciutadans o PSC. ERC va presentar dues. Una per demanar la concessió d’un espai a la Biblioteca de Can Peixauet per amb el nom d’en Ramón Rodríguez Delgado, treballador de l’Ajuntament recentment traspassat, que vam votar a favor; i una altra sobre les inhumacions de col·lectius minoritaris i el dret a ser enterrat segons les seves conviccions ètiques o espirituals, que vam votar a favor ja que recollia una de les nostres preocupacions expressada a la Junta de Portaveus durant aquests mesos de pandèmia, però vam expressar que la moció hauria de ser més oberta per a tots els col·lectius i que la Generalitat hauria d’estudiar la situació i l’espai del cementiri de Santa Coloma per això.

Aquest ple telemàtic, torna a posar de relleu que les polítiques de sempre no poden continuar aplicant-se en la nova situació si ja no servien tampoc abans i que fa falta més implicació de les administracions, estatal, autonòmica i local per a fer front a aquest moment delicat per la nostra ciutat.

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
Es el momento. La ciudad para la gente.

Es el momento. La ciudad para la gente.

La que llaman ‘Nueva Normalidad’, que tendrá lugar cuando termine el confinamiento y tengamos que adaptarnos a nuevos hábitos sociales, debe significar algo nuevo, un cambio real. No podemos y no queremos volver a lo que hace unos meses parecía intocable, ni en lo social, ni en lo económico y tampoco en lo tocante a lo medio ambiental.

En Santa Coloma, tenemos la oportunidad de cambiar la fisonomía de la ciudad, adaptándola a lo que debe ser un mayor aprovechamiento del espacio público. Hablando en plata, si nos dicen que necesitamos distancia entre personas, tiene que haber más espacio para la gente y menos para los coches. Parece ser que esta singular idea empieza a cuajar ya en los planes post desconfinamiento de otras ciudades y, en Santa Coloma, ha comenzado con una ‘peatonalización’ provisional de calles que vemos con simpatía y que esperamos sea el comienzo de algo más estable. La Santa Coloma que queremos es la ciudad de las personas, que vuelven a colocarse como el factor principal sobre el que pensar su diseño y sus planes de movilidad. Calles sin coches, calles con gente disfrutando de espacio, calles con vida.

Esta nueva situación, como decimos, precisa del fomento del uso social de los espacios naturales de Santa Coloma, el río Besòs, la Serra de Marina y Can Zam. Precisamente Santa Coloma tiene ahora la oportunidad de abordar el debate sobre Can Zam desde una perspectiva nueva. Y es que, ante lo que se presenta como una necesidad de espacios abiertos y de lugares donde poder pasear, jugar, correr, disfrutar de la naturaleza, una ciudad como la nuestra, con su densidad de población y la escasez de espacios verdes urbanos, ya no puede tolerar más que Can Zam no sea el parque completo que necesitamos.

Reclamamos que, en esta situación post desconfinamiento, el Parc de Can Zam sea incluido como elemento clave de la nueva Santa Coloma que ha de venir. Una Santa Coloma que, como se pretende, sea una ciudad verde y sostenible. Junto con la Plataforma en Defensa de la Serra de Marina i Can Zam y entidades como Rebel·lió o Extinció, reclamamos que Can Zam sea ya para la gente, porque lo necesitamos. Una vez que no van a poder llevarse a cabo los eventos programados, no nos podemos permitir el lujo de dejar ese espacio en barbecho un año más. Es necesario que se retiren las vallas, que se acondicione el espacio para el uso al que está destinado y que los colomenses ganemos en salubridad, espacio y vida.

Antonio Molina forma parte del Consell Nacional de Catalunya en Comú y de la Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma

Foto: Nuri Larroya

Posted by in Articles, Sin categoría
Es parla de resiliència

Es parla de resiliència

Els diccionaris diuen que resiliència és la capacitat de recuperació d’una comunitat o d’un ecosistema després d’una pertorbació. No és estrany, doncs, que aquesta paraula s’apliqui a la situació actual de la població humana després de l’impacte del coronavirus.

Però, amb la paraula, no tenim més que una idea abstracta. A més, la capacitat de sortir-nos-en depèn del tipus de pertorbació: els virus no afecten les construccions, i els terratrèmols no modifiquen el funcionament de l’organisme.

El tema és complex, però, com que la societat humana consisteix en un conjunt de relacions que sorgeixen sobre la base econòmica, i aquesta base econòmica no és altra cosa que l’explotació dels recursos naturals, l’experiència històrica ens proporciona valuoses orientacions:
1) A l’Antic Testament s’explica que, si no estalviem en les èpoques d’abundància (les vaques grosses), quan arriben els temps de penúria (les vaques flaques) ho passarem malament. És un exemple de resiliència condicionada a una conducta previsora de la societat humana.
2) La tradició egípcia va tenir més llarga durada que la grega degut a la monotonia del ritme estacional de les avingudes del riu Nil, en una zona deltaica sense terratrèmols ni incendis. En canvi, l’alternança de diversos tipus de catàstrofes a la Hélade provocava que, de tant en tant, la civilització grega hagués de tornar a començar (està explicat al Timeu de Plató). Aquí tenim un exemple de com una causa externa com la geografia condiciona la resiliència d’una
societat.
3) La Història de les revolucions i les guerres ens ha deixat claríssim que els sistemes socials poden esclatar per contradiccions generades per causes internes i externes alhora, quan els conflictes s’aguditzen en cas de crisi econòmica. La capacitat de recuperació, en determinats casos, ha estat sorprenent, però, en general, els imperis acaben caient.
4) El domini de la natura per part de l’espècie humana no és complet (diria que no pot ser-ho, ja que som part de la natura) ni tan sols en l’època actual. No controlem els terratrèmols, ni els tsunamis, ni els virus.
5) Ens és difícil controlar-nos a nosaltres mateixos, tal com demostren els vessaments de sang inútils, el continuat malbaratament de recursos, les destruccions de ciutats i infraestructures, o accidents com el de Txernòbil o del Prestige, per posar uns pocs exemples. També cal dir que hi ha valuoses mostres d’autocontrol, com els tractats internacionals que han funcionat, el control de natalitat a la Xina, etc.

Com en el cas de Santa Bàrbara, ens recordem de la Resiliència quan trona. Deixant de banda els components externs, que fan que la resiliència depengui de la sort, anem a veure si som capaços de corregir els defectes crònics que ens aboquen a nous desastres. Cal que ens dotem d’una estratègia a llarg termini per prevenir-los i superar-los.

Tal com entenc l’Ecosocialisme, es tracta d’aprofundir i consolidar dos tipus de pactes:
– Pacte entre els humans sobre la natura per ajustar-nos a un model respectuós.
– Pacte de col·laboració entre persones i països per actuar de forma pacífica, democràtica,
justa, eficaç, coordinada i sostenible.

Fa més de quaranta anys que es defensen propostes ecosocialistes. En aquest sentit caben les aportacions de tota mena. Per exemple, proposo abandonar el culte a l’eficiència en l’aspecte que té de subproducte de la competitivitat capitalista, i substituir-lo per la cultura de treballar i ser feliços.

Crec que un dels factors de la resiliència és treballar amb un marge, afavorint la creativitat i permetent les redundàncies (tal com fa la natura). Això té molt a veure amb el repartiment del treball, la valoració de totes les formes de treball, la reducció de la mobilitat, la reorganització territorial i la diversificació de les economies. Un altre aspecte seria l’eliminació de factors de risc perillosos com les armes i centrals nuclears, i la reducció dràstica dels pressupostos d’armament per dedicar més diners a les despeses socials. I el millorament de l’ONU, cosa que també fa anys que se’n parla. No seria més lògic, en la situació actual, per exemple, substituir França per la Comunitat Europea i substituir Anglaterra per l’Índia, com a membres permanents del Consell de Seguretat, i alhora establir que pel dret a vetar siguin necessaris tres en lloc d’un? Com sempre passa, si no hi ha una transformació gradual, hi haurà un daltabaix, però canviar, canviarà.

Josep Ramon Aragó, abril de 2020.

Josep Ramon Aragó es activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú.

Posted by in Articles, Sin categoría
Crònica del Ple Municipal de Desembre 2019. Volem uns pressupostos que siguin eina de transformació.

Crònica del Ple Municipal de Desembre 2019. Volem uns pressupostos que siguin eina de transformació.

L’últim Ple Municipal de l’any a Santa Coloma de Gramenet va evidenciar novament que cal fer un propòsit de canvi pel 2020. Els nous temps de diàleg entre les forces progressistes, tant en les negociacions per la formació de Govern a Espanya com en les converses sobre acords en la despesa pel pressupost a la Generalitat, tot i respectant les diferències que hi ha entre Socialistes, republicans i Comuns, a d’arribar també a Santa Coloma, al menys en quant a les formes. 

Al Ple es van debatre i votar punts molt importants per a la ciutadania de Santa Coloma, com són les Ordenances Fiscals i els Pressupostos. L’Equip de Govern socialista, no va atendre a les nostres al·legacions, amb diversos arguments. Estem acostumades a que les nostres al·legacions siguin rebutjades i apareguin temps després en programes i propostes anys després. Estem acostumades també a debatre les nostres divergències amb l’Equip de Govern socialista i la resta de grups municipals. Però no ens acabem d’acostumar a que a banda de la divergència política, els Plens tinguin sempre un component d’atac quasi personal per part de l’alcaldessa, aquesta vegada cap el nostre portaveu Jonatan Fornés, simplement per tenir al cap un altre model de ciutat. 

Entenem que a la política, també a la política local, hi ha moments de tensió i de força discrepància, però portem massa temps amb discussió i bronca en cada Ple, sense cap justificació. 

Ordenances fiscals

En aquest cas, en el Ple Municipal, des d’En Comú Podem, vam fer propostes d’al·legació a les Ordenances Fiscals considerant primer que s’hauria de tenir com a referència l’índex de renda de suficiència català, que s’ajusta més a les condicions i realitat de la nostra població. Hem demanat, com sempre, la incorporació de la tarifació social, però, també com sempre i de manera injustificable, l’equip de govern no sap ni vol establir un llindar. Aquesta tarifació social permet fer accessible els serveis públics als veïns i veïnes en funció de les seves condicions econòmiques.  

Creiem que aquestes OOFF son continuïstes, poc transformadores i que no avancen en la progressivitat dels tributs locals. 

Pressupostos

Pel que fa als Pressupostos, considerem que és una eina de suport fonamental en la presa de decisions de les polítiques que hauria d’estar oberta a la població, amb processos participatius i que tinguin una perspectiva feminista. El Pressupost ha de ser també un instrument de generació d’activitat econòmica

Un pressupost és una eina viva, revisable, amb la participació de la gent, amb criteris d’equitat i de justícia social, un pressupost ha de fer una aposta clara per la política del bé comú i la gestió directa dels serveis públics, ambiciós en inversions en equipaments municipals, espai públic, millora de la mobilitat, les actuacions de reducció de consum i estalvi energètic, de lluita contra el canvi climàtic.

Entre les propostes rebutjades per l’Equip de Govern, ens hagués agradat  un pressupost amb instruments de lluita contra els desnonaments, amb un equip d’actuacions ampliat per aturar el desnonaments i amb una oficina de l’habitatge que no disposa de pisos de lloguer social.

Instruments de lluita com un pla local per la gent gran, que és inexistent, en una ciutat que té una part important de la població en procés d’envelliment amb necessitats assistencials no cobertes.

Eines que garanteixin un pla de salut mental de ciutat, per tal que aquestes persones deixin de ser les eternes oblidades i puguin rebre una resposta i acompanyament per part de la Institució. 

Instruments de lluita amb la incorporació de la perspectiva de gènere als pressupostos. Continuem demanant un increment per a treballar aquesta perspectiva des de les escoles, i l’associacionisme de dones.

Instruments de lluita contra les desigualtats com un alberg social mancomunat inexistent, com a projecte de ciutat, com a projecte de comunitat, com també inexistent les alternatives d’aquest govern que continua arrossegant un problema greu, pagant pernoctacions a tort i a dret sense planificar l’estratègia dels seus Serveis Socials.

També ens hagués agradat trobar un pressupost amb instruments de recuperació i impuls de l’activitat econòmica, amb un elevat increment, per exemple, dels plans d’ocupació. Hem proposat un augment de 600.000€ als plans d’ocupació  i 800.000€ per un pla d’ocupació joves menors de 30 anys.  

Instruments com la reactivació i l’impuls del petit comerç, molt més enllà del projecte de la moneda local. Instruments per garantir la municipalització de serveis. Instruments per lluitar contra el malbaratament alimentari, no han volgut incorporar un projecte que està estudiat i pressupostat en 12.000 euros/l’any.

Instruments també de millora de l’oferta educativa i de foment de la cultura. Un pla per l’equitat i l’èxit educatiu en aquesta ciutat. Necessitem planificar l’educació en marcs d’actuació que vagin més enllà del dia a dia, amb capacitat de pensar a deu anys vista. Davant de la manca de planificació estratègica en una ciutat que bé saben, necessita nous equipaments d’educació secundària. A més, necessitem instruments com un programa d’inclusió social en l’àmbit del lleure que els hi hem presentat per garantir que cap nen o nena pateixi situacions de no poder ser atesos, no només pel tema de l’alimentació sinó també en l’àmbit del lleure, per exemple, durant els períodes d’estiu.

També hem trobat a faltar instruments de lluita contra el canvi climàtic i mecanismes d’estalvi energètic i la millora de la mobilitat. Un pla d’arranjament d’habitatges per la millora de l’eficiència energètica, inexistent. Un pla d’eficiència energètica en edificis públics, inexistent.

Augmentar fins arribar a l’1% del pressupost per a cooperació com fan els ajuntaments valents, i no quedar-se només amb el 0’7. Un pressupost que, en previsió dels ingressos, es redueix considerablement. 

I qui pagarà aquesta considerable reducció en cooperació? Aquelles entitats que es dediquen a treballar amb un perfil de persones que ho necessiten i molt. A més, volem un pressupost que garanteixi el suport a les persones refugiades, i aquest no ho fa.

No és el primer cop que diem que Santa Coloma necessita planificar estratègicament la ciutat. I planificar una ciutat estratègicament, és la garantia d’assolir objectius a llarg termini i també garantir el futur de les decisions actuals.

Declaracions Institucionals i Mocions

Junt aquest dos importants punts, es van presentar dues declaracions Institucionals. Una sobre la crisi ambiental al Riu Besòs derivada de l’incendi a una planta de reciclatge de Montornès del Vallés per reclamar a la Generalitat de Catalunya un pla urgent de recuperació ambiental dels hàbitats i la biodiversitat. I una altra sobre el 50è Aniversari de l’atorgament del títol de ciutat al municipi de Santa Coloma de Gramenet. Ens sembla important que en aquesta declaració i en les activitats que commemorin aquesta data es faci ressó del paper de la ciutadania com a motor de canvi i autèntic cor de la ciutat en la seva lluita per ser. No volem celebrar una decisió d’un Ajuntament franquista, volem celebrar la lluita de la gent colomenca que encara avui lluita per una ciutat de dignitat i justícia. 

Es va presentar també una única moció, per part d’Esquerra Republicana de Catalunya en suport de la campanya ‘Un Baltasar de veritat’, tot i que ens mostrem partidaris d’ampliar l’esperit d’aquesta moció i que en totes les cavalcades i festes que es celebrin a la ciutat estigui representada la diversitat cultural de Santa Coloma, així com que es respectin criteris de gènere i de respecte mediambiental.

Un ple municipal, l’últim de l’any, que ens deixa l’esperança que el futur ha de portar un nou clima de diàleg i de relació amb la resta dels grups municipals

 

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
Davant l’incendi a Montornès i el desastre al Riu Besòs, demanem responsabilitats.

Davant l’incendi a Montornès i el desastre al Riu Besòs, demanem responsabilitats.

Després de l’incendi a l’empresa DITECSA de Montornès del Vallès i els abocaments de fluids i dissolvent al riu Besòs, des d’En Comú Podem Santa Coloma exigim la depuració de les responsabilitats i les investigacions pertinents. Recordem que l’empresa fa més d’un any que ve funcionant sense garantir l’adequat compliment de les condicions estipulades per l’autorització ambiental integrada. 


És un desastre ecològic greu, del que encara no es coneixen totes les conseqüències mediambientals, de contaminació i salut pública que ha patit la població i l’ecosistema de la llera del riu Besòs. Mostra suficients indicis perquè la Fiscalia actuï per un presumpte delicte ecològic. 

 

Pendents dels informes que puguin avaluar tots els efectes produïts per aquest desastre i les conseqüències cap a altres espècies que hi viuen en el riu o pels éssers humans. El que hem vist, és la crua realitat d’un desastre ecològic que ha provocat la mort de la natura del nostre riu, veient els cadàvers de peixos flotant, en un espai que ha costat 30 anys recuperar.

 

Davant la situació d’emergència climàtica com la que estem vivint la protecció de les àrees naturals i la seva recuperació és responsabilitat de totes, i les empreses no poden quedar impunes d’aquestes responsabilitats com ha passat en altres ocasions. Per aquest motiu, s’han de depurar totes les responsabilitats.  

 

Donada la gravetat de l’incendi a Montornès del Vallès i les seves implicacions ambientals i de salut pública des del grup d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya han demanat la compareixença de:

  • Director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)
  • Director de l’Agència de Residus de Catalunya
  • Director del centre Dictesa a Montornès del Vallès
  • Director General de qualitat ambiental i canvi climàtic
  • Conseller de Territori i sostenibilitat, Damià Calvet
  • Conseller d’Interior, Miquel Buch.

 

La feina de 30 anys de recuperació del riu, es veu malmesa per la cobdícia d’una empresa que no complia amb els requisits mediambientals.

 

http://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/empresa_i_produccio_sostenible/prevencio_i_control_dactivitats/la_llei_de_prev_i_control_amb_dact/control_ambiental_i_accio_inspectora/Inspeccio_ambiental/Informes_inspeccio_ambiental_integrada/Programa_2018/barcelona/M/W-00890-B1INS180582.pdf

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
Orins de gossos a la ciutat

Orins de gossos a la ciutat

La proliferació de gossos es fa notar als carrers i places públiques. Encara que tots tinguin amo, s’han creat problemes que cal tractar.

Com tothom sap, els gossos tendeixen instintivament a marcar territori. L’abundància d’orins fa malbé arbres i instal·lacions com fanals, papereres o façanes d’edificis. La gent es queixa de les males olors dels compostos amoniacals. I ja es comencen a prendre mesures noves que van més enllà de l’antiga manera d’escampar sofre a la vorera. Una de les mesures és que la persona que passeja el gos porti una ampolleta d’aigua i vaigi ruixant les pixades.

L’orina dels mamífers terrestres aporta quantitats apreciables d’urea, substància que es descompon formant amoníac (NH3) o amoni (NH4+). De fet, aquest binomi NH3 / NH4+ és una fase inevitable del cicle biològic del nitrogen. I encara que els dos compostos siguin dues formes intercanviables d’una mateixa cosa, tenen una diferència que ens interessa: l’amoníac és un gas que passa a l’atmosfera, mentre que l’amoni és un ió que es manté en solució amb la condició que aquesta solució tingui algun grau d’acidesa. I l’orina perd la seva acidesa inicial en emetre CO2 amb la descomposició referida.

Així, segons la teoria exposada, per evitar l’emissió de NH3 a l’atmosfera i les males olors, anirà bé afegir una mica de vinagre a l’aigua que s’utilitza per regar els orins.

I els atacs als materials que acaben rovellant-se? No serà pitjor afegir un àcid? No en aquest cas. L’explicació està en que no és l’amoníac el que rovella els materials metàl·lics. L’agent oxidant és l’oxigen de l’aire. L’amoníac el que fa és netejar la superfície, eliminant pintures, greixos o brutícia que recobreix el metall i deixant aquesta superfície preparada per que actuï l’oxigen. En el cas dels arbres, l’alcalinitat de l’amoníac actua directament destruint la matèria orgànica, i per tant, podem evitar-ho neutralitzant aquesta alcalinitat amb un àcid feble com el vinagre.

De les consideracions anteriors es desprèn que no hi ha cap necessitat d’afegir sabó a la mixtura anti-orins, ja que el sabó no faria sinó potenciar el caràcter agressiu de l’amoníac.

Altres mesures complementàries serien: 1) Construir més espais tipus pipican; 2) Educar els gossos en relació al tema; 3) Defensar convenientment els arbres, edificis i instal·lacions, tal com s’ha fet amb el recobriment de la part baixa dels fanals al barri de Singuerlín.

Josep Ramon Aragó és Ambientòleg jubilat

Posted by in Articles, Notes de Premsa, Sin categoría
Árboles en Santa Coloma

Árboles en Santa Coloma

¿Deben desaparecer los viejos árboles que han acompañado el paisaje urbano de nuestra ciudad? ¿Es siempre necesario talar árboles o se puede llevar a cabo otro tipo de metodología menos invasiva a la hora de realizar las obras para la conservación y restauración del Patrimonio Arquitectónico de la ciudad?
Esta semana, por ejemplo, algunas nos hemos vuelto a horrorizar con la decapitación de dos ejemplares arbóreos en la Plaça Pau Casals, motivadas por las obras de reforma y conservación del Molí d’en Ribé y su entorno.

Junto a esos dos ejemplares tenemos una larga lista de calles y plazas de Santa Coloma que han sido objeto de talas indiscriminadas. Bajo mi punto de vista, los árboles forman y han de seguir formando parte de nuestra ciudad y su mantenimiento y existencia no pueden convertirse en un problema, sino en una satisfacción, en un motivo de orgullo de nuestra ciudad.
Una ciudad como Santa Coloma, en la que la pugna contra el gris cemento nos llamaba a traer el verde a la ciudad, debería ser respetuosa con los árboles. Sin entrar a valorar que, en algunos casos determinados los técnicos aseguran que la tala es la única solución posible, algunas pensamos que hay que hacer lo posible por preservar cada uno de los árboles de nuestra ciudad.

Y protegerlos de los malos tratos, de los escombros, de las actitudes incívicas, también debe formar parte de la actuación de cualquier consistorio. La incertidumbre sobre espacios como el
futuro Passeig Salzereda, también nos preocupa.
Una ciudad que respeta a sus árboles, se respetará a sí misma.

Noemí Quin, activista d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Rock Fest. Can Zam i Punts Liles.

Rock Fest. Can Zam i Punts Liles.

Rock Fest. Can Zam i Punts Liles.

I per sisè any consecutiu, Santa Coloma ha esdevingut la ‘capital del rock’. El Rock Fest Barcelona ha ocupat novament els terrenys inacabats del parc de Can Zam i molta gent ha gaudit, tant de dins com de fora de la nostra ciutat d’un festival multitudinari.
Una altra vegada hem gaudit també de les imatges de l’equip de Govern socialista fent-se les fotos oportunes gaudint de les avantatges de formar part del selecte grup de persones de la ciutat que disposa d’abonaments gratuïts per aquest tipus d’events.
Els regidors i regidores d’En Comú Podem, que quedi clar, no acceptem aquests abonaments, els retornem. I volem denunciar com a Santa Coloma encara funciona aquest sistema de regal d’entrades, d’invitacions per la cara, de compra de voluntats en definitiva.
Novament ens hem de preguntar fins quan l’equip de Govern socialista continuarà aplaçant la finalització del parc de Can Zam. Per què els interessos privats de les empreses promotores tenen més pes que els de la ciutadania que necessita un parc complet?
Per què es minimitzen els inconvenients per a la població de Santa Coloma, com els que han patit els veïns de les Oliveres amb els distintius d’aparcament?
I al fil d’aquest Festival ens volem fer ressò d’un fet que ens ha cridat l’atenció. Com a impulsores i creadores de la campanya Santako sense Violències estem alarmades amb la manca de seriositat amb que l’equip de Govern ha entomat els Punts Liles que ha disposat per les festes de barri i pel propi Rock Fest. Paradetes buides o amb personal qualificat que no ha rebut formació per part de l’Ajuntament. No sembla la millor manera de fer front a la problemàtica que pateixen les dones en llocs d’oci, més enllà del ja conegut postureo del PSC en aquest i en d’altres temes.
Quin protocol de gènere hi ha al Rock Fest? Quants recursos s’han destinat? Quina difusió s’ha fet del Protocol contra les violències de gènere? Com funcionen aquests Punts Liles? La preocupació i actuació contra les violències masclistes i homòfobes va més enllà d’una foto o un titular. Si no hi han recursos no hi ha res.
El Rock Fest, al contrari del que diu l’alcaldessa Núria Parlon, no ha canviat Santa Coloma. No ens serveix per avançar en cap política, ni cultural, ni econòmica, ni de gènere, que no sigui sortir a la foto i perpetuar el clientelisme de l’ Ajuntament.
Al pròxim Ple municipal el grup municipal d’En Comú Podem ens comprometem a fer aquestes preguntes i a demanar la documentació que correspongui.

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
Parlem d’Europa. Ernest Urtasun i la candidatura d’En Comú Podem Santa Coloma

Aquest dimecres 15 de maig a partir de les 19 de la tarda l’eurodiputat i candidat d’Unides Podem a les eleccions europees estarà acompanyant a la candidatura d’En Comú Podem Santa Coloma en una trobada al Passeig Salzereda.

Santa Coloma de Gramenet és una ciutat que ha viscut en els darrers anys molt pendent dels recursos que ens arriben d’Europa com a eina per a la seva dignificació. Però, aquestes polítiques d’inversió europees haurien de tenir un caire molt més social per atendre les necessitats d’una ciutat com la nostra.

És per això que el 26 de maig no solament ens juguem molt a nivell municipal, a Europa hem de recuperar les institucions per a la gent. A les eleccions europees tenim la oportunitat de revertir des de dintre les polítiques d’austeritat amb el vot a En Comú Podem i Unides Podem, la llista que encapçala l’Ernest Urtasun.

Amb la visita d’Ernest Urtasun, l’eurodiputat més treballador en les passades legislatures, parlarem de com la política de la Unió Europea afecta al nostre dia a dia i com des de Santa Coloma podem canviar també aquesta Europa cada vegada més tancada en si mateixa.

En aquest acte, presentat per la nostra candidata Núri Larroya, participarà el cap de llista Jonatan Fornés i la candidata Noemí Quin. Ens trobarem al Passeig Salzereda el dimecres 15 de maig, a la cruïlla amb el carrer Cultura, per parlar d’Europa des de Santa Coloma.

Posted by in Articles, Notes de Premsa