salut

Cuidar la sanitat pública

Cuidar la sanitat pública

Hem parlat moltes vegades des d’En Comú Podem Santa Coloma, i no ens cansarem de dir-ho, de l’immens esforç del personal sanitari que amb una professionalitat digne del més gran dels reconeixements estan duent a terme una feina titànica en aquests temps de pandèmia. Durant els moments més durs del confinament, moltes persones van veure posposades proves mèdiques no essencials per tal que tot el personal sanitari pogués atendre a l’emergència sanitària que patiem i que ningú preveia l’abast.

Uns esforços necessaris per tal de fer front a una situació totalment desconeguda. Però un any després el personal sanitari continua necessitant de polítiques valentes on la sanitat pública catalana sigui capdavantera i oferir les millors condicions per exercir la seva professió sense haver d’apel·lar a la seva bona voluntat. Esperem que en aquest període que encetem, amb un nou Govern de la Generalitat, hagi una aposta clara per la sanitat pública.

Cal cuidar tant a les professionals com a les usuàries ja que moltes d’elles a dia d’avui no poden disposar immediatament de segons quins serveis degut a un sistema encara saturat i retallat.
Els temps d’espera de proves i intervencions quirúrgiques cal escurçar-los ràpidament i dotar a tots els hospitals dels materials i eines necessàries.

Cuidar de la nostra sanitat pública ha de ser una de les accions principals de Govern, deixant enrere la lògica privatitzadora que veu en la sanitat una manera de fer negoci i no un dret de la població. Estarem atentes que una de les coses essencials i que és pilar fonamental del nostre Estat del Benestar sigui cuidada com es mereix.

Article publicat a l’Ajuntament Informa de Maig del 2021

Núria Larroya és regidora del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Parlem de salut mental

Parlem de salut mental

Article publicat a Elmirall.net al mes de maig 2021

Quan parlem d’atenció sanitària cap a la persona, des d’En Comú Podem volem reivindicar el dret que tenim totes a ser ateses en els nostres diferents processos vitals, i aquí volem parlar especialment de la salut mental. Actualment, patim per una xarxa sanitària col·lapsada per la situació de pandèmia, amb uns equips sanitaris que necessiten més efectius i millors condicions laborals, i que tot i això, han respòs en aquest temps d’una manera formidable que no ens cansarem de reconèixer.

Actualment les polítiques neoliberals estan convertint el dret a la salut i l’assistència sanitària en un negoci. I, és clar, hem de disposar i exigir més recursos, però l’atenció a la salut mental no només passa per això.

Hem d’entendre que hi han dolències que no es veuen, però que també han de ser visibilitzades i que són molt maltractades. Des del nostre grup, ja ho vam defensar al nostre programa quan ens vam presentar a les eleccions municipals o fins i tot en totes les trobades que hem tingut en l’elaboració i seguiment del pacte local per a la recuperació de la ciutat, necessitem posar a la nostra agenda l’atenció a la salut mental, amb urgència. I més, en una situació de pandèmia com l’actual, necessitem garantir els drets a les persones que pateixen problemes de salut mental amb molta celeritat.

Es tracta de fer, però fer amb sentit. I per tal de fer amb sentit cal garantir recursos (ampliant els serveis dels CDIAP’s, CSMIJ’s, CSMA’s, el CAS i revertir les problemàtiques que n’hi han amb les llistes d’espera, o amb la tardança en les sessions; així com reclamant la incorporació també de professionals de l’atenció psicològica als serveis socials municipals) i sobretot, cal donar temps i espais a les persones que passen per problemes personals que no tenen una fàcil solució.

Estem defensant un dret bàsic. Un dret universal, el dret a la salut és un dret humà fonamental, amb independència a la situació administrativa de la persona, que està reconegut en nombroses normes nacionals i internacionals.

Núria Larroya és regidora d’En Comú Podem a Santa Coloma de Gramenet

Posted by in Articles, Sin categoría
Sanitat Pública forta i de qualitat

Sanitat Pública forta i de qualitat

Ja fa un any que el terrabastall que ha suposat la pandèmia de la Covid ens va canviar la vida i des d’aleshores s’han fet més que evidents els problemes de la sanitat pública per poder fer hi front a una situació tan excepcional.
I això passa perquè a Catalunya, les polítiques neoliberals han estat presents a la Sanitat, on sempre han primat els interessos economicistes i ideològics per sobre dels interessos sanitaris. Les retallades que la Generalitat ha vingut realitzant a la Sanitat Pública des de fa molts anys no han permès donar una bona resposta a una situació crítica com la que hem patit.

Una vegada més el personal sanitari malgrat la precarietat i les males condicions laborals han estat l’eina indispensable per compensar les retallades. També s’ha demostrat que la sanitat pública és l’única que funciona oferint la qualitat que mai pot oferir la sanitat privada. Per aquest motiu, es fa evident la defensa de la sanitat pública front a l’onada privatitzadora (dels 68 centres hospitalaris només 8 hospitals pertanyen a l’Institut Català de la Salut).

La Marea Blanca juntament amb els moviments socials han aconseguit aturar la Llei Aragonès, el copagament de l’euro per recepta, la cancel.lació del contracte amb Ferroser pel rastreig de la Covid, etc, així com, aconseguir la Llei d’Universalització de l’Assistència Sanitària, entre moltes altres demandes. Aquí també es demana als Ajuntaments que compleixin la llei d’empadronament perquè només d’aquesta manera es permet a les persones en situació administrativa irregular disposar de la targeta sanitària.

No podem permetre que Catalunya se situï a la cua de l’estat en finançament sanitari, igual que no podem permetre que l’Atenció Primària (els nostres ambulatoris) tinguin insuficiència financera i de recursos i no se’ls tracti des de les administracions amb el rigor que mereixen.

Tampoc podem permetre que la telemedicina arribi per quedar-se, volem visites presencials, no hem de substituir el vincle entre professional i pacient per una trucada. I tant de bo puguem gaudir de dentistes i psicòlegs públics per atendre la nostra salut mental.

Des d’En Comú Podem reclamem un nou sistema nacional de salut de gestió plenament pública i sense cabuda a l’ànim de lucre. I per aquest motiu recolzem les mobilitzacions que a la nostra ciutat es fan i es faran, si la situació ho permet, des de Santako Diu Prou cada últim dimecres del mes a les portes del CAP de Can Mariner per a reclamar com hem fet aquest mes de març la recuperació de les visites presencials, el 25% del pressupost sanitari a l’AP, més rapidesa en la vacunació i l’alliberament de les patents de les vacunes per arribar a tothom, així com, l’obertura de quiròfans a les tardes per reduir les llistes d’espera.

Maika Herrero és Consellera Nacional de Catalunya en Comú i forma part de l’Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Crònica del Ple Municipal de Març 2021 a Santa Coloma

Crònica del Ple Municipal de Març 2021 a Santa Coloma

Un dels fets més importants ocorreguts en el Ple Municipal d’ahir, encara que novament fos de manera telemàtica, va ser l’oportunitat d’escoltar en un mateix espai dues posicions que habitualment no coincideixen o no han coincidit a la vegada i poder confrontar una posició i una altra. Un fet que, a Santa Coloma, fora del Ple, no es dona perquè l’Equip de Govern es posiciona d’una banda i considera que la resta d’opinions no en son vàlides. Ens estem referint al debat que va tenir lloc ahir en torn de la moció que vam presentar a favor de la diversitat de gènere i per la igualtat de drets de les persones trans*. Una moció que vam presentar amb la intenció de ser una moció de suport a un col·lectiu tremendament estigmatitzat i que ha sofert al llarg de la història les pitjors conseqüències de la violència masclista i heteropatriarcal. Aquesta moció que va defensar la companya regidora Núria Larroya, treballada juntament amb ERC i a la que es va sumar Ciutadans, demostrant la capacitat per sumar forces polítiques diverses,  va ser replicada per una contra moció del PSC, presentada dues hores abans de començar el Ple, seguint una línia d’actuació de l’Equip de Govern a la que no ens acabem d’acostumar.

El debat va ser constructiu i intens. Van participar, Clara Palau en representació de Ca l’Enredus-Actuavallés; Eiden Marín en representació d’Entenem Santa Coloma LGTBI; i Tina Recio en representació d’I-vaginarium, que es van manifestar favorablement a la nostra moció. També van intervenir la Núria González de l’Escola AC i la Paula Fraga per part de l’Alianza contra el Borrado de las Mujeres. No entrarem a calificar les intervencions d’uns i d’altres, però està clar que, si l’Equip de Govern municipal es posiciona o comparteix les manifestacions que es van fer per part d’aquestes dues ponentes, el feminisme colomenc no es pot veure representat de manera completa. Finalment la contra moció presentada pel PSC es va aprovar, però el debat, les rèpliques i el to emprat per cada una de les parts, ens diu molt més que el resultat de la simple votació.

Aquest Ple Municipal va començar com ja fa mesos que passa, amb els nostres requeriments a l’Equip de Govern municipal perquè faci un estudi a llarg termini dels recursos humans que necessita l’Ajuntament. Son molts plens municipals ja amb modificacions de personal, rotació de personal laboral i des del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma pensem que és necessària una equiparació de personal funcionari i laboral, així com disposar de borses de treball actualitzades. Peticions que anem repetint ple rera ple.
Com també insistim, tal com va dir el nostre regidor Jesús Sánchez, en la municipalització del servei de neteja de les dependències municipals i edificis públics. I novament també, vam demanar la retirada de la representant municipal al Patronat de la Fundació de l’Esperit Sant tota vegada que no respon a les queixes de la ciutadania sobre la situació que es viu en aquest hospital. Si no serveix per a res, millor no participar com a mostra de malestar.

De la resta de punts del Ple, volem destacar el referent a la proposta d’aprovació provisional de la Modificació puntual del PGM per a l’obtenció d’habitatge Dotacional al Complex Oliveres. Creiem que, si es compleix el que recull el projecte, serà una bona fita per la ciutat, necessitada d’habitatge social i pel jovent. Pensem que, si no hi ha sorpreses d’última hora, serà un bon projecte pel barri.

En aquest Ple Municipal, es va presentar una moció a proposta de SOS Gent Gran – Marea Pensionista en sintonia amb les peticions de la COESPE per reclamar que es faci una auditoria dels comptes de la Seguretat Social per tal que la ciutadania tingui una imatge fidedigna de la situació de la Seguretat social a partir del coneixement precís del decisiu paper que ha jugat en la construcció de les institucions del nostre Estat del Benestar. La moció també demanava que les pensions revaloritzin d’acord amb l’IPC real i anual. La companya Emiliana Salinas va intervenir en el Ple per posar de manifest, tal i com fan cada dilluns a la Plaça de la Vila, la lluita de les pensionistes colomenques per defensar els seus drets i que vam votar favorablement.

Després va ser el torn de la moció que es va presentar per fer èmfasi en les conseqüències en salut mental que s’estan produint arran de la pandèmia i els seus efectes, especialment en la incidència en la taxa de suïcidis. Vam recolzar aquesta moció tornant a posar de manifest la necessitat de recursos en salut mental i revertir les retallades dels Governs de la Generalitat, tal i com va exposar el nostre company regidor Jonatan Fornés. La intervenció de la Maria Josefa Jiménez va posar de manifest la situació que pateixen les persones que viuen amb algun tipus de trastorn en aquests mesos. La situació és urgent i la moció va ser aprovada per unanimitat.

En quant a la moció per la millora de la Xarxa de Vigilància metropolitana de la contaminació atmosfèrica a l’AMB vam votar a favor tot fent constar que moltes de les peticions d’aquesta moció ja s’estan portant a terme. Tot i això, és necessari replantejar en ciutats com la nostra la medició i registre de la contaminació ambiental per tal de prendre mesures més contundents i millorar la vida de les colomenques.

Sobre la moció presentada en defensa de la preservació de l’ordre públic democràtic i en suport als Mossos d’Esquadra, ens vam abstenir. El nostre rebuig a qualsevol tipus de violència, que desacredita qualsevol mobilització, no ens impedeix apostar per una revisió dels models policials així com fer una reflexió sobre els diversos tipus de violència que podriem catalogar.

I per finalitzar vam presentar una moció per commemorar el 90é aniversari de la proclamació de la Segona República el 14 d’abril. La moció va ser aprovada amb els vots favorables del PSC i ERC. Una moció que vol recordar i fer memòria del que va significar la República però sobretot vol obrir la porta a decidir sobre el futur del model d’Estat una vegada que s’ha demostrat que la monarquia corrupta no pot representar un model digne per a una societat democràtica.

I amb els precs i preguntes va finalitzar un Ple que va posar de manifest que es pot debatre, es pot exposar punts de vista diferents i que es pot fer intercanvi d’idees per avançar. Seguim.

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
El preu de la desescalada

El preu de la desescalada

Sens dubte, la notícia, la sensació de la setmana, és la de tornar a tenir els bars oberts. Encara que les restriccions continuïn, que el toc de queda es mantingui i que la crida al teletreball sigui encara vigent, el fet de tenir els bars i restaurants, -a més dels gimnasos i espais culturals-, encara que sigui només amb un 30% de la seva ocupació a l’interior, suposa un impuls d’ànim i de represa d’una mica de normalitat en una societat que vivim en un estat d’alarma perenne. A Santa Coloma de Gramenet, a més, les notícies recents d’establiments que han hagut de tancar en els darrers dies, així com les dificultats que travessen d’altres, suposen un motiu de debat i de preocupació molt gran en amplis sectors de la ciutat.

I és que, a la nostra ciutat, petita en superfície, però amb una gran densitat de població, destaca el sector de l’hostaleria, el bar i el restaurant, com un espai de socialització molt important que trobem a faltar en aquests moments en què no podem sortir de casa o si sortim, ‘no sabem on anar’. El seu pes en l’economia local tampoc s’ha de menystenir, així com la projecció per Santa Coloma què significa aquest sector.

Però, en aquests moments d’emergència social, crida l’atenció que la mesura de la situació de la nostra societat giri entorn de si tenim els bars oberts o no, enfront de l’exigència primera d’uns serveis sanitaris forts i per extensió, d’uns serveis públics potents per fer front a les conseqüències de la pandèmia. Crida l’atenció que sigui el mateix Departament de Salut de la Generalitat qui ens avisi que la situació hospitalària no és bona, però que s’empren la desescalada igualment.

Sembla que en aquest partit entre economia i salut ha guanyat el Madrid. La Comunitat de Madrid, en concret, i la seva manera d’entomar aquesta pandèmia. És a dir, mantenir l’activitat econòmica assumint que l’evolució del virus i els contagis seguiran el seu curs i, sense augmentar recursos, ‘salvar’ les campanyes de Nadal així com la importància dels sectors de l’hostaleria i l’oci, amb uns carrers fent vida quasi normal.

Però, ens assalta una pregunta. Ens hem de resignar a assumir que tenim un Estat, unes administracions febles que, víctimes de les polítiques austericides i les retallades, no poden assumir les restriccions i els tancaments, les subvencions, els ERTOS, i les prestacions d’atur? Ens hem de resignar a què no s’augmenti el personal per atendre la Sanitat, l’Educació, l’atenció dels Serveis Socials? Hem d’assumir que som un país que no és el que ens havíem cregut?

Just en el moment en què tot això passa, són precisament els patriotes de banderita d’un i d’altre signe, qui aborden noves polèmiques de distracció, per tal de fer trontollar un Govern de coalició a Madrid on la presència d’Unidas Podemos no la poden suportar les dretes reaccionàries, o fer caure l’alcaldia de Barcelona on tampoc es pot suportar que la companya Ada Colau i el seu equip estigui destapant les vergonyes de gestió d’una Generalitat on no es governa, més aviat es juga una partida d’escacs amb les eleccions catalanes a la vista.

A Santa Coloma tot va bé. No podem dir una altra cosa després d’haver signat un Pacte per a la Reconstrucció el passat mes de juliol sense que haguem tornat a tenir notícies sobre l’estat en què es troben les mesures anunciades. Senyal que tot va com ha d’anar. I tampoc preguntarem gaire, no fos cas que enutgem l’Equip de Govern més del que ja ho està.

Així doncs, encarem aquesta gradual represa de la normalitat encara amb moltes incerteses. Amb un Govern de la Generalitat en descomposició. Esperant en l’àmbit estatal que els pressupostos generals de l’Estat s’aprovin i puguem disposar d’ingressos per enfortir en la mesura que es pugui una Administració afeblida i en molts casos no preparada per fer front una situació excepcional. Fet que paguen, com sempre, els més vulnerables. I Santa Coloma de Gramenet amb un govern municipal (PSC) sempre a la defensiva i que no troba la manera de fer valer la seva majoria absoluta per fer polítiques innovadores. La prova la tenim en la proposta de Pressupost municipal pel 2021, on el govern municipal (PSC) prioritza en polítiques de seguretat en un moment en què potser s’espera una altra cosa per la ciutat amb la renda més baixa de les 10 ciutats de l’AMB.

Des d’En Comú Podem Santa Coloma entenem que la situació de molts sectors econòmics i de capes senceres de la població mereix que les administracions fem un esforç i gastem en els pressupostos i en les ajudes per enfortir la salut i l’economia. Amb unes administracions públiques fortes, amb recursos, som capaces de sortir en defensa tant de la ciutadania en general com d’aquells sectors econòmics què es vegin afectats per les conseqüències de la pandèmia.

És per això que reclamem polítiques transformadores, emprar els recursos públics en modernitzar l’administració i ampliar la seva força, per ajudar i impulsar el benestar de totes.

Antonio Molina, és membre de l’Executiva d’En Comú Podem Santa Coloma i Conseller Nacional de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Covid-19 y su impacto en la mujer

Covid-19 y su impacto en la mujer.

Este texto está basado en el Informe Impacto de Género del Covid-19 realizado por el Instituto de la Mujer.

La pandemia que nos azota está afectando de manera diferente a mujeres y hombres en diversos aspectos como son por ejemplo: la sobrecarga del trabajo sanitario y servicios sociales; la centralidad de las tareas de cuidados; el hecho de que las mujeres sufrimos mayor precariedad y pobreza laboral y por tanto sufrimos más las consecuencias de esta situación; así como el aumento de las violencias machistas.

En contextos de confinamiento como el que vivimos, las mujeres que sufren violencia de género, las mujeres víctimas de trata y explotación sexual, así como las trabajadoras sexuales, constituyen colectivos especialmente vulnerables.

En el caso de las mujeres víctimas de violencia de género sus riesgos se agravan, ya que se ven forzadas a convivir con su agresor. En este sentido, la ONU ha realizado un llamamiento mundial para actuar frente al repunte de la violencia de género durante la pandemia y en situaciones de aislamiento.

Los datos recogidos a nivel estatal durante el periodo de confinamiento por la COVID-19 reflejan el aumento de las peticiones de ayuda por violencia de género.

La crisis generada por el Coronavirus ha situado a los cuidados en el centro y a las mujeres en la primera respuesta a la enfermedad. Esta crisis tiene además una dimensión social importante en el ámbito privado que actúa como amortiguador de aquella y que, nuevamente coloca a las mujeres al frente de la respuesta a la enfermedad, ya que son las que realizan la mayor parte del trabajo doméstico: el 70% de las tareas de cuidado recae en las mujeres.

Además, a las dificultades habituales de conciliación y falta de corresponsabilidad debe sumarse el cierre de los centros educativos, el teletrabajo y el confinamiento de la población en sus domicilios, provocando una sobrecarga de trabajo si no se ponen en marcha mecanismos de corresponsabilidad desde todos los ámbitos; administraciones, empresas y hogares. Especialmente afectadas son las familias monoparentales, ocho de cada diez encabezadas por mujeres.

Esta situación también está generando, en ocasiones, un aumento de la brecha digital de género, sobre todo en aquellos hogares más vulnerables con dificultades de acceso a internet y a dispositivos electrónicos que impiden el mantenimiento del empleo en un contexto en que el teletrabajo se muestra como una de las pocas vías para ello. Opción de la que no disponen las personas con empleos precarios o en la economía informal, muchas de las cuales son mujeres. El confinamiento de la población y la paralización de la actividad empresarial tendrán repercusiones negativas en el empleo de las mujeres. Las trabajadoras del hogar son uno de los colectivos a quien más afecta la crisis del coronavirus.

En conclusión, los condicionantes de género determinan la diferencia del impacto de la crisis en mujeres y hombres. El rol tradicional de cuidadoras asignado a las mujeres les otorga un grado de presencia en la respuesta a la enfermedad que debe ser tenido en cuenta en el abordaje de la crisis. Ignorar el impacto de género en las consecuencias económicas y sociales agravará las desigualdades.

Para evitarlo, las mujeres deben formar parte tanto de la respuesta directa como de la toma de decisiones, es decir no pueden ser solo quienes proporcionan salud global mientras los hombres lideran. Así se ha entendido al constituir el Comité Científico COVID-19, integrado por tres mujeres y tres hombres de reconocido prestigio profesional y técnico.

Clari Organvídez es responsable de Dones En Comú Podem (artículo basado en el informe de Impacto de Género del Covid-19 del Instituto de la Mujer)

 

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
Experiències primaverals en la sanitat pública

Experiències primaverals en la sanitat pública

 No conec prou bé l’evolució de la sanitat pública com per generalitzar. Simplement puc aportar un petit comentari personal, com a usuari de molts anys.

 Com que la meva malaltia no té relació amb el COV-19, era lògic que m’aplacessin una intervenció pendent. Cosa comprensible donada la força amb que s’estava estenent la pandèmia i la gran quantitat d’energies que calia mobilitzar per frenar-la.

 Ja se sap que no totes les malalties infeccioses són iguals, i que davant d’una cosa nova no hi ha experts en el tema ni solucions ràpides i no es pot fer altra cosa que anar fent proves fins trobar les mesures més adequades.

Realment, em trobava més pendent de resoldre els problemes de la situació de confinament i del seguiment de l’evolució global del coronavirus que de la urgència de la meva operació. Ja em conformava amb l’aplaçament i no em molestava gens que m’anul·lessin les visites prèvies. De cop em telefonen des de Can Ruti que tinc dia i hora assenyalat.

Això volia dir que, tot i la feinada de tractar centenars de casos de virus, existia un sector de l’Hospital desinfectat i em podien operar al cap de pocs dies. L’operació va ser plantejada buscant la forma més adequada a la malaltia concreta i al pacient, i va ser un èxit que posava de manifest una excel·lent feina professional. Ja passat a la 6ª planta em vaig trobar amb poca gent als passadissos i amb un ambient de feina tan competent i eficaç com no havia vist en tota la vida. Gent ben organitzada, la majoria dones, disposades a fer un treball de qualitat, que no estan per punyetes però saben cuidar els detalls importants, i fins i tot són comprensives i amables. Com exemple diré que a la nit, per no despertar-nos a tots, a vegades entrava la infermera amb una llanterna per solucionar qualsevol problema.

Torno a casa, restablint-me poc a poc. Havia de concretar una visita indispensable al CAP de Singuerlín. Pateixo perquè no sé a quin telèfon trucar i que poden estar comunicant tot el matí. Faig una prova i…Oh sorpresa, a la primera! M’atén una persona humana, que entén perfectament el que busco i em diu que passarà la nota al centre que em correspon i m’avisaran des d’allà. Doncs, oh miracle! No em va donar ni temps d’angoixar-me que ja m’estaven telefonant, amb el meu expedient obert allà al davant, donant-me a escollir les opcions d’horari.

Aquest mes d’abril ha estat tan intens que, a més de lamentar els morts i aplaudir l’abnegació de les treballadores i treballadors de la sanitat pública, tots hem tingut ocasió d’aprendre alguna cosa. Es veu que els hospitals funcionen millor si les famílies es limiten a aportar un sol representant per cada malalt, si s’extremen les mesures higièniques i es respecta el silenci, etc. Cadascú ha de complir la seva responsabilitat. El que m’ha semblat veure clar, l’alegria primaveral guanyada, és pensar que sí, que es pot millorar, que es poden revertir les retallades (i el mal rotllo que generen), que es poden canviar les estructures obsoletes, que es pot separar el gra de la palla i avançar cap una situació en què totes i tots col·laborem en la salut pública, no només com a beneficiaris, sinó també participant-hi amb una actitud responsable.

Josep Ramon Aragó, és activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Es parla de resiliència

Es parla de resiliència

Els diccionaris diuen que resiliència és la capacitat de recuperació d’una comunitat o d’un ecosistema després d’una pertorbació. No és estrany, doncs, que aquesta paraula s’apliqui a la situació actual de la població humana després de l’impacte del coronavirus.

Però, amb la paraula, no tenim més que una idea abstracta. A més, la capacitat de sortir-nos-en depèn del tipus de pertorbació: els virus no afecten les construccions, i els terratrèmols no modifiquen el funcionament de l’organisme.

El tema és complex, però, com que la societat humana consisteix en un conjunt de relacions que sorgeixen sobre la base econòmica, i aquesta base econòmica no és altra cosa que l’explotació dels recursos naturals, l’experiència històrica ens proporciona valuoses orientacions:
1) A l’Antic Testament s’explica que, si no estalviem en les èpoques d’abundància (les vaques grosses), quan arriben els temps de penúria (les vaques flaques) ho passarem malament. És un exemple de resiliència condicionada a una conducta previsora de la societat humana.
2) La tradició egípcia va tenir més llarga durada que la grega degut a la monotonia del ritme estacional de les avingudes del riu Nil, en una zona deltaica sense terratrèmols ni incendis. En canvi, l’alternança de diversos tipus de catàstrofes a la Hélade provocava que, de tant en tant, la civilització grega hagués de tornar a començar (està explicat al Timeu de Plató). Aquí tenim un exemple de com una causa externa com la geografia condiciona la resiliència d’una
societat.
3) La Història de les revolucions i les guerres ens ha deixat claríssim que els sistemes socials poden esclatar per contradiccions generades per causes internes i externes alhora, quan els conflictes s’aguditzen en cas de crisi econòmica. La capacitat de recuperació, en determinats casos, ha estat sorprenent, però, en general, els imperis acaben caient.
4) El domini de la natura per part de l’espècie humana no és complet (diria que no pot ser-ho, ja que som part de la natura) ni tan sols en l’època actual. No controlem els terratrèmols, ni els tsunamis, ni els virus.
5) Ens és difícil controlar-nos a nosaltres mateixos, tal com demostren els vessaments de sang inútils, el continuat malbaratament de recursos, les destruccions de ciutats i infraestructures, o accidents com el de Txernòbil o del Prestige, per posar uns pocs exemples. També cal dir que hi ha valuoses mostres d’autocontrol, com els tractats internacionals que han funcionat, el control de natalitat a la Xina, etc.

Com en el cas de Santa Bàrbara, ens recordem de la Resiliència quan trona. Deixant de banda els components externs, que fan que la resiliència depengui de la sort, anem a veure si som capaços de corregir els defectes crònics que ens aboquen a nous desastres. Cal que ens dotem d’una estratègia a llarg termini per prevenir-los i superar-los.

Tal com entenc l’Ecosocialisme, es tracta d’aprofundir i consolidar dos tipus de pactes:
– Pacte entre els humans sobre la natura per ajustar-nos a un model respectuós.
– Pacte de col·laboració entre persones i països per actuar de forma pacífica, democràtica,
justa, eficaç, coordinada i sostenible.

Fa més de quaranta anys que es defensen propostes ecosocialistes. En aquest sentit caben les aportacions de tota mena. Per exemple, proposo abandonar el culte a l’eficiència en l’aspecte que té de subproducte de la competitivitat capitalista, i substituir-lo per la cultura de treballar i ser feliços.

Crec que un dels factors de la resiliència és treballar amb un marge, afavorint la creativitat i permetent les redundàncies (tal com fa la natura). Això té molt a veure amb el repartiment del treball, la valoració de totes les formes de treball, la reducció de la mobilitat, la reorganització territorial i la diversificació de les economies. Un altre aspecte seria l’eliminació de factors de risc perillosos com les armes i centrals nuclears, i la reducció dràstica dels pressupostos d’armament per dedicar més diners a les despeses socials. I el millorament de l’ONU, cosa que també fa anys que se’n parla. No seria més lògic, en la situació actual, per exemple, substituir França per la Comunitat Europea i substituir Anglaterra per l’Índia, com a membres permanents del Consell de Seguretat, i alhora establir que pel dret a vetar siguin necessaris tres en lloc d’un? Com sempre passa, si no hi ha una transformació gradual, hi haurà un daltabaix, però canviar, canviarà.

Josep Ramon Aragó, abril de 2020.

Josep Ramon Aragó es activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú.

Posted by in Articles, Sin categoría
Santa Coloma Solidària

Santa Coloma Solidària

Estem vivint uns moments complicats, la situació de confinament actual per tal de frenar el Coronavirus ens obliga a donar el millor que tenim per ajudar a la resta. I la millor manera de fer-ho és quedant-nos a casa, cuidant-nos i cuidant als demés.

Avui més que mai, necessitem estendre la mà i donar suport a totes les mesures establertes per tal de garantir la cura de la gent. És cert que es podran fer les coses millor o pitjor, però ara no és el moment de batallar això, és el moment de treballar plegades per tal de fer front a aquesta pandèmia, doncs només si col·laborem unides, ens en sortirem!

Santa Coloma sempre ha estat una ciutat solidària, ho demostra des de fa anys i també en aquests moments, per exemple organitzant grups i xarxes on la gent fa de voluntària per portar el que necessita a qui no pot sortir de casa a fer la compra; veïns i veïnes que deixen un paper al portal de l’edifici oferint-se per qualsevol cosa que necessitin; obrint la wifi per tal que els i les joves i la infància tinguin accés garantit a la xarxa per tal de fer tasques educatives; persones que busquen pels armaris roba o el que faci falta per tal de fer material sanitari i fer-ho arribar allà on es necessita com farmàcies, residències… aquesta és la Santa Coloma que t’enamora, una ciutat que cuida lo millor que té, que és la seva gent.

Portem més de tres setmanes a casa només sortint per allò indispensable, ho estem fent molt bé. Totes sabem que és una situació que ens sobrepassa, però hem de continuar prestant atenció a allò que ens recomanen des del Govern. Potser ara venen els moments més complicats on la nostra situació anímica pot minvar, per això és important que parleu amb la gent, amb les vostres amistats, famílies… és important que expliquem com ens sentim i què ens passa, perquè els maldecaps si els compartim són més lleugers.

I per últim, moltes gràcies a totes aquelles treballadores que continuen fent la seva feina per cobrir les necessitats de totes. I sobretot  gràcies al professional sanitari i al personal (treballadores i educadores socials, auxiliars…) de centres de gent gran, centres de menors, de dones maltractades... MOLTES GRÀCIES! Demostreu que sou un pilar fonamental per a la nostra societat!

Jonatan Fornés, Regidor d’En Comú Podem Santa Coloma i Portaveu d’En Comú Guanyem a la Diputació de Barcelona

Posted by in Articles, Sin categoría
Nos falla la percepción

Nos falla la percepción

Hacia el año 430 antes de Cristo una terrible epidemia de peste asoló la civilizada Atenas. Tucídides describe cómo los médicos se encontraron en un principio totalmente impotentes frente a ella, debido a que ignoraban su naturaleza, y la mortandad fue en realidad más considerable entre ellos, pues eran los que más se exponían al contagio.

No nos parece tan lejano el tema, a la luz de la situación actual con el coronavirus. La diferencia es que, si bien tenemos una cierta idea científica sobre la naturaleza del virus, nos faltan mecanismos para identificarlo fácilmente. No vemos donde está. Únicamente disponemos de unos pocos tests que no cubren la demanda, y claro, también de los síntomas que aparecen en las personas que han caído enfermas.

No podemos reprochar a nuestra excelente vista humana que no perciba algo con un diámetro de una diezmilésima de milímetro. Acaso, si de algo estamos faltos, es de un buen olfato. Un perro puede distinguir un olor a cien metros y algunos insectos afinan todavía más con sus antenas. No hay más remedio que inventar un aparato que identifique virus a distancia. Nos sobra tecnología para ello.

Porque, lo de las precauciones entre personas a un metro o dos, son sin duda buenos consejos pero no están dirigidas directamente al virus. Se trata de la distancia que pueden recorrer las pequeñas gotitas producidas por la tos o el estornudo. Pero es que en una gotita de éstas caben hasta ¡un millón de virus! Hay que tener en cuenta que estos virus, tomados separadamente, pueden ser transportados por el aire y recorrer kilómetros, tal como ocurre con el polvo del Sahara que nos trae el viento del Sur. Considerando este tipo de movilidad de las partículas, puede darse el caso que nos hallemos en un espacio repleto de virus y no nos demos cuenta hasta que hayamos incorporado la cantidad suficiente de ellos para enfermar. Como en el aire los virus no se reproducen, para evitarlos es preferible situarse en un espacio abierto, donde las partículas de los virus se disipan y donde, además, actúan los rayos ultravioletas del Sol esterilizando el ambiente de forma natural.

No sirve encerrarnos en casa si no tenemos la seguridad de que está limpia de virus. De hecho, las principales concentraciones de virus se dan en sitios cerrados como hospitales y residencias. El meollo de las medidas de confinamiento consiste en que no van dirigidas contra el virus, como sería el caso de una medicina, sino que van dirigidas contra el contacto humano, por el peligro de contagio. Con estas medidas evitamos el contacto en la calle y lo favorecemos en casa, donde se hace necesario un mecanismo de identificación de virus seguro y rápido.

Josep Ramon Aragó, 2 de abril de 2020

Posted by in Articles, Sin categoría