sanitat

Crònica del Ple Municipal d’octubre de 2021

Crònica del Ple Municipal d’octubre de 2021

El Ple Municipal del mes d’octubre serà, si no hi ha novetats, l’últim en format telemàtic que viurem d’ençà que les condicions provocades per la pandèmia van instaurar aquesta manera de celebrar els plens el març del 2020. Els plens telemàtics ens han portat moments de tot tipus i han fomentat un tipus de debat potser més reglat, però no menys intens. I en l’últim ple telemàtic es va poder sentir que la distància no va en detriment de la intensitat en el debat, precisament amb un tema què té molt a veure amb les conseqüències de la pandèmia.

Des de fa molts mesos, agreujat amb les terribles conseqüències de la pandèmia a la nostra ciutat, des d’En Comú Podem hem mostrat la nostra preocupació per la situació de les treballadores dels Serveis Socials de la nostra ciutat. Ja abans de l’arribada de la pandèmia vam manifestar que era necessari replantejar aquest servei donades la rotació de personal, les condicions de feina, el nombre d’integrants, fets que amb la pandèmia es van multiplicar. Però, des de l’Equip de Govern, aquests temes no han estat mai considerats amb la suficient rigurositat. Fins fa unes poques setmanes, quan les treballadores van reunir-se en assemblea i van redactar un manifest, fet que va provocar la reacció de l’Equip de Govern, anunciant un programa de reforç.

La presència del decret amb aquestes mesures, considerades insuficients per part de les treballadores que van demanar la paraula en el Ple Municipal, junt amb la presentació d’una moció per la nostra part per demanar l’aprovació d’un nou contracte programa 2022-2025 i millora dels serveis socials municipals, van esdevenir així protagonistes d’un Ple on es va posar de manifest les dificultats de l’Equip de Govern per encaixar la crítica i per entendre el paper de l’oposició.

Una concentració de treballadores a la porta de l’Ajuntament a la Plaça de la Vila, va acompanyar el començament del Ple Municipal, reclamant millores en les condicions de feina. La presentació de la nostra moció, que ja s’havia presentat en d’altres municipis per part de la nostra organització, però a la que nosaltres vam afegir les circumstàncies per les que passen les treballadores a Santa Coloma, no va ser ben rebuda per l’Equip de Govern que va presentar una esmena a la totalitat basada en la moció però referències a la nostra ciutat i únicament reclamant a la Generalitat compromisos en la matèria. Com ja hem dit, fa molts mesos que el tema dels Serveis Socials a Santa Coloma està sobre la taula i cal un debat profund sobre el model de gestió i les condicions de treball de les professionals, tal i com va manifestar el nostre regidor Jesús Sánchez. I vam pensar que era lògic aterrar la moció a la nostra ciutat, cosa que no va ser ben encaixada per l’Equip de Govern socialista. El tens debat posterior sobre el paper del govern i l’oposició, va esquitxar la problemàtica principal, els Serveis Socials a la ciutat, en un moment en que es necessita tenir un departament fort, cohesionat, motivat. Finalment l’esmena va ser aprovada.

Al Ple Municipal també es va tractar el nou ordenament del cartipàs municipal desprès del desgraciat traspàs del tinent d’alcaldessa Pedro Cano. Vam manifestar que aquest model organitzatiu no és el nostre i que l’Equip de Govern fa més gran la bola dels nomenaments que porta arrossegant des de fa dos anys.

Sobre la modificació puntual del PGM que permet l’obtenció d’habitable assequible a partir de la conversió de locals comercials, vam votar a favor sempre que es garantitzi que aquests acompleixen els requisits habitabilitat. Però, ens vam abstenir en el punt d’aprovació provisional del projecte de modificació puntual del tram del Passeig Salzereda entre el carrer Baró i l’avinguda Pallaressa. Ens trobem amb un projecte que s’hauria d’haver inclós en el projecte total de remodelació del Passeig Salzereda i pensem a més que s’hauria de comptar més amb els veïns i veïnes del barri del riu Nord.

En quant a l’aprovació provisional de les Ordenances Fiscals vam avançar que farem al·legacions i que estaran en consonància amb la nostra idea d’una tarificació social que tingui en compte el nivell de renda de les colomenques.

Pel que fa a les mocions, vam presentar una moció per l’acollida dels migrants afganesos i afganeses i pels Drets Humans a l’Afganistan. Com va dir la companya Nuri Larroya, la situació que es viu a l’Afganistan una vegada han tornat al poder els talibans ens conmina a actuar i no mirar a un altre costat. Els drets sobretot de dones i infants estan en greu perill i totes, per solidaritat internacionalista, hem de continuar posant els drets humans per sobre dels interessos econòmics que poden haver-hi a la zona. Aquesta moció va comptar amb la intervenció de Bashir Eskandari, de l’Asociación Afganos y Catalanes, que va explicar quina és la situació què s’està vivint ara mateix a l’Afganistan i la repressió que comença a sorgir.

Davant la moció de suport a les activitats del Correllengua, vam mostrar el nostre suport com sempre, incidint en la importància de transmetre el català com una llengua útil i de totes, sigui quina sigui la nostra procedència o el nostre posicionament polític. Per a continuar creixent, el català ha de seguir avançant en el territori i també fora, com va dir la nostra regidora Raquel Cuesta.

Pel que fa a la moció pel traspàs de Rodalies, vam votar a favor ja que és una de les nostres reivindicacions. Coincidint amb l’any del ferrocarril des d’En Comú Podem pensem a més que Catalunya ha de ser un país de trens i amb els nous pressupostos generals de l’Estat estem convençudes que aconseguirem que això sigui realitat. Ens van sorprendre, tot s’ha de dir, les argumentacions del PSC i Ciutadans sobre la idoneïtat de la moció ja que a Santa Coloma no hi ha estació de Rodalies, quan moltes colomenques utilitzen aquest mitjà de transport per anar a treballar o a estudiar. Incomprensible.

Ens fam sumar a la moció que va presentar Santako Diu Prou per la Sanitat Pública. Si en la moció anterior es reclamava que una competència com Rodalies passés a la Generalitat, en aquesta ocasió es tractava de assenyalar cóm la Generalitat no aposta pel servei públic i de qualitat i no atén les reivindicacions de la ciutadania. Tot i que la moció va ser aprovada per unanimitat, les diferències de criteri entre les diferents forces polítiques són evidents. Però, nosaltres continuarem defensant la Sanitat Pública als carrers com sempre.

I així va concloure l’últim Ple Municipal telemàtic. El pròxim tornarà la presencialitat i les colomenques podran, esperem, novament escoltar i veure els seus representants polítics en viu.

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
Escoltar a peu de carrer, aportar solucions

Escoltar a peu de carrer, aportar solucions

Utilitzar l’espai públic per parlar de lo públic. Parlar de les necessitats, les carències i les propostes de futur sobre els drets i les necessitats bàsiques de les persones. I no estem parlant de les típiques carpes dels partits polítics, sinó del que estan fent les nostres veïnes i veïns.

Les assemblees de la Favgram sobre els tancaments d’oficines bancàries i els preus abusius de les factures de la llum. La PAHV parlant del greu problema d’habitatge i la lacra dels desnonaments. La Plataforma de Serra de Marina i Can Zam preparant mobilitzacions per tenir el parc verd i frondòs que ens mereixem. Concentracions davant dels CAPs per la lluita de l’atenció primària amb Santako Diu Prou. El dilluns a la plaça de la Vila on la Marea Pensionista reclama pensions dignes governi qui governi. El primer dimarts de mes on Artemis crida en contra de la violència masclista. Tots aquests són exemples de reivindicacions a peu de carrer on cal escoltar a la gent i compartir les reivindicacions de les veïnes i veïns de la nostra ciutat.

Les colomenques i colomencs tenen molt a dir i a explicar. L’escolta activa s’ha de practicar. Escoltar per entendre l’altre no sempre és fàcil però amb una bona escolta activa ens permet arribar al fons dels problemes i buscar solucions consensuades. Quan participem d’aquestes mobilitzacions veiem els problemes del dia a dia que més preocupen. És llavors on té sentit treballar les possibles solucions què, com a gent comuna que som, ens proposem treballar des d’En Comú Podem.

Perquè hi ha solucions possibles i valentes. Una gran metrópoli com Barcelona que te un operador energètic municipal, les mesures sobre l’habitatge pensades per a les persones i no per als grans tenidors, renaturalitzar la ciutat amb zones verdes, oferir un dentista municipal asequible, … Si és possible en una gran metrópoli també ho potser a la nostra ciutat.

Perquè els drets de totes, es defensen al carrer. Tornem als carrers.

Núria Larroya és regidora del Grup Municipal d’En Comú Podem a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Posted by in Articles, Sin categoría
Enfortir l’Atenció Primària

Enfortir l’Atenció Primària

Article publicat a l’Ajuntament Informa de Juliol 2021

El passat 30 de juny veïnes i veïns de Santa Coloma es van mobilitzar per defensar l’Atenció Primària, reclamant la reobertura dels CAPs i dels consultoris locals. Tot el territori es va unir sota el lema “Més que mai Sanitat Pública” on s’instava al Govern de la Generalitat al compliment de deu punts bàsics per una atenció primària digna. I és que cal transformar els aplaudiments del confinament en recursos cap a la nostra sanitat pública i que els professionals de la salut puguin atendre amb millors condicions la ciutadania.

L’enfortiment de l’Atenció Primària no ha de dependre només de la professionalitat de sanitàries i sociosanitàries, que l’han demostrat i la demostren amb escreix, ha de garantir eines efectives desde tots els àmbits i coordinades en tots els serveis sanitaris. Es necessita un nou pacte sanitari on s’inclogui la part ecòmica, infraestructures, millora de les condicions i recursos per als i les professionals de la salut, coordinant els serveis de salut amb serveis socials.

Cal preservar el valor de la relació personal entre pacient i el professional sanitari i no delegar-ho a les consultes telefòniques o telemàtiques, cal restablir l’activitat sanitària amb recursos. No podem obviar a la gent gran, a ciutadanes amb enfermetats cròniques que necessiten una especial atenció, així com el valor de la presencialitat per evitar obrir una ‘bretxa digital’ en l’atenció sanitària. No podem posar pedaços, cal exigir un Sistema Públic de Salut de qualitat, equitatiu i resolutiu.

Per acabar, volem expressar el nostre condol per la mort del regidor Pedro Cano i enviar una forta abraçada a la seva família i amics.

Núria Larroya és Presidenta del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
La Salut Mental, una prioritat

La Salut Mental, una prioritat

La salut, en un sentit ampli, no és només la carència de malaltia sinó un cert equilibri en el benestar físic, mental, emocional, social, mediambiental a la nostra vida diària. Dins del concepte de salut, la salut mental sempre ha estat la més oblidada.

L’absència d’un trastorn mental reconegut tampoc és un indicador per comptar amb una bona salut mental, ja que la salut mental implica quelcom més ampli: el nostre estil de vida, la nostra biologia, el medi ambient, el sistema sanitari, els aspectes psicosocials i socioculturals, etc. Totes aquestes circumstàncies són susceptibles d’afectar a les nostres capacitats cognitives, emocionals, etc., que derivin en un deteriorament mental o bé en una situació de crisi del nostre estat mental.

Arran de la pandèmia s’ha evidenciat la importància de gaudir d’un bon estat de salut mental i també de les seqüeles que ha ocasionat a aquelles persones que per diferents motius (soledat, manca de seguiment mèdic, pobresa, precarietat, etc.) han vist agreujada la seva situació.

A nivell estatal, Unidas Podemos ha presentat la Ley de Salud Mental i espera obtenir el suport del Ministerio de Sanidad i d’altres forçes parlamentàries per dur-la a terme. La ràtio de professionals a Espanya és de 6 psicòlegs i 10 psiquiatres per cada 100.000 habitants, molt allunyada de la ràtio europea, el que fa que les llistes d’espera siguin molt llargues. Està clar que per dotar de més professionals fa falta més finançament a la sanitat pública.

Aquesta llei també actuarà a l’àmbit laboral on es desencadenen molts problemes de salut mental, fruit de les situacions que es donen a la feina i dels riscos psicosocials que tan poc es valoren.

A nivell autonòmic, també s’ha anunciat que el Govern de la Generalitat vol posar en marxa un Pla integral de salut mental i emocional. Es complirà amb la ràtio i per fi deixarà de ser un recurs privat només per les persones que poden costejar-lo?

L’impacte de la pandèmia en la salut mental, especialment dels infants, adolescents i joves durant el 2020 es va incrementar en el cas dels trastorns d’ansietat i de depressió i d’altres trastorns mentals. En el cas dels trastorns de conducta alimentària hi hagut també un increment, així com en les temptatives de suïcidi que han pujat enormement respecte a l’any anterior.

A nivell local, a Barcelona el govern d’Ada Colau es va posar ràpidament en marxa per crear un Pla de Xoc de Salut Mental i ha creat una nova eina per la prevenció del suïcidi amb un telèfon gratuït (900 92 55 55) que ja ha atès a més de 200 persones.

A les escoles i instituts hi ha molts joves i infants sense diagnòstic, sense dictamen, sense recursos. De qui és la responsabilitat? Del Departament d’Educació, del Departament de Salut, del CSMIJ, de l’EAP, dels Serveis Socials, o de ningú?

Calen més recursos de rehabilitació comunitària i més accions encaminades a la millora de la salut mental, les dades ho demostren i també ho demanen en primera persona els col.lectius amb trastorns mentals, com per exemple a la nostra ciutat, a través del PAM, es va demanar la creació d’habitatges tutelats pel col.lectiu. La lluita de col.lectius, com SOS Gent Gran, ha permès la construcció dels pisos per a gent gran a la nostra ciutat, esperem que la voluntat política del nostre Ajuntament també permeti a la llarga aquesta nova demanda.

A nivell polític i des de totes les administracions, la salut mental ha de ser una estratègia de treball transversal, prioritària i englobada a totes les àrees ocupació, educació, salut. Es tracta de trencar amb l’estigma i visibilitzar els trastorns mentals o el patiment emocional presents a la nostra vida quotidiana i donar sortides a les diferents situacions i no anar fent nyaps que no serveixen de res. Descuidar els aspectes mentals i emocionals de les persones és construir una societat emmalaltida.

Maika Herrero forma part del Consell Nacional de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Cuidar la sanitat pública

Cuidar la sanitat pública

Hem parlat moltes vegades des d’En Comú Podem Santa Coloma, i no ens cansarem de dir-ho, de l’immens esforç del personal sanitari que amb una professionalitat digne del més gran dels reconeixements estan duent a terme una feina titànica en aquests temps de pandèmia. Durant els moments més durs del confinament, moltes persones van veure posposades proves mèdiques no essencials per tal que tot el personal sanitari pogués atendre a l’emergència sanitària que patiem i que ningú preveia l’abast.

Uns esforços necessaris per tal de fer front a una situació totalment desconeguda. Però un any després el personal sanitari continua necessitant de polítiques valentes on la sanitat pública catalana sigui capdavantera i oferir les millors condicions per exercir la seva professió sense haver d’apel·lar a la seva bona voluntat. Esperem que en aquest període que encetem, amb un nou Govern de la Generalitat, hagi una aposta clara per la sanitat pública.

Cal cuidar tant a les professionals com a les usuàries ja que moltes d’elles a dia d’avui no poden disposar immediatament de segons quins serveis degut a un sistema encara saturat i retallat.
Els temps d’espera de proves i intervencions quirúrgiques cal escurçar-los ràpidament i dotar a tots els hospitals dels materials i eines necessàries.

Cuidar de la nostra sanitat pública ha de ser una de les accions principals de Govern, deixant enrere la lògica privatitzadora que veu en la sanitat una manera de fer negoci i no un dret de la població. Estarem atentes que una de les coses essencials i que és pilar fonamental del nostre Estat del Benestar sigui cuidada com es mereix.

Article publicat a l’Ajuntament Informa de Maig del 2021

Núria Larroya és regidora del Grup Municipal d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Sanitat Pública forta i de qualitat

Sanitat Pública forta i de qualitat

Ja fa un any que el terrabastall que ha suposat la pandèmia de la Covid ens va canviar la vida i des d’aleshores s’han fet més que evidents els problemes de la sanitat pública per poder fer hi front a una situació tan excepcional.
I això passa perquè a Catalunya, les polítiques neoliberals han estat presents a la Sanitat, on sempre han primat els interessos economicistes i ideològics per sobre dels interessos sanitaris. Les retallades que la Generalitat ha vingut realitzant a la Sanitat Pública des de fa molts anys no han permès donar una bona resposta a una situació crítica com la que hem patit.

Una vegada més el personal sanitari malgrat la precarietat i les males condicions laborals han estat l’eina indispensable per compensar les retallades. També s’ha demostrat que la sanitat pública és l’única que funciona oferint la qualitat que mai pot oferir la sanitat privada. Per aquest motiu, es fa evident la defensa de la sanitat pública front a l’onada privatitzadora (dels 68 centres hospitalaris només 8 hospitals pertanyen a l’Institut Català de la Salut).

La Marea Blanca juntament amb els moviments socials han aconseguit aturar la Llei Aragonès, el copagament de l’euro per recepta, la cancel.lació del contracte amb Ferroser pel rastreig de la Covid, etc, així com, aconseguir la Llei d’Universalització de l’Assistència Sanitària, entre moltes altres demandes. Aquí també es demana als Ajuntaments que compleixin la llei d’empadronament perquè només d’aquesta manera es permet a les persones en situació administrativa irregular disposar de la targeta sanitària.

No podem permetre que Catalunya se situï a la cua de l’estat en finançament sanitari, igual que no podem permetre que l’Atenció Primària (els nostres ambulatoris) tinguin insuficiència financera i de recursos i no se’ls tracti des de les administracions amb el rigor que mereixen.

Tampoc podem permetre que la telemedicina arribi per quedar-se, volem visites presencials, no hem de substituir el vincle entre professional i pacient per una trucada. I tant de bo puguem gaudir de dentistes i psicòlegs públics per atendre la nostra salut mental.

Des d’En Comú Podem reclamem un nou sistema nacional de salut de gestió plenament pública i sense cabuda a l’ànim de lucre. I per aquest motiu recolzem les mobilitzacions que a la nostra ciutat es fan i es faran, si la situació ho permet, des de Santako Diu Prou cada últim dimecres del mes a les portes del CAP de Can Mariner per a reclamar com hem fet aquest mes de març la recuperació de les visites presencials, el 25% del pressupost sanitari a l’AP, més rapidesa en la vacunació i l’alliberament de les patents de les vacunes per arribar a tothom, així com, l’obertura de quiròfans a les tardes per reduir les llistes d’espera.

Maika Herrero és Consellera Nacional de Catalunya en Comú i forma part de l’Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Crònica del Ple Municipal de Novembre 2020

Crònica del Ple Municipal de Novembre 2020

El Ple Municipal telemàtic d’aquest mes de novembre costarà d’oblidar després d’escoltar les paraules del jove sahraui que va intervenir per explicar la situació què es viu al Sàhara Occidental en els últims dies. L’escalada bélica iniciada pel Regne de Marroc és un nou cop a les esperances dels saharauis d’aconseguir exercir el seu dret a l’autodeterminació i celebrar el referèndum què tant se’ls va prometre i que mai arriba. Per això, vam presentar una moció en suport al poble saharauí, que va ser aprovada amb l’única abstenció de Ciutadans, i què tal i com va explicar el nostre regidor Jonatan Fornés, vol posar la vida al centre de la política, tant de Santa Coloma com d’arreu.

Les paraules del jove Saharaui, reflexant la desesperança i l’abandó per part dels governs cap a la seva situació, varen ser un dels moments emotius d’un Ple on novament van ser protagonistes les reivindicacions entorn a la situació creada per la pandèmia. Així, vam presentar una moció per la Sanitat Pública, treballada conjuntament per part de la Marea Pensionista/SOS Gent Gran, Santako diu Prou i la Marea Colomense, per assenyalar l’estat en què es troba la Sanitat a Catalunya i reclamar a l’administració què es reforci el sistema d’Atenció Primària, què tornin a obrir els CAPS, que s’augmenti el personal i es valori degudament la seva feina, i, en definitiva, què la Sanitat Pública surti d’aquesta pandèmia amb els recursos suficients ja no per fer front a una situació com la que vivim, si no, per cobrir les necessitats de la població en qualsevol circumstància. Les intervencions de la Coordinadora de Dones i de la Favgram van anar en aquest sentit, també. I és per això, com va recordar el nostre portaveu Jesús Sànchez, què vam presentar en el Ple Municipal anterior una moció per impulsar el Pacte Nacional per la Sanitat Pública. La moció va ser aprovada per unanimitat.

El Ple Municipal va començar, com ho fa habitualment, amb la lectura i aprovació dels Decrets, en aquest cas centrats en nomenaments de funcionaris interines. Novament vam reclamar una borsa de treball municipal i un pla d’actuació per tal de poder cobrir les baixes que es van succeint i poder així oferir el millor servei a la població colomenca.

Pel que fa al punt relatiu a l’aprovació de les bases i de la convocatòria per a la provisió de tres places i llocs de treball de personal directiu, vam votar en contra, argumentant novament que no compartint el model gerencial de l’Equip de Govern per organitzar el funcionament de l’Ajuntament, i tampoc estem convençudes de que aquest procés no sigui només una manera d’homologar el pas de càrrecs de confiança a personal directiu.

En el punt relatiu a l’aprovació del pla anual de contractació per l’exercici pressupostari 2021 vam votar una abstenció en semblar-nos que no compartim les actuacions què preveu l’Equip de Govern ni què aquestes contractes no es vinculin al compliment mínim de la guia de clàusules socials aprovat pel propi Ajuntament i què no s’aplica com es tindria que aplicar.

Vam reclamar en aquest Ple Municipal una altra vegada la municipalització del servei de neteja dels edificis, dependències municipals i centres docents públics de Santa Coloma, davant la nova proposta d’adjudicació del contracte de serveis. Pensem què amb la municipalització garantim els drets laborals de les treballadores, estalviem costos i ens estalviem que les empreses es facin enrere en donar el servei una vegada que ‘s’assabenten’ de les millores laborals a les que tenen dret les treballadores, com ha estat el cas.

Una vegada vist l’informe del Secretari i confiant en què l’Equip de Govern serà fidel al què aprovem, van donar el nostre vot afirmatiu a la modificació puntual del PGM per a l’obtenció d’habitatge dotacional al Complex Oliveres. Esperem què l’Equip de Govern aposti per l’habitatge en règim de lloguer social i que no es malbaratin els espais municipals com sol ocórrer al nostre municipi.

Una vegada més vam reclamar què es finalitzi la construcció del Nou Institut a Santa Coloma i per tant vam votar a favor de la declaració d’especial interès d’aquesta obra. S’ha d’acabar amb la incertesa i el malestar de les famílies què estan esperant que la Generalitat posi fil a l’agulla.

La situació que patim actualment amb les conseqüències de la COVID-19, fa més necessari que mai que ens dotem de recursos per donar respostes a les necessitats emergents de la ciutadania, afectada per un gran increment de la precarietat en molts segments del nostre veïnatge. És per això, que ens vam abstenir en la modificació del contracte administratiu especial per a la recollida de residus de fracció de rebuig i neteja viària del municipi. Ara necessitem, per tranquilitat i per la pròpia dignitat de la ciutat, tenir carrers i espais nets i no degradats, cuidar allò que és de totes i posar el màxim de recursos en aquest tema.

A continuació es va donar pas a la lectura de tres Declaracions Institucionals. Una primera amb motiu del Dia Internacional contra la Violència contra les Dones, celebrat el passat 25 de novembre, refermant el compromís del consistori en l’eliminació de totes les classes de violència, les què semblen més visibles i les que no prenem en consideració. Totes.

Una altra Declaració Institucional va ser la que es va llegir amb motiu del Dia Internacional i Europeu de les persones amb discapacitat, que es celebrarà el dia 3 de Desembre. I per últim la Declaració Institucional que declara Santa Coloma de Gramenet Ciutat amiga de la Infància.

Junt a les citades mocions en suport a la població del Sàhara Occidental i per la Sanitat Pública es van presentar d’altres. La moció presentada per ERC i a la que es va sumar PSC per aturar els desnonaments, i que vam votar a favor, es troba en la línia de les passes iniciades pel Govern de coalició de PSOE i Unides Podem per aturar els desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat i què pròximament veurem en forma de decret llei. Un gran pas endavant per protegir els drets de qui està patint els efectes de la pandèmia i les seves conseqüències, i què sabem que sense l’impuls de les nostres companyes d’En Comú Podem al Congrés dels Diputats així com de les entitats socials, no seria possible. Aquesta moció va comptar precisament amb la intervenció de la PAHV Gramenet, tant en suport de la moció com per recordar els problemes amb els desnonament què es pateixen setmanalment a Santa Coloma.

Vam votar a favor, com sempre, de la moció presentada en suport de les accions previstes al Correllengua per impulsar l’ús de la llengua catalana. I vam votar en contra de la moció presentada per Ciutadans, novament preocupada en utilitzar l’enfrontament amb el tema de la llengua per la seva supervivència política. I és què, tal i com va dir la companya regidora Núria Larroya, hem de deixar d’utilitzar la llengua per fer política.

I així vam acomiadar un Ple. Un ple especial on podem ressenyar què, si d’altres vegades hem assenyalat l’excés d’intervencionisme tant de l’alcaldessa com de les tinències d’alcaldia, avui vam passar a l’extrem contrari, sense escoltar cap intervención i cap resposta.

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
Responsabilitat social i confinament

Responsabilitat social i confinament

Sembla que els ànims estan més alts durant aquests dies i que la primavera està portant nous aires d’il.lusió i optimisme a aquesta situació de confinament que ja veu l’inici de la seva fi…

Aquests dies de confinament m’han permès poder participar en diferents iniciatives solidàries o de cert activisme social, a part de teletreballar…

Jo volia parlar-vos d’aquestes iniciatives solidàries o accions d’activisme, sense confondre solidaritat amb voluntariat, jo entenc la solidaritat com la responsabilitat social vers els altres i que a vegades no es correspon amb la neutralitat que pot tenir el voluntariat, això fa que en ocasions hi hagi gent que vulgui treure profit d’aquestes causes.

Aclarit això, la virtualitat a les xarxes ha permès que sorgissin iniciatives de diferent índole a la ciutat, des dels músics locals que han fet festivals i música en directe a diferents iniciatives solidàries com la Xarxa Solidària Gramenet, Xarxa Colze a Colze del Raval, Tuseros Solidarios, o altres entitats que ens han ofert debats i manifestacions virtuals, recollides d’aliments, etc… Tot això, han estat mostres de que estem a una ciutat viva amb molt de potencial.

Participant en alguna d’aquestes iniciatives he pogut copsar la vulnerabilitat de moltes famílies de la nostra ciutat, que malauradament i amb molta probabilitat el desconfinament agreujarà encara més les situacions d’urgència habitacional, alimentària i social que estan patint. Aquests fets constaten la urgència d’un Pla Local d’Emergència Social.

La meva participació col.laborant també de forma virtual amb la Marea Blanca des de Santako diu Prou, recolzant l’esclariment de les responsabilitats vers la situació a les residències d’avis i de la crisi sanitària que estem patint, constata també que hem de sortir al carrer d’una forma unànime a reclamar una sanitat pública sense retallades.

Per últim, no vull oblidar la feina que hem fet els docents, no és una feina solidària però si d’una gran responsabilitat social, des de les nostres llars, amb els nostres propis recursos, destinant molt de temps hem sabut donar resposta al nostre alumnat, malgrat les improvisacions per la tardança i manca d’efectivitat d’ instruccions clares des de l’Administració competent.

Maika Herrero forma part de l’Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma i del Consell Nacional de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Experiències primaverals en la sanitat pública

Experiències primaverals en la sanitat pública

 No conec prou bé l’evolució de la sanitat pública com per generalitzar. Simplement puc aportar un petit comentari personal, com a usuari de molts anys.

 Com que la meva malaltia no té relació amb el COV-19, era lògic que m’aplacessin una intervenció pendent. Cosa comprensible donada la força amb que s’estava estenent la pandèmia i la gran quantitat d’energies que calia mobilitzar per frenar-la.

 Ja se sap que no totes les malalties infeccioses són iguals, i que davant d’una cosa nova no hi ha experts en el tema ni solucions ràpides i no es pot fer altra cosa que anar fent proves fins trobar les mesures més adequades.

Realment, em trobava més pendent de resoldre els problemes de la situació de confinament i del seguiment de l’evolució global del coronavirus que de la urgència de la meva operació. Ja em conformava amb l’aplaçament i no em molestava gens que m’anul·lessin les visites prèvies. De cop em telefonen des de Can Ruti que tinc dia i hora assenyalat.

Això volia dir que, tot i la feinada de tractar centenars de casos de virus, existia un sector de l’Hospital desinfectat i em podien operar al cap de pocs dies. L’operació va ser plantejada buscant la forma més adequada a la malaltia concreta i al pacient, i va ser un èxit que posava de manifest una excel·lent feina professional. Ja passat a la 6ª planta em vaig trobar amb poca gent als passadissos i amb un ambient de feina tan competent i eficaç com no havia vist en tota la vida. Gent ben organitzada, la majoria dones, disposades a fer un treball de qualitat, que no estan per punyetes però saben cuidar els detalls importants, i fins i tot són comprensives i amables. Com exemple diré que a la nit, per no despertar-nos a tots, a vegades entrava la infermera amb una llanterna per solucionar qualsevol problema.

Torno a casa, restablint-me poc a poc. Havia de concretar una visita indispensable al CAP de Singuerlín. Pateixo perquè no sé a quin telèfon trucar i que poden estar comunicant tot el matí. Faig una prova i…Oh sorpresa, a la primera! M’atén una persona humana, que entén perfectament el que busco i em diu que passarà la nota al centre que em correspon i m’avisaran des d’allà. Doncs, oh miracle! No em va donar ni temps d’angoixar-me que ja m’estaven telefonant, amb el meu expedient obert allà al davant, donant-me a escollir les opcions d’horari.

Aquest mes d’abril ha estat tan intens que, a més de lamentar els morts i aplaudir l’abnegació de les treballadores i treballadors de la sanitat pública, tots hem tingut ocasió d’aprendre alguna cosa. Es veu que els hospitals funcionen millor si les famílies es limiten a aportar un sol representant per cada malalt, si s’extremen les mesures higièniques i es respecta el silenci, etc. Cadascú ha de complir la seva responsabilitat. El que m’ha semblat veure clar, l’alegria primaveral guanyada, és pensar que sí, que es pot millorar, que es poden revertir les retallades (i el mal rotllo que generen), que es poden canviar les estructures obsoletes, que es pot separar el gra de la palla i avançar cap una situació en què totes i tots col·laborem en la salut pública, no només com a beneficiaris, sinó també participant-hi amb una actitud responsable.

Josep Ramon Aragó, és activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría