sanitat

Responsabilitat social i confinament

Responsabilitat social i confinament

Sembla que els ànims estan més alts durant aquests dies i que la primavera està portant nous aires d’il.lusió i optimisme a aquesta situació de confinament que ja veu l’inici de la seva fi…

Aquests dies de confinament m’han permès poder participar en diferents iniciatives solidàries o de cert activisme social, a part de teletreballar…

Jo volia parlar-vos d’aquestes iniciatives solidàries o accions d’activisme, sense confondre solidaritat amb voluntariat, jo entenc la solidaritat com la responsabilitat social vers els altres i que a vegades no es correspon amb la neutralitat que pot tenir el voluntariat, això fa que en ocasions hi hagi gent que vulgui treure profit d’aquestes causes.

Aclarit això, la virtualitat a les xarxes ha permès que sorgissin iniciatives de diferent índole a la ciutat, des dels músics locals que han fet festivals i música en directe a diferents iniciatives solidàries com la Xarxa Solidària Gramenet, Xarxa Colze a Colze del Raval, Tuseros Solidarios, o altres entitats que ens han ofert debats i manifestacions virtuals, recollides d’aliments, etc… Tot això, han estat mostres de que estem a una ciutat viva amb molt de potencial.

Participant en alguna d’aquestes iniciatives he pogut copsar la vulnerabilitat de moltes famílies de la nostra ciutat, que malauradament i amb molta probabilitat el desconfinament agreujarà encara més les situacions d’urgència habitacional, alimentària i social que estan patint. Aquests fets constaten la urgència d’un Pla Local d’Emergència Social.

La meva participació col.laborant també de forma virtual amb la Marea Blanca des de Santako diu Prou, recolzant l’esclariment de les responsabilitats vers la situació a les residències d’avis i de la crisi sanitària que estem patint, constata també que hem de sortir al carrer d’una forma unànime a reclamar una sanitat pública sense retallades.

Per últim, no vull oblidar la feina que hem fet els docents, no és una feina solidària però si d’una gran responsabilitat social, des de les nostres llars, amb els nostres propis recursos, destinant molt de temps hem sabut donar resposta al nostre alumnat, malgrat les improvisacions per la tardança i manca d’efectivitat d’ instruccions clares des de l’Administració competent.

Maika Herrero forma part de l’Executiva local d’En Comú Podem Santa Coloma i del Consell Nacional de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría
Experiències primaverals en la sanitat pública

Experiències primaverals en la sanitat pública

 No conec prou bé l’evolució de la sanitat pública com per generalitzar. Simplement puc aportar un petit comentari personal, com a usuari de molts anys.

 Com que la meva malaltia no té relació amb el COV-19, era lògic que m’aplacessin una intervenció pendent. Cosa comprensible donada la força amb que s’estava estenent la pandèmia i la gran quantitat d’energies que calia mobilitzar per frenar-la.

 Ja se sap que no totes les malalties infeccioses són iguals, i que davant d’una cosa nova no hi ha experts en el tema ni solucions ràpides i no es pot fer altra cosa que anar fent proves fins trobar les mesures més adequades.

Realment, em trobava més pendent de resoldre els problemes de la situació de confinament i del seguiment de l’evolució global del coronavirus que de la urgència de la meva operació. Ja em conformava amb l’aplaçament i no em molestava gens que m’anul·lessin les visites prèvies. De cop em telefonen des de Can Ruti que tinc dia i hora assenyalat.

Això volia dir que, tot i la feinada de tractar centenars de casos de virus, existia un sector de l’Hospital desinfectat i em podien operar al cap de pocs dies. L’operació va ser plantejada buscant la forma més adequada a la malaltia concreta i al pacient, i va ser un èxit que posava de manifest una excel·lent feina professional. Ja passat a la 6ª planta em vaig trobar amb poca gent als passadissos i amb un ambient de feina tan competent i eficaç com no havia vist en tota la vida. Gent ben organitzada, la majoria dones, disposades a fer un treball de qualitat, que no estan per punyetes però saben cuidar els detalls importants, i fins i tot són comprensives i amables. Com exemple diré que a la nit, per no despertar-nos a tots, a vegades entrava la infermera amb una llanterna per solucionar qualsevol problema.

Torno a casa, restablint-me poc a poc. Havia de concretar una visita indispensable al CAP de Singuerlín. Pateixo perquè no sé a quin telèfon trucar i que poden estar comunicant tot el matí. Faig una prova i…Oh sorpresa, a la primera! M’atén una persona humana, que entén perfectament el que busco i em diu que passarà la nota al centre que em correspon i m’avisaran des d’allà. Doncs, oh miracle! No em va donar ni temps d’angoixar-me que ja m’estaven telefonant, amb el meu expedient obert allà al davant, donant-me a escollir les opcions d’horari.

Aquest mes d’abril ha estat tan intens que, a més de lamentar els morts i aplaudir l’abnegació de les treballadores i treballadors de la sanitat pública, tots hem tingut ocasió d’aprendre alguna cosa. Es veu que els hospitals funcionen millor si les famílies es limiten a aportar un sol representant per cada malalt, si s’extremen les mesures higièniques i es respecta el silenci, etc. Cadascú ha de complir la seva responsabilitat. El que m’ha semblat veure clar, l’alegria primaveral guanyada, és pensar que sí, que es pot millorar, que es poden revertir les retallades (i el mal rotllo que generen), que es poden canviar les estructures obsoletes, que es pot separar el gra de la palla i avançar cap una situació en què totes i tots col·laborem en la salut pública, no només com a beneficiaris, sinó també participant-hi amb una actitud responsable.

Josep Ramon Aragó, és activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú

Posted by in Articles, Sin categoría