treball

Crònica del Ple Municipal de Novembre de 2021

Crònica del Ple Municipal de Novembre de 2021

Malauradament, l’evolució de les dades de la Covid-19 van impedir que el Ple Municipal del mes de novembre es pogués fer de manera presencial tal com estava previst i va ser novament telemàtic. Un Ple Municipal on van quedar palesos alguns debats ciutadans que caldria fer de manera extensa, com són els de la seguretat o el del paper dels impostos.

I és que el paper de la seguretat, de la policia local, de la creació de la unitat dita USIR, va tornar a ser font de polèmica arran d’un dels decrets que es van posar a votació en el Ple. La reconversió de diverses places d’agent de la policia local va originar un debat en què novament es van contraposar diverses maneres d’entendre l’activitat de la policia, però també què es vol aconseguir amb aquesta política de seguretat. Pel nostre grup, com va dir el portaveu Jesús Sànchez, el model policial ha de ser el d’una policia de proximitat, de carrer, però una policia sobretot que treballi en la prevenció i una política de seguretat que reculli d’altres aspectes més enllà de la mera reacció davant les accions delictives.

Aquesta manera d’entendre la seguretat a la nostra ciutat no és compartida per l’Equip de Govern municipal, que s’entesta en les xarxes a projectar una imatge de la ciutat on la policia local sembla la protagonista de la vida de Santa Coloma, amb intervencions constants, fet que no creiem que sigui la manera de reflectir què és Santa Coloma més enllà d’una ciutat on contínuament ha d’estar la policia ‘en acció’. Les paraules de l’alcaldessa replicant el nostre posicionament van deixar palès què aquest tema provoca enfrontaments i que el rerefons de la utilització de la seguretat per part de l’extrema dreta és un problema que cal afrontar.

Un altre tema important per la nostra ciutat va ser la tramitació dels pressupostos de la Generalitat. Un pressupost que pràcticament oblida a Santa Coloma i que és tasca de totes les forces polítiques del consistori fer pressió perquè aquest cobreixi les demandes d’una de les ciutats amb més dèficits per part de la Generalitat. Vam votar favorablement a la moció presentada i vam anunciar que ja hem traslladat a les nostres companyes al Parlament les demandes de la ciutadania colomenca.

El Ple va començar com sempre amb la lectura i votació dels decrets. Novament vam insistir en la manca de previsió per part de l’Equip de Govern en matèria de Recursos Humans. Vam apremiar tambè a l’Equip de Govern a què avanci en la formalització del conveni amb l’operador elèctric metropolità, i que faci seves les reivindicacions de la gent que va sortir al carrer el passat 17 de novembre en manifestació per Santa Coloma.

Respecte a la creació de la Comissió Interdepartamental de Civisme i l’elaboració del Pla de Civisme, creiem què seria bo què la ciutadania i les entitats poguessin participar en aquest Pla i Comissió. El tema del civisme com el de la seguretat, és objecte d’un debat sobre què som com a ciutat i què volem ser. I aquest debat ha de ser ampli.

De nou vam reclamar la municipalització de diversos serveis, com el de neteja, la recollida de residus voluminosos o bé la gestió del cementiri. Creiem, com va dir Jesús Sànchez, que aquestes municipalitzacions reverteixen en benefici de les treballadores i del servei què s’ofereix a la ciutadania.

Pel que fa al conveni signat entre els ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma i l’AMB per establir el marc de col·laboració en relació amb la gestió de les Rondes de Barcelona, vam fer trasllat de les preocupacions de l’Associació de Veïns de Riu Nord sobre l’efecte de les emissions de la B-20 al seu pas per Santa Coloma.

Sobre els canvis en els Consells d’Administració de Grameimpuls i Gramepark, la nostra companya regidora Raquel Cuesta va apuntar que la presència de la Tinent d’Alcaldessa Bàrbara Ferrer, com a responsable d’Àrea de Benestar Social, en el consell d’administració de Grameimpuls ha de significar una major sensibilitat social en el tema d’habitatge, en un moment molt complicat.

Respecte a l’aprovació de la creació del Consell Municipal de la Infància de Santa Coloma, la companya Núria Larroya va fer esment a incorporar una mirada d’infants a la vida de la ciutat.

Es van llegir dues Declaracions Instucionals. Una primera pel 25N, Dia Mundial per l’eliminació de les violències contra les dones, on van prendre la paraula les companyes de Dones d’En Comú Podem amb la Jeny Pérez Crespo com a portaveu, que van llegir un manifest per instar a combatre totes les violències en totes les seves formes. Una declaració i una intervenció què volem que no es quedi en paraules i es posin tots els mitjans per aconseguir l’erradicació de les violències contra les dones.

Una segona declaració institucional va ser la dedicada al Dia Mundial de la Infància per resaltar tant la defensa dels seus drets com la importància de la seva veu en la construcció de la societat.

Pel que fa a les mocions, vam presentar la moció per recuperar els drets laborals de treballadors i treballadores i derogar la reforma laboral, moció que va ser aprovada. Una moció que té sentit des de l’acord de Govern de coalició i que emplaça a l’Estat a derogar una reforma laboral del PP què ha instaurat la precarietat i la inestabilitat com a forma de vida. És el moment d’instaurar una nova manera d’entendre les relacions laborals que fomenti la creació d’ocupació estable.

Respecte a les mocions presentades sobre l’eliminació de l’impost al CO2 i la relativa a les plusvàlues, vam votar en contra. Respecte a la primera, creiem que l’acció contra el canvi climàtic requereix mesures de tota mena per poder fer front a una situació d’emergència. I respecte a les apreciacions sobre les sentències relatives a les plusvàlues, considerem que és necessari una llei de finançament local que permeti a les entitats municipals atendre les necessitats de la ciutadania, tal com ho ha fet amb els recursos limitats durant la pandèmia, va dir la Raquel Cuesta.

Per finalitzar, la Núria Larroya va llegir un prec instant a l’Ajuntament a defensar el model d’escola catalana i la immersió lingüística i va cridar a la manifestació del pròxim 18 de desembre convocada per Som Escola.

Posted by in Articles, Cròniques, Sin categoría
El treball de la ministra Yolanda Díaz

El treball de la ministra Yolanda Díaz

Totes coneixem a alguna persona que ja fa més d’un any que es troba en ERTE. Millor dit que, per sort, està en situació d’ERTE, tot i que no és una situació ideal. Perquè si no arriba a ser per la determinació de la Ministra de Treball del grup confederal d’Unides Podemos, Yolanda Díaz, estaríem parlant dels milers d’acomiadaments que s’haguessin produit com a solució a l’aturada económica esdevinguda per la Pandemia.

Perquè malgrat les primeres dificultats pel gran volum de gestió i el col·lapse que van patir les treballadores dels serveis del SEPE i la manca o errors de comunicació per part de l’empreses, ara mateix podem dir que han estat la millor mesura per no castigar a la classe treballadora. Perquè han permès a moltes treballadores i treballadors de la nostra ciutat continuar mantenint la seva font d’ingressos i no veure’s així en una situació de vulnerabilitat durant tota la situació d’incertesa provocada per la pandèmia.

De no haver-se realitzat aquests ERTEs, estaríem parlant d’un increment molt més elevat d’acomiadaments, que hauria estat catastròfic a més en una ciutat com la nostra. Som la ciutat de més de 40.000 habitants amb un índex major d’atur, a les últimes dades publicades al mes de març parlem de 10.099 persones en situació d’atur. És molt urgent continuar aplicant polítiques socials valentes i decidides per canviar el model productiu de forma que aquesta massa de treballadores en situació d’atur puguin desenvolupar una carrera professional amb estabilitat.

Un cop passada la pandemia caldrà el compromís ferm de totes les administracions amb el territoris amb major vulnerabilitat, com és el cas de Santa Coloma, per implementar polítiques actives de treball per les nostres veïnes i veïns. Amb el treball amb sentit de la responsabilitat però sense oblidar d’on venim i a qui ens devem de la companya ministra Yolanda Díaz i la mobilització als carrers, derogarem les reformes laborals i estem segurs que les classes populars de l’Estat, estaran més protegides.

Article publicat a Elmirall.net del mes de Maig de 2021

Jesús Sánchez és regidor d’En Comú Podem a Santa Coloma de Gramenet

Posted by in Articles, Sin categoría
Santa Coloma no puede esperar más

Santa Coloma no puede esperar más

Si queremos hacer política en Santa Coloma de Gramenet tenemos que saber en qué ciudad vivimos. Si queremos transformar la ciudad, debemos saber cuáles son sus necesidades. No podemos hacer política de espaldas a su realidad. No podemos poner el foco en temas que no son más que una forma de crear alarma social sin entrar en el fondo de los problemas, como hace Ciudadanos. Tampoco podemos centrarnos en hacer de portavoces de lo bueno y fabuloso que hacen nuestros compañeros en el Gobierno sin ser conscientes de lo que necesitan nuestros convecinos, como hace Esquerra Republicana de Catalunya. Y mucho menos, anhelar una ciudad diferente tapando y maquillando la realidad sin hacer nada por cambiar una dinámica de estancamiento, como hace el PSC, de una Santa Coloma que es plural, diversa, que es emprendedora y activa, pero que también necesita de recursos y un plan de choque real.

Nuevamente los números nos sitúan en un escenario que ya conocemos. Según los datos de la Agencia Tributaria recientemente publicados en El Periódico de Catalunya, Santa Coloma sigue siendo la ciudad con la renta per cápita más baja de las diez ciudades más grandes del Área Metropolitana de Barcelona. En Santa Coloma la renta media es de 19.634€, siendo el único municipio de los citados que no llega a los 20.000€. En el lado opuesto se encuentra Sant Cugat del Vallès con 43.084€ de renta media. Municipios como l’Hospitalet, Cornellà, Sant Boi o Badalona se encuentran por encima nuestro con diferencias de unos 1500€ y 3000€, aproximadamente.

A nadie se le escapa que las condiciones especiales de Santa Coloma por su extensión geográfica han hecho muy difícil su desarrollo económico. No contamos con un polo industrial y buena parte de nuestra economía se centra en el sector servicios, siendo la hostelería y el pequeño comercio la principal seña de identidad de nuestra ciudad. Recientemente, el Pla per la Reconstrucció Social, Econòmica i Cultural que hemos firmado todos los partidos presentes en el consistorio, nos emplaza a aplicar una serie de medidas para tratar de ayudar a esos sectores económicos que tan tocados han quedado y siguen estando dañados debido al impacto de la pandemia. Sin embargo, nuestro papel como organización política colomense es el de no conformarnos con lo firmado y hacer lo posible para que la ciudad salga del estancamiento en el que se encuentra. Si hemos llegado hasta aquí y así llevamos y muchos años, algo se podrá hacer desde un punto de vista de izquierdas y transformador, mucho más allá de las fórmulas empleadas por el PSC que se muestran como insuficientes.

Según el estudio realizado por la Fundació Europa Catalunya y que también publica El Periódico, Santa Coloma cuenta nada menos que con un 20% de paro, la cifra más alta de las 10 ciudades antes citadas. Algo se podría hacer y algo diferente a lo que se ha hecho durante tantos años por parte de los equipos de gobierno del PSC. Algo que tiene que ver muchas veces con la implicación de las Administraciones superiores, como la Generalitat o el Gobierno central. Nuestro compromiso es el de señalar que Santa Coloma necesita un Plan Especial para salir de esa situación de abandono en el que nos encontramos y señalar que estas políticas e inversiones han de hacerse de manera urgente.

Si uno de los indicadores necesarios para medir el paro y por ende el nivel de renta es el del nivel educativo y la rama de las enseñanzas cursadas, debemos ser tajantes a la hora de exigir las inversiones en educación que necesita la ciudad y que son urgentísimas. Si contamos con una población envejecida, lo que no podemos consentir es continuar con las carencias en equipamientos públicos para la tercera edad y reclamar pensiones dignas. Si los recursos en servicios sociales son insuficientes hay que multiplicarlos de la manera que sea para que nadie quede desatendido. Si no se encuentran fórmulas nuevas para reactivar la economía local, es el momento de exigir a las administraciones que cumplan con Santa Coloma. Si una parte importante de la ciudad no puede disfrutar de espacios para el ocio, de la naturaleza, debemos hacer lo posible y lo imposible para terminar el parque de Can Zam. Si la pobreza tiene rostro de mujer, necesitamos políticas con contenido social y mirada ecofeminista. Si la cultura es riqueza, no podemos estar en estado de parálisis, hagamos valer el talento de esta ciudad. Si nuestra renta media es la que es, no podemos tener el parque de vivienda ajeno a esa realidad.

Muchos pensarán que esta ciudad no puede estar mirando siempre hacia abajo, que Santa Coloma no es solo la ciudad pobre que dibujan las cifras y que tenemos muchas posibilidades por nuestra posición geográfica para acoger a otro tipo de población, con mayor poder adquisitivo, que quieran residir en nuestra ciudad si ‘le limpiamos la cara’. Nosotros, desde los Comunes, pensamos que Santa Coloma es una ciudad que se ha de pensar en su conjunto y que es para todos y todas para los que se gobierna. Creemos que estas cifras nos implican a todos y que nos afectan a todos. La situación de bienestar en unos barrios no puede resultar una venda en los ojos para que no se tome conciencia de lo que ocurre en otros.

Es pues, tarea de todos afrontar la realidad colomense y emprender políticas que pongan a la gente por delante. Lo triste es que este artículo y este pensamiento, así o de otra manera, ya lo hemos expresado en otras ocasiones, siempre preocupados por las cifras de renta y pobreza de nuestra ciudad y nada parece cambiar. Creemos que es el momento de hacer lo posible por revertir la situación y así lo expresaremos a nuestros compañeros tanto en el Parlament de Catalunya como en el Congreso de los Diputados.

Necesitamos un cambio de rumbo para Santa Coloma.

Antonio Molina és Conseller Nacional de Catalunya en Comú i membre de l’Executiva d’En Comú Podem Santa Coloma

Posted by in Articles, Sin categoría
Covid-19 y su impacto en la mujer

Covid-19 y su impacto en la mujer.

Este texto está basado en el Informe Impacto de Género del Covid-19 realizado por el Instituto de la Mujer.

La pandemia que nos azota está afectando de manera diferente a mujeres y hombres en diversos aspectos como son por ejemplo: la sobrecarga del trabajo sanitario y servicios sociales; la centralidad de las tareas de cuidados; el hecho de que las mujeres sufrimos mayor precariedad y pobreza laboral y por tanto sufrimos más las consecuencias de esta situación; así como el aumento de las violencias machistas.

En contextos de confinamiento como el que vivimos, las mujeres que sufren violencia de género, las mujeres víctimas de trata y explotación sexual, así como las trabajadoras sexuales, constituyen colectivos especialmente vulnerables.

En el caso de las mujeres víctimas de violencia de género sus riesgos se agravan, ya que se ven forzadas a convivir con su agresor. En este sentido, la ONU ha realizado un llamamiento mundial para actuar frente al repunte de la violencia de género durante la pandemia y en situaciones de aislamiento.

Los datos recogidos a nivel estatal durante el periodo de confinamiento por la COVID-19 reflejan el aumento de las peticiones de ayuda por violencia de género.

La crisis generada por el Coronavirus ha situado a los cuidados en el centro y a las mujeres en la primera respuesta a la enfermedad. Esta crisis tiene además una dimensión social importante en el ámbito privado que actúa como amortiguador de aquella y que, nuevamente coloca a las mujeres al frente de la respuesta a la enfermedad, ya que son las que realizan la mayor parte del trabajo doméstico: el 70% de las tareas de cuidado recae en las mujeres.

Además, a las dificultades habituales de conciliación y falta de corresponsabilidad debe sumarse el cierre de los centros educativos, el teletrabajo y el confinamiento de la población en sus domicilios, provocando una sobrecarga de trabajo si no se ponen en marcha mecanismos de corresponsabilidad desde todos los ámbitos; administraciones, empresas y hogares. Especialmente afectadas son las familias monoparentales, ocho de cada diez encabezadas por mujeres.

Esta situación también está generando, en ocasiones, un aumento de la brecha digital de género, sobre todo en aquellos hogares más vulnerables con dificultades de acceso a internet y a dispositivos electrónicos que impiden el mantenimiento del empleo en un contexto en que el teletrabajo se muestra como una de las pocas vías para ello. Opción de la que no disponen las personas con empleos precarios o en la economía informal, muchas de las cuales son mujeres. El confinamiento de la población y la paralización de la actividad empresarial tendrán repercusiones negativas en el empleo de las mujeres. Las trabajadoras del hogar son uno de los colectivos a quien más afecta la crisis del coronavirus.

En conclusión, los condicionantes de género determinan la diferencia del impacto de la crisis en mujeres y hombres. El rol tradicional de cuidadoras asignado a las mujeres les otorga un grado de presencia en la respuesta a la enfermedad que debe ser tenido en cuenta en el abordaje de la crisis. Ignorar el impacto de género en las consecuencias económicas y sociales agravará las desigualdades.

Para evitarlo, las mujeres deben formar parte tanto de la respuesta directa como de la toma de decisiones, es decir no pueden ser solo quienes proporcionan salud global mientras los hombres lideran. Así se ha entendido al constituir el Comité Científico COVID-19, integrado por tres mujeres y tres hombres de reconocido prestigio profesional y técnico.

Clari Organvídez es responsable de Dones En Comú Podem (artículo basado en el informe de Impacto de Género del Covid-19 del Instituto de la Mujer)

 

Posted by in Articles, Feminisme, Sin categoría
Es parla de resiliència

Es parla de resiliència

Els diccionaris diuen que resiliència és la capacitat de recuperació d’una comunitat o d’un ecosistema després d’una pertorbació. No és estrany, doncs, que aquesta paraula s’apliqui a la situació actual de la població humana després de l’impacte del coronavirus.

Però, amb la paraula, no tenim més que una idea abstracta. A més, la capacitat de sortir-nos-en depèn del tipus de pertorbació: els virus no afecten les construccions, i els terratrèmols no modifiquen el funcionament de l’organisme.

El tema és complex, però, com que la societat humana consisteix en un conjunt de relacions que sorgeixen sobre la base econòmica, i aquesta base econòmica no és altra cosa que l’explotació dels recursos naturals, l’experiència històrica ens proporciona valuoses orientacions:
1) A l’Antic Testament s’explica que, si no estalviem en les èpoques d’abundància (les vaques grosses), quan arriben els temps de penúria (les vaques flaques) ho passarem malament. És un exemple de resiliència condicionada a una conducta previsora de la societat humana.
2) La tradició egípcia va tenir més llarga durada que la grega degut a la monotonia del ritme estacional de les avingudes del riu Nil, en una zona deltaica sense terratrèmols ni incendis. En canvi, l’alternança de diversos tipus de catàstrofes a la Hélade provocava que, de tant en tant, la civilització grega hagués de tornar a començar (està explicat al Timeu de Plató). Aquí tenim un exemple de com una causa externa com la geografia condiciona la resiliència d’una
societat.
3) La Història de les revolucions i les guerres ens ha deixat claríssim que els sistemes socials poden esclatar per contradiccions generades per causes internes i externes alhora, quan els conflictes s’aguditzen en cas de crisi econòmica. La capacitat de recuperació, en determinats casos, ha estat sorprenent, però, en general, els imperis acaben caient.
4) El domini de la natura per part de l’espècie humana no és complet (diria que no pot ser-ho, ja que som part de la natura) ni tan sols en l’època actual. No controlem els terratrèmols, ni els tsunamis, ni els virus.
5) Ens és difícil controlar-nos a nosaltres mateixos, tal com demostren els vessaments de sang inútils, el continuat malbaratament de recursos, les destruccions de ciutats i infraestructures, o accidents com el de Txernòbil o del Prestige, per posar uns pocs exemples. També cal dir que hi ha valuoses mostres d’autocontrol, com els tractats internacionals que han funcionat, el control de natalitat a la Xina, etc.

Com en el cas de Santa Bàrbara, ens recordem de la Resiliència quan trona. Deixant de banda els components externs, que fan que la resiliència depengui de la sort, anem a veure si som capaços de corregir els defectes crònics que ens aboquen a nous desastres. Cal que ens dotem d’una estratègia a llarg termini per prevenir-los i superar-los.

Tal com entenc l’Ecosocialisme, es tracta d’aprofundir i consolidar dos tipus de pactes:
– Pacte entre els humans sobre la natura per ajustar-nos a un model respectuós.
– Pacte de col·laboració entre persones i països per actuar de forma pacífica, democràtica,
justa, eficaç, coordinada i sostenible.

Fa més de quaranta anys que es defensen propostes ecosocialistes. En aquest sentit caben les aportacions de tota mena. Per exemple, proposo abandonar el culte a l’eficiència en l’aspecte que té de subproducte de la competitivitat capitalista, i substituir-lo per la cultura de treballar i ser feliços.

Crec que un dels factors de la resiliència és treballar amb un marge, afavorint la creativitat i permetent les redundàncies (tal com fa la natura). Això té molt a veure amb el repartiment del treball, la valoració de totes les formes de treball, la reducció de la mobilitat, la reorganització territorial i la diversificació de les economies. Un altre aspecte seria l’eliminació de factors de risc perillosos com les armes i centrals nuclears, i la reducció dràstica dels pressupostos d’armament per dedicar més diners a les despeses socials. I el millorament de l’ONU, cosa que també fa anys que se’n parla. No seria més lògic, en la situació actual, per exemple, substituir França per la Comunitat Europea i substituir Anglaterra per l’Índia, com a membres permanents del Consell de Seguretat, i alhora establir que pel dret a vetar siguin necessaris tres en lloc d’un? Com sempre passa, si no hi ha una transformació gradual, hi haurà un daltabaix, però canviar, canviarà.

Josep Ramon Aragó, abril de 2020.

Josep Ramon Aragó es activista d’En Comú Podem Santa Coloma i membre de la sectorial de Medi Ambient de Catalunya en Comú.

Posted by in Articles, Sin categoría